Arxiu del dijous, 7/05/2015

Ocells i dents

dijous, 7/05/2015

A la Xina han descobert un parell de fòssils d’ocells que semblen ser dels més antics coneguts i només són deu milions d’anys posteriors al famós Arqueòpterix , que ja no és un dinosaure però que encara no era del tot ocell. En realitat, estan apareixent tants fòssils als jaciments xinesos que ja gairebé no saps quin triar com a més important. Però aquests dels ocells estan particularment ben conservats i mostren les seves plomes amb tot l’esplendor.

Una de les característiques més destacades en l’evolució dels ocells és el bec. També és de les que desconcerta més als anti-evolucionistes, que no entenen com va poder evolucionar. Després de tot, les aus deriven de determinats grups de dinosaures. I els dinosaures tenien dents. Podria semblar estrany que l’evolució es permeti el luxe de perdre estructures que va trigar milions d’anys en aconseguir.

Però, per descomptat que a l’evolució l’importa un rave, ja que ni pensa, ni fa previsions i té cap objectiu. La desaparició de les dents és un fenomen relativament freqüent en l’evolució de moltes espècies. A més dels ocells, també han perdut les dents rèptils com les tortugues, o mamífers com els pangolins.

En realitat podria semblar que és molt complicat, però quan s’han fet estudis genètics s’ha vist que els ocells mantenen els gens necessaris per fer les dents, però en forma mutada i no-funcional. Per les dents hi ha sis gens que són essencials. Un per la dentina i cinc per l’esmalt. Aquestes mutacions les tenen tots els ocells estudiats, fet que suggereix que algun dels avantpassats comuns va ser el que els va perdre, fa uns cent-setze milions d’anys.

El motiu de prescindir de les dents, i de la estructura mandibular on s’estan sembla ser que està relacionada amb el vol. Per poder volar, cal aconseguir ser el màxim de lleuger possible. I en això, el cap juga un paper important ja que al estar a l’extrem del cos, pot desequilibrar l’organisme amb molta facilitat. Un bec sense dents és molt més lleuger que una mandíbula i el corresponent grapat de peces dentals mineralitzades. Per uns animals que estaven començant a aprofitar les plomes per volar, perdre les dents i guanyar un bec era un bon negoci.

Al registre fòssil sí que hi ha exemplars d’ocells amb restes de dents , cada vegada més escasses. Probablement, la pèrdua també anava lligada a la millora en la capacitat de l’estómac per pair l’aliment. Sense dents, cal empassar el menjar sencer i deixar que el pedrer s’encarregui de triturar-lo.

Això de les dents que apareixen i desapareixen a mida que passen els milions d’anys és un bon recordatori que l’evolució consisteix simplement en anar modificant les estructures de l’organisme en funció dels interessos del moment. No hi ha cap tendència general ni cap objectiu a assolir. Igual que els pingüins han perdut la capacitat de volar per poder adaptar-se a l’ambient polar on viuen, els ocells primitius van deixar les dents pel camí a canvi de la capacitat de conquerir els cels.

I, a sobre, s‘estalvien els problemes dels queixals del seny!