bio-neuro-psico-orto-immuno-decodificació holístico-energètica

En temes de moda soc un desastre i rarament aconsegueixo, no ja seguir les tendències sinó simplement assabentar-me de quines toquen cada any. Però he observat que si alguna cosa em crida l’atenció més de dues o tres vegades en un dia, és que allò es portarà aquell any. Així detecto si hi haurà faldilles eivissenques, botes exageradament altes, barbes mal tallades o camises de floretes. No és un sistema exacte, però em fa prou servei.

Naturalment això no cal limitar-ho a les modes en el vestir. També es poden detectar tendències en molts altres temes. Per exemple, en els darrers mesos m’he adonat que s’estilen suposades noves branques del coneixement caracteritzades per ajuntar paraules.

Sembla poc entenedor, però probablement no fa gaire que heu sentit parlar de psiconeuroimmunologia, de bioneuroemocions, de teràpies ortomoleculars, de biodescodificació o de nutrició evolutiva. En els indrets on ho trobeu, segur que si us entreteniu a llegir una mica apareixeran les paraules més clàssiques, com “natural”, “holístic” (aquesta no falla mai), “integral”, “energia” i, ocasionalment “quàntica”. Però segurament aquestes ja estaven molt gastades i calia trobar noves maneres de vendre esperances. Ara el que s‘estila és agrupar conceptes, i no cal tallar-se a l’hora d’ajuntar-los.

En realitat, que el cos i la ment funcionen com una unitat, no ho discuteix ningú. Que el que mengem pot condicionar com ens trobem, tampoc ho dubtarà ningú amb dos dits de seny. És una evidència el fet que el cos no funciona com un seguit de sistemes aïllats sinó que estan tots entrelligats i ben relacionats, de manera que, a part del nom, poca cosa nova hi ha. Cert que la medicina tendeix a especialitzar-se, més que res perquè si fa mal la panxa, normalment és millor mirar la panxa que no pas els pulmons o els dits dels peus. I no totes les patologies tenen a veure amb l’estat psicològic ni amb la quantitat de gluten que hagi menjat (a no ser que sigui celíac).

La clau de tot plegat sembla que consisteix en agafar algunes dades certes, com ara que el sistema nerviós i l’immunològic estan interconnectats. De fet, si n’afegim algun altre com l’endocrí o el digestiu millor, que la flora intestinal està molt de moda. Després agafem alguns casos de patologies reals en que aquesta connexió hi juga algun paper, com ara el gluten i la inflamació en els celíacs o l’estrès i la disfunció erèctil. Tot seguit, exageres les coses i fas que tot tingui connexions similars. Si et fa mal de cap deu ser pel que menges, pel teu sistema nerviós o per una alteració endocrina. Si tens restrenyiment has de vigilar els nivells d’histamina, controlar la llet i buscar alguna crisi en el teu passat ja que tot està relacionat.

No cal fer massa proves, entre altres coses perquè la majoria dels que es dediquen a aquestes coses no son metges. Sembla que no cal estudiar medicina per interpretar símptomes sense manies. Nomes cal ser simpàtic i tenir gràcia parlant. És clar, també pots adoptar l’aspecte de pagès una mica gran però que coneix molt bé la natura. El que ja no toca és l’aspecte de guru oriental. Això està definitivament passat de moda.

Si ho saps combinar tot, has d’aprofitar el moment. Pel que es veu, els medis de comunicació van bojos buscant persones que parlin de salut amb gràcia però que, sobretot, no siguin metges. Només sembla important que el qui diguin soni bé i traspuï optimisme. Heu sentit alguna vegada algun d’aquests espavilats parlant d’una malaltia incurable contra la que de moment no sabem que fer? N’hi ha d’aquestes patologies. I el primer pas per esbrinar com curar-les és reconèixer les limitacions del coneixement actual.

Però tant se val. Vivim un temps en els que l’important és l’embolcall. I si a tothom li està bé, doncs poca cosa hi ha a dir. De manera que ja ho sabeu; ja trigueu a proposar la vostra pròpia especialitat terapèutica. Només heu de tenir una mica de gràcia agrupant paraules per posar-li un nom.

6 comentaris

  • enric

    13/05/2017 10:59

    les pseudo ciencies responen a un fet que es incontestable i es que la medicina actual no pot tractar ni menys guarir totes les malaties que existeixen, llavors la gent cerca altres solucions.

  • Núria

    07/05/2015 4:32

    No hem inventar encara un bio-neuro-orto-immunosupressor? Per eliminar tota aquesta colla de ximples.

  • xenus

    06/05/2015 6:47

    Ja fa anys que dura això. El Ramon Folch per exemple es defineix com a socioecòleg. Es tracta de ser diferent i únic…

  • Pons

    05/05/2015 8:19

    No em negaràs que estudiar un munt d’anys medicina per convertir en doctor i al final topar-te amb un pacient que té una malaltia que actualment es incurable es una tocada de coll… de nassos. En canvi res sembla impossible per la pseudociència del moment :D

  • Carquinyol

    05/05/2015 8:13

    “Vivim un temps en els que l’important és l’embolcall”… i el 27M serà un dia fantàstic per veure-ho, bé, aquell dia potser no però el 28,29,…

    Per cert, tots aquests que comentes són una colla de xerraires i analfàbets: a Badalona sabem que l’estat mental i físic depèn de com, quins, quants i amb qui micacos et mengis. Per això li vam conservar el nom oriental a la planta. La micacoholística és el veritable camí per aconseguir una vida saludable, equilibrada i amb harmònia amb la natura.

  • Xavier Gil

    05/05/2015 8:12

    Jo crec que em dedicarè a la supercal·lifragilístico-espilalidosiologia….