Arxiu del dijous, 30/04/2015

Dos idiomes? Dues ments!

dijous, 30/04/2015

Els humans som éssers eminentment visuals, però ordenem les idees i els processos mentals en forma de llenguatge. El que cada vegada sembla més clar és que el camí és en dos sentits i la manera com parlem condiciona la manera com interpretem el món.

Que el idioma en que pensem modifica la manera com treballa el cervell ja ho van mostrar fa uns anys aprofitant una curiositat del rus, que posa en categories diferents els colors blau clar i blau fosc (blau cel i blau marí?). Pel color que els anglesos anomenen light blue els russos tenen la paraula goluboy i pel dark blue anglès, els russos tenen siniy. Això vol dir que pels anglesos hi ha diferents tonalitats de color però que entren dins de la mateixa categoria (blau), mentre que pels russos hi ha dues categories els goluboy i els siniy. Aleshores els presentaven dues mostres amb diferents tonalitats de blau i havien de decidir quina coincidia amb una tercera. Els anglesos obtenien sempre temps de resposta similars, però els russos responien molt més de pressa si la tria l’havien de fer entre goluboy i siniy.

De manera que si el que estem mirant entra en categories que anomenem de maneres diferents, les discriminarem millor que si entren en una sola categoria. És a dir que segons l’idioma que parlem i com les paraules agrupin els conceptes, la nostra ment funcionarà millor o pitjor per determinades tasques.

Això ja és curiós, però resulta que podem parlar més d’un idioma i aleshores encara resulta més interessant esbrinar com funciona el cervell dels bilingües. Acaben de presentar un estudi en el que comparaven els processos mentals en persones que parlaven anglès, alemany o tots dos. La gràcia de triar aquests dos idiomes és que tenen maneres diferents de descriure les coses. Els anglesos tenen tendència a explicar l’acció mentre que els alemanys esmenten l’objectiu del que passa. Uns diran “Un home camina” i els altres diran “un home està caminant cap al cotxe”. El motiu és que l’anglès permet especificar el temps en que passa una acció (“vaig navegar” és diferent de “estava navegant”) mentre que en l’alemany aquesta distinció no es fa i han de situar la frase en més context.

Quan van presentar escenes similars per detectar si les consideraven similars van trobar diferències notables. Si mostraven una dona entrant en un edifici o en un garatge, els anglesos ho consideraven similar (“entra en un edifici”) però els alemanys no (“va a treballar” o “va a buscar el cotxe”). Uns es centren exclusivament en el que passa però els altres inclouen la consideració del perquè passa. Com ja sospitaven, uns i altres interpreten el món de maneres diferents en funció del llenguatge. La qüestió era, que passa amb els bilingues?

Doncs que depèn de l’ambient en que es trobin, interpreten les coses d’una manera o altra. Un bilingüe en un ambient anglòfon actua com els anglòfons, però el mateix bilingüe en un ambient germanòfon actua com els alemanys! Aparentment el cervell s’adapta amb molta facilitat a interpretar la realitat en funció de l’ambient on es troba.

Quina conseqüència pot tenir? Doncs aparentment els bilingues tenen més capacitat per anar adaptant el punt de vista. Si parles més d’un idioma el teu cervell té més maneres d’interpretar la realitat i, sobretot, tens més facilitat per entendre que hi ha diferents maneres d’interpretar la realitat. Només el fet de canviar l’idioma fa que modifiquis la perspectiva amb la que veus les coses. Pot semblar curiós, però si ets bilingüe saps que, per exemple, hi ha emocions que costen expressar en un idioma però no en l’altre.

De vegades penso que si tots tinguéssim clar aquests detalls del funcionament de la ment, ens estalviaríem un bon nombre de malentesos i de conflictes. És clar que si fos monolingüe potser ho veuria diferent.