On va l’ecologisme?

Una de les primeres coses que vaig aprendre quan estudiava ecologia era que no s’havia de confondre aquella ciència (ecologia) amb postures ideològiques (ecologisme). En paraules de Margalef, seria un error similar a confondre sociologia amb socialisme.

De totes maneres, semblaria que l’ecologisme només es pot fonamentar en un bon coneixement del que és la ecologia, de la comprensió profunda de les regles subjacents al medi ambient i en la manera com els humans i interaccionem. També cal saber coses de sociologia, economia i finalment una mica de sentit comú. No t’hauries d’anomenar ecologista simplement perquè vas quedar encandilat amb les històries de Heidi quan eres petit.

De manera que esperaries que entre l’activisme ecologista hi hagi un cert nivell de respecte pel coneixement científic. Però el cas es que massa sovint es donen conflictes entre alguns moviments verds i la comunitat científica. Uns conflictes similars als que hi ha amb els partits polítics. Si els científics els donen la raó, tot son flors i violes, però si indiquen que estan equivocats, passen a ser considerats uns esbirros de les multinacionals de la farmàcia, la química o la que sigui.

Per això sovint hi ha acord entre ciència i moviments verds en temes con l’escalfament global i el canvi climàtic o la sobreexplotació dels mars, però enfrontaments en el cas dels transgènics.

Això s’ha vist d’una manera ben decebedora en una conferència que havia de donar en J.M. Mulet a Còrdova (Argentina) per promocionar el seu llibre sobre l’alimentació. S’havia de donar, però es va haver de suspendre per les amenaces que va rebre per part de moviments ecologistes radicals. Uns grups que diria que fan força més mal que bé al moviment ecologista.

Com que no soc expert en biologia vegetal, no em puc posicionar d’entrada sobre coses com si el glifosat és tan tòxic com es llegeix per internet o quins problemes té l’arròs d’or. Fa temps que vaig deixar de creure el que llegeixo a la xarxa sense mirar de verificar-ho pel meu compte. Però una manera d’entendre les coses és, precisament, escoltar als que hi entenen. I especialment escoltar als que pensen diferent. En canvi, boicotejar i evitar que s’expliquin acostuma a ser la manera de perdre qualsevol credibilitat.

Que li passa al moviment ecologista? Va haver-hi un temps en que posava sobre la taula arguments assenyats. Però cada vegada hi ha més tendència a que l’únic argument sigui que si no els dones la raó, ets sospitós de treballar per Monsanto. Això quan no estan abduïts per curanderos, espiritistes i altre personal que mostra una visió molt idíl·lica però molt poc realista de la natura i de la relació que tenim els humans amb ella.

Segueixo convençut que hem de salvar les balenes i que cal protegir les abelles. Que la desforestació s’ha d’aturar i que el canvi climàtic és el perill més greu al que s’enfronta la humanitat. Crec sincerament que no podem deixar que els purs interessos econòmics decideixin sobre aquests temes i m’inquieta profundament el poder i el poc control que hi ha sobre els grans grups multinacionals. Però la falta de rigor en els raonaments, les afirmacions exagerades o directament falses, les accions de boicot contra l’intercanvi d’informació i les amenaces personals fan que cada vegada sigui més difícil entendre i sentir-me proper al moviment ecologista, o al menys, la seva part més cridanera.

5 comentaris

  • Daniel

    11/05/2015 15:57

    Pons. No hauria de ser, però la realitat és la que és. I avui sembla que dir “això ho fa Monsanto” ja es un argument suficient per posar-se a la contra sense necessitat de cap altre dada.
    I el més emprenyador és que si ho discuteixes, passes a estar del costat de Monsanto, (que tampoc és el cas…)

  • Pons

    11/05/2015 9:40

    Daixò tracta el capítol 7×22 de futurama: Leela and the Genestalk. Que una empresa sigui l’anticrist com és el cas de Monsanto (Momsanto en el cas de futurama) no vol dir que els avanços científics que aconsegueix no es puguin utilitzar per fer alguna cosa positiva.

  • Daniel

    11/05/2015 9:10

    Carquinyol: Bé. Això dels debats polítics ja és directament un insult a la intel·ligència. De debat no en queda res. Es limita a un anar deixant anar frases seleccionades per l’equip de màrqueting. Per desgràcia, sembla ser que és més efectiu que intentar pensar i raonar.

    Esther: Gran veritat. Però portada a l’extrem pot fer que no ens impliquem en res per evitar la presó dels ismes. I tampoc és això!

  • Esther

    11/05/2015 8:42

    Cito a la Ágnes Heller, filòsofa, 85 anys:
    “Tots ismes són una presó. Si ets dins d’un isme, has de fer i pensar el que fa un ista.”

  • Carquinyol

    11/05/2015 8:34

    Jo crec que no és només l’ecologisme, és una mena de tot plegat. Potser és cosa meva però això de debatre utiltizant la raó i la lògica és una cosa que es fa cada vegada menys. Només cal veure els ‘debats’ polítics d’aquests dies quan toquen temes ‘acadèmics’.

    Evidentment és més fàcil (i més fàcilment manipulable) fer-ho d’una altra manera…