L’Univers pot ser un holograma (però no és el que penses)

De vegades es pot llegir una afirmació que, com a mínim, és sorprenent i dispara la imaginació. Diuen que hi ha científics que diuen que l’Univers és un holograma. Això ho podem trobar titulat de diferents maneres: “L’univers és un holograma”, “Vivim en un holograma”, “L’Univers podria ser un gegantí holograma” i la que no podia faltar: “Som i vivim en un holograma creat per ments superiors?”.

Que fort! Som una projecció! Una imatge generada que flota en l’espai com la princesa Leia demanant ajuda a l’Obi-wan Kenobi! I de seguida et preguntes qui genera l’holograma (que, recordem-ho, també som nosaltres) i on ho fa.

Fascinant, però completament erroni. El problema és que el llenguatge científic i el col·loquial poden induir fàcilment a la confusió. Quan preguntes als físics que vol dir això de l’univers hologràfic, mai comencen a parlar de projeccions espectaculars en 3D sinó… de l’entropia dels forats negres. I quan passa això ja comences a sospitar que potser tot és un gran malentès. Forats negres? Entropia? Que no preguntàvem per  holografies? Però en realitat…, què és una holografia?

Doncs bàsicament és un sistema en el que la informació del que hi ha en un determinat volum es pot deduir només estudiant la superfície d’aquell volum. Això és el principi hologràfic, i d’això parlen els físic quan diuen que l’Univers pot ser un holograma. Una cosa molt important per la física teòrica, però completament allunyat de la idea d’uns éssers superiors projectant l’Univers a la seva saleta d’estar.

Els detalls teòrics són complicats de morir-se. Tenen a veure amb l’entropia dels forats negres i el seu horitzó de successos. Llegir el resum dels treballs que demostres que l’univers “podria” ser hologràfic et deixa completament desconcertat a no se que siguis físic teòric, és clar. Però la idea de base és la que dèiem. És com si estudiant la superfície d’un globus (una superfície de dos dimensions) podéssim disposar de tota la informació del que hi ha al seu interior (un espai de tres dimensions). La clau és aquesta correspondència entre les dos i les tres dimensions.

El tema de l’Univers hologràfic excita molt als físics ja que els permet atacar un problema difícil. Les teories de la gravetat han de treballar en tres dimensions, mentre que la física quàntica només ho fa en dues. I fins ara, els intents d’agrupar les dues teories per generar una teoria de gravetat quàntica s’han estavellat. Peeeeeeero resulta que sembla que hi ha una certa correspondència entre el que diu la teoria de dos dimensions i la de tres, com si fos un sistema hologràfic. És a dir que estudiant els detalls de la quàntica podem entendre els de la gravetat. Si això fos cert, l’Univers, les seves lleis, es comportarien d’acord amb el principi hologràfic.

(Per cert que un físic em saltaria al coll amb una destral per dir-ho de manera tant simple).

L’important que és? Que quan topem amb notícies sobre l’univers hologràfic va bé recordar que NO estan parlant de la projecció creada per ningú ni dels hologrames als que estem acostumats i que de seguida ens venen al cap. Ells parlen d’una altra cosa. De física teòrica, de teories gauge, d’entrellaçament quàntic de l’entropia i de coses similars, fascinants, però que no són el que la paraula “holograma” ens suggereix.

8 comentaris

  • Daniel Closa

    13/05/2015 22:36

    Corregit. Un error imperdonable. Gràcies!

  • Antoni Marzal i Morata

    13/05/2015 21:14

    Kenobi, amb b (sónn un friki, ho sé)

  • Daniel Closa

    13/05/2015 7:34

    Joan. Vigila, que com al final tinguin raó, t’ho tiraran en cara! :-)

  • Joan Codina

    12/05/2015 15:12

    I amb una destral ben grossa que s’ha de saltar :P Però al coll dels pertorbats que s’ho han inventat.

    La gràcia d’aquests temes és que pels profans és una col·lecció de noms amb mala pinta. Pels qui hem sentit alguna cosa més rigurosa ésencara més xungo. No m’imagino com deu ser pels qui en viuen xD

  • Daniel

    12/05/2015 9:09

    Xavier: Ja saps. Si vols parlar amb el guionista de la teva vida, t’has de posar davant del mirall… :-)

    Carquinyol. Coses de la física. Jo t’animo a llegir l’abstract de l’enllaç. És molt aclaridor!

    Pons. Aquesta vegada diria que són els físics els que no aclareixen de que parlen exactament. O potser ho fan però no els entenen… :-)

  • Pons

    12/05/2015 8:55

    Periodistes fent servir termes tècnics científics de manera ambigua i confusa per tal de crear un titular atractiu! És la primera vegada que passa!

  • Carquinyol

    12/05/2015 8:09

    “Els detalls teòrics són complicats de morir-se”, home noi, quan comences amb ‘l’entropia dels forats negres’ la cosa ja pinta que de primer de bàsica no serà !

    Realment sembla extrany podent estudiar un objecte 2D tenir informació del 3D que conté, però bé, després de llegir-te tant de temps…

  • Xavier Gil

    12/05/2015 7:57

    Vaja!!!!
    Amb les ganes que tenia jo de “trencar la quarta paret” i tenir algunes paraules amb el “guionista” de la meva vida….
    Mecatxis…..