Arxiu del divendres, 15/05/2015

Calor rècord…, de nou.

divendres, 15/05/2015

Obres Google, poses “ola de calor històrica” i surten un milió noranta mil resultats. La majoria son repeticions i copies d’altres, però de seguida es fa evident un patró. Des de fa un parell de dècades, quasi cada any hi ha onades de calor històriques. De fet, es tan habitual parlar de rècords de temperatures, que ja no impressiona gens. Per cert, si busquem fred enlloc de calor, també trobem que els esdeveniments inhabituals són cada vegada més habituals.

Com sovint recorden els climatòlegs, el problema de l’escalfament global no és que cada vegada faci més calor de manera proporcional, sinó que l’equilibri climàtic es va perdent i les oscil·lacions i fenòmens extrems es van fent més i més freqüents. Justament el que anem veient cada any. D’aquí un temps podrem maleir, buscar culpables i lamentar-nos, però no podrem dir que no estàvem avisats.

Però la cosa té mala pinta perquè, a part de lamentar-nos i de dir “aquesta calorada no és normal”, hem fet alguna cosa per prevenir-ho? Hem empès alguna acció per contrarestar-ho? Hem modificat algun hàbit per alentir el canvi?

I no. Escriure un tuit més o menys enginyós no conta.

En els propers mesos hi ha un grapat d’eleccions. Esbrinar el que opinen i proposen els partits sobre el canvi climàtic serà interessant. No espero trobar gaire més que promeses abstractes, paraules boniques i propòsits que en realitat no es consideren importants. Que només serveixen per donar un aire modernet i eco-sensible al programa. Considerant que hi ha presidents que es guien per les opinions de cunyats, que molts acaben a sou de empreses elèctriques i que la gran majoria dels qui es presenten són d’un analfabetisme científic paorós, és normal que no em faci gaires il·lusions.

Però la classe dirigent només és una representació de la societat. Si nosaltres individualment no emprenem accions amb l’excusa de que no tenen cap efecte en el global, no és estrany que al final el clima canviï de manera imparable. Els qui tallen el bacallà saben que ningú els demanarà responsabilitats.

Dels països nòrdics admiro moltes coses. Una d’elles és la sensibilitat pel medi ambient posada a la pràctica. Europa aboca milions de tones de merda al mar Bàltic, de manera que el que facin els danesos o els suecs és, proporcionalment, poc rellevant. Podrien dir que s’ho poden estalviar, però tot i així es gasten calers i energies en descontaminar els seus rius, en minimitzar els abocaments i en intentar que la seva contribució a la degradació del medi natural sigui la menor possible.

N’hauríem d’aprendre. I això no vol dir simplement criticar als polítics per no ser com els escandinaus. De nou, la qüestió està en les nostres mans i en la suma de mil petites accions que, individualment són irrellevants. Racionalitzar l’ús dels vehicles, optimitzar els sistemes de climatització, mantenir correctament els electrodomèstics, reciclar, reutilitzar. No cal tornar-se un talibà del medi ambient, però cal fer alguna cosa més que queixar-se.

De totes maneres, l’onada de calor d’aquests últims dies ja ha passat, de manera que podem oblidar-nos del tema. Oi?