L’arbre de les religions

Hi ha infografies que no aporten gaire cosa o que resulten confuses o enganyoses, però també n’hi ha que criden l’atenció i et deixen una bona estona descobrint tot un món que desconeixies. Entre les més habituals hi ha els arbres evolutius, en els que apareixen els organismes més antics a la base, i les formes més modernes a la perifèria. Un clàssic és l’arbre de la vida, on resulta interessant descobrir on som els humans mentre comproves que poc rellevants són els mamífers en l’esquema global.

Però he descobert una infografia que m’ha deixat ben parat. Un arbre de les religions. Potser li podríem dir un arbre evolutiu, ja que les similituds amb les espècies són molt evidents. De totes maneres cal anar amb compte ja que la paraula evolució pot tenir diferents sentits. En tot cas no deixa de ser interessant veure com estan relacionades diferents creences, en quines èpoques de la història hi ha esclats evolutius en algunes branques, com n’hi ha que s’extingeixen…

I igual que en l’evolució de les espècies, no pots evitar preguntar-te què en deu quedar de les formes inicials en les representants actuals de qualsevol creença.

Cal dir que és un arbre incomplert en el sentit que només hi ha les seqüències de les religions que perviuen. No hi ha els deus grecs, romans, egipcis, nòrdics, maies o babilonis. No hi trobem Baal, Ra, Amon, Thor, Zeus, Odin, Quetzalcoatl o Manitú. Per cert, tampoc hi ha el “gran monstre volador d’espagueti”.

Reconec que m’ha sorprès la gran diversitat d’esglésies orientals. Mai havia sentit parlar de “Hikari kioka”, “Sekai Kyusei” ni la “Sathya Sai Baba Satsang”. Imagino que igual que aquí hi ha grans discussions teològiques entre els “Baptistes del setè dia”, ”l’Aliança bíblica Mennonita” o “L’església ortodoxa montenegrina”, a la Xina o l’Índia passarà el mateix.

Es curiós que a l’arrel només hi ha cinc branques. Suposo que en aquells temps també hi hauria moltes subdivisions radicalment enfrontades per detalls teològics o rituals, però ara només es pot generalitzar. La més antiga és la del antic període vèdic, que va donar lloc a l’hinduisme i al zoroastrisme. Els xinesos han generat relativament poca varietat de religions, mentre que derivades de l’antiga religió israelita n’hi ha quasi la meitat de l’arbre ja que , a partir d’aquesta branca sorgeixen, a més de les jueves, totes les opcions de l’islam i les inacabables versions del cristianisme. És interessant veure que la majoria de les versions del protestantisme són força recents.

Algunes apareixen sense més. Els sikhs apareixen al segle XV sense derivar de cap altre. I també destaca alguna extinció massiva. Que li va passar al gnosticisme durant el segle V?

De totes maneres, el més interessant d’aquest esquema és que no ens diu massa sobre les religions, però molt sobre com som els humans. Òbviament és impossible que totes tinguin la raó, tal com acostumen a afirmar. I, de fet, és ben possible que cap la tingui. Un arbre de les religions dibuixat al segle II abans de Jesucrist seria molt i molt diferent, però els humans d’aleshores estarien tan convençuts com ara de tenir la raó i es matarien i s’odiarien amb igual intensitat que ho fan ara per motius que, observats des de la distància, resulten aclaparadorament absurds.

6 comentaris

  • Roser

    15/05/2015 18:10

    M’agrada, com a creient, la precisió final de Josep M. Llort: alguns pensem que Déu ens va facilitar un cervell per algun motiu, i mirem d’emprar-lo sovint. Per exercir la crítica dels qui tenen la paraula de Déu a la boca. Per esbrinar els límits del propi Déu. Per esbrinar els nostres propis límits com a creients. Per…

    Sempre m’han fet pena els qui creuen a cegues en el que els diuen que diu Déu. Perquè a ells Déu també els parla, però no l’escolten. I tenir una relació directa amb Déu, sense intermediaris, és ben bé com jugar al póquer i guanyar, que deia l’acudit!

  • Jordi G.

    15/05/2015 10:28

    Mare meva!!! quantes branques!! Sorprèn que n’hi forces que han aparegut al segle XX.
    Davant d’això, com es pot defensar sincerament que una branqueta concreta, un Déu, és el de debò?

  • Óscar A.

    14/05/2015 20:29

    Què li va passar al gnosticisme durant el segle V? Doncs exactament el mateix que a la religió olímpica, la de Zeus o Júpiter. Que, continuant amb el símil evolutiu, van ser desplaçades per la branca principal del cristianisme, el que hom coneix com a Església fins la seva extinció.

  • Josep M. Llort

    14/05/2015 20:19

    Una vegada vaig llegir que la religió és una mena de filosofia “low cost”.
    Et donen les preguntes i les respostes ja fetes. No pensis, t’ho creus i ja està.
    Ho trobo molt encertat, al menys tal com es pren la religió molta gent.

  • Pons

    14/05/2015 13:24

    En el fons totes aquestes branques i filaments no et recorden als tentacles tallarinescs dels gran Monstre Espagueti Volador? Casualitat? Jo no ho crec pas.

  • Carquinyol

    14/05/2015 8:15

    Ben curiós! Tristement, els humans cerquem motius per matar-nos ben fàcilment, no necessitem ‘ajuda divina’, però va genial per ‘justificar-nos’…