25 anys del Hubble

El telescopi Espacial Hubble ja té 25 anys. Disposar d’un telescopi situat a l’espai, on l’atmosfera de la Terra no distorsionés la llum que arriba ni n’absorbís part de la radiació infraroja era un somni per astrònoms. I després de gastar uns quants centenars de milions de dòlars en la fabricació, va ser el 24 d’abril de 1990 quan el van enlairar i a partir d’aquell moment la nostra visió de l’Univers va canviar per sempre més. Bé, exactament a partir d’aquell moment no va ser. L’inici de la missió del Hubble va ser un malson per als fabricants i els equips de la missió. Simplement havien comés un error en la fabricació i no funcionava correctament.

No costa gaire imaginar la cara que devien fer els responsables de la missió quan van començar a rebre el que se suposava que havien de ser les millor imatges obtingudes mai de galàxies i estrelles i es trobessin amb que estaven desenfocades. Les bronques, els crits i el mal rotllo van sovintejar aquells dies a la NASA. El Hubble és un telescopi que funciona amb un mirall de més de dos metres de diàmetre, i en el procés de polit havien fet que la part externa del mirall fos quatre mil·lèsimes de mil·límetre més planes del que estava previst. Molt poquet, però per un aparell del que s’esperava una precisió extrema, allò ho arruïnava tot ja que les imatges de l’extrem s’enfocaven en un punt i les del centre s’enfocaven en una zona diferent.

La sort és que ja estava previst que calguessin fer missions per anar reparant el telescopi. Posar un aparell com aquell en les condicions duríssimes de l’espai feia inevitable que determinats aparells, circuits i peces s’anessin espatllant i calgués anar reparant o substituint. L’error en la fabricació va fer que la primera missió de reparació enlloc de ser rutinària esdevingués desesperadament important. Però el cas és que se’n van sortir. Van afegir un sistema de correcció òptica i el resultat va ser excel·lent. A partir d’aquella reparació, el telescopi espacial no ha deixat d’oferir-nos imatges increïbles de galàxies, de zones de naixement estel·lar, dels límits de l’univers observable i de molt més del que podíem haver imaginat.

Abans i després de la reparació

Com acostuma a passar amb la tecnologia espacial, el que hem aprés allà dalt s’ha pogut aplicar en camps ben diferents. Ara disposem de radiografies digitals o de sistemes de diagnòstic per microendoscopia ja que hem aplicat els sistemes de processat de les imatges del Hubble a la pràctica clínica.

Però això no és res comparat amb la visió de l’Univers que ens ha ofert aquest magnífic instrument. Ara apareixen les llistes de les millors imatges i webs amb el recull de les observacions fetes. Segurament el Hubble seguirà descobrint indrets increïbles, però serà difícil obtenir imatges que superin la de la zona on el de gas estel·lar va col·lapsant per generar noves estrelles. Els anomenats “Pilars de la Creació” ha esdevingut la imatge més emblemàtica que ens ha ofert el Hubble en el seu quart de segle de feina. Però fa un parell d’anys en van aconseguir una altra que també la trobo remarcable. Fins ara havíem vist moltes vegades la imatge de la nebulosa del cap de cavall. Una taca fosca amb el perfil d’un cap de cavall davant d’un fons vermell causat per núvols d’hidrogen ionitzat.

Però el Hubble l’ha tornat a observar en el infraroig i la imatge és totalment diferent. Simplement espectacular!

3 comentaris

  • Carquinyol

    24/04/2015 8:30

    Les imatges són espectaculars i ens recorda la petita cosa que som a l’Univers.

  • Daniel

    24/04/2015 8:24

    A sobre, quan fas números i compares amb altres despeses, t’adones que no surt tant car. Molta demagògia hi ha pel món.

  • Pons

    24/04/2015 8:14

    I pensar que hi ha nord-americans que reneguen de la miserable part dels seus imposts que van a les investigacions científiques de la NASA! Només cal que observin les meravelles que ens ha ofert el Hubble en tots aquest anys!