Vitiligen

Una pell negre amb taques blanques. La campanya publicitària centrada en la model canadenca Winnie Harlow aconsegueix cridar l’atenció. No se si en la roba que volen anunciar, però per descomptat que sí en la mateixa model. La causa és l’afecció de la pell que pateix, el vitiligen, que deixa zones sense pigmentació. En les persones de raça blanca és notable, però en les de raça negra, l’efecte és molt més cridaner.

Les afeccions de la pell acostumen a ser molt impactants per l’efecte estètic que tenen. Estem acostumats a veure pells de mil tonalitats, però en general es mostra més o menys homogènia a tot el cos. Amb el vitiligen apareixen zones totalment blanques i molt ben definides que amb els anys poden anar creixent i que sovint, però no sempre, estan simètriques al llarg del cos. I no. No és contagiós en absolut.

La causa és la mort dels melanòcits. Les cèl·lules que hi ha sota les primeres capes de l’epidermis i que fabriquen la melanina que enfosqueix la pell. El que no està gens clar és per quin motiu es moren els melanòcits. Hi ha diferents teories encara que potser la més esmentada és la relacionada amb processos auto-immunes. Aparentment alguns limfòcits començarien a atacar als melanòcits i a destruir-los per algun motiu que encara ignorem.

No és la única teoria. Hi ha qui pensa en un efecte tòxic del mateix metabolisme dels melanòcits. Altres hi veuen efectes de toxicitat relacionada amb neurones. També hi ha qui parla de l’inevitable estrès oxidatiu i al final, potser serà alguna altra cosa en la que encara no hi havíem pensat.

No sabem el que ho genera, i tampoc sabem com tractar-ho. Hi ha malalties que es va descobrir com curar-les abans d’entendre el que anava malament, però en el cas del vitiligen no hi ha hagut sort. La majoria de tractament donen resultats més aviat pobres. S’ha intentat estimular la generació de nous melanòcits amb diferents tractaments, s’ha provat autotransplantaments de pell i fins i tot s’ha intentat emblanquinar la resta de pell quan les zones blanques són majoritàries. Un problema de la malaltia és la pèrdua de defensa contra la irradiació UV del sol, però això es pot prevenir evitant la llum solar i fent servir protectors prou intensos.

De totes maneres, el principal problema pot ser de tipus psicològic. En una societat obsessionada amb l’aspecte extern, les taques del vitiligen són un problema estètic que es penalitza molt. Estaria bé que fóssim més racionals i menys pendents de l’estètica, però el món és com és. En això cal dir que la campanya publicitària ha contribuït a que la malaltia sigui millor coneguda, i entendre les coses sempre és un pas en la bona direcció.

4 comentaris

  • rossend cardona

    22/04/2015 23:33

    Article prou didàctic.
    Tinc vitiligen des-de fa mes de 30 anys. Al principi me’n preocupava prou.Ara ja no. Només ho veuen els del meu voltant. Jo no en soc conscient, només un xic al estiu.
    Lo important es que no es contagiós i que no té, de moment, resultants en altres afeccions

  • Daniel

    22/04/2015 14:36

    Carquinyol. De vegades la publicitat pot servir per una bona causa.

    Pons. Cert. És evident que no ho mirem tot amb els mateixos ulls.

  • Pons

    22/04/2015 8:51

    els pandes estan plens de taques blanques i bé que agraden a tothom

  • Carquinyol

    22/04/2015 8:11

    Doncs realment la campanya sí que ha servit per donar-ho a conéixer-ho, jo ni sabia que existia això (bé, com moltes altres coses…)