Arxiu del dimecres, 20/05/2015

La calor perduda del planeta.

dimecres, 20/05/2015

Finalment s’han trobat els vint mil trilions de Joules que no sabíem on s’havien ficat. Des de fa anys sabem que la temperatura del planeta va augmentant de manera lenta però imparable. Això, però, no vol dir que ho faci de manera molt gradual. Hi ha temporades en que l’augment és més marcat i altres períodes en que l’escalfament s’alenteix. Entremig, a més, hi ha anys excepcionals, normalment deguts a alguna erupció volcànica com la del Pinatubo, que enfosqueix l’atmosfera i refreda el procés.

Un fet curiós era que des de l’any 2000, l’escalfament s’havia alentit molt. Es parlava de “la pausa en l’escalfament global”, però el cas és que no es tenia gaire clar com explicar-ho. Les capes altes de l’atmosfera continuaven escalfant-se com si res, però a la superfície, i particularment als mars, la cosa semblava si no aturada, molt esmorteïda.

Des del punt de vista dels climatòlegs era empipador ja que el calor arribava a la superfície de la Terra, però després hi havia una bona part que semblava desaparèixer. En tot això també hi havia un detall interessant. Des de principi del mil·lenni s’han donat un seguit de fenòmens de “La Niña” a l’Oceà Pacífic. En canvi, no hi ha hagut cap esdeveniment de “El Niño” gaire destacable. Com que sabem del cert que tant “El Niño” com “La Niña” tenen un gran impacte en el clima global del planeta, aquesta preponderància de “la Niña” era un bon candidat a estar relacionat amb l’aturada en l’escalfament.

I el cas és que sembla que ja han trobat bona part de la calor perduda. Està continguda a les aigües de l’Oceà Índic.

Normalment estem molt pendents del Pacífic ja que és el més gran dels oceans. Però han vist que quan hi ha una situació de “La Niña”, els corrents i els vents predominants actuen transportant la calor del Pacífic en direcció cap l’Índic. Ara han mesurat les temperatures dels set-cents metres més superficials i han vist que allà hi ha hagut un escalfament anormal precisament des de l’any 2000. Mentre el planeta s’escalfava menys, l’Oceà Índic començava a acumular calor.

De manera que ara els números ja quadren més. La calor no ha desaparegut sinó que ha quedat retinguda a les aigües de l’Oceà Índic, probablement degut al predomini de situacions de “La Niña” durant aquesta dècada. Però ja sabem allò de “l’energia no es crea ni es destrueix…”. En algun moment, tota aquella energia tèrmica acabarà sortint per algun lloc i si un any li dóna per fer-ho sobtadament, sigui perquè finalment es dóna un fenomen de “El Niño” o pel que sigui, ja ens podem preparar a parlar de rècords en temes climàtics.

D’altra banda, si no passés res, també tindrem problemes. Els corrents que transporten la calor del Pacífic fins l’Índic forment part de la gran cinta transportadora oceànica. Això vol dir que amb el temps passarà pel sud d’Àfrica i arribarà a l’Atlàntic…, tot fent camí cap l’Àrtic.

Al final tots aquests números i aquestes troballes serveixen per entendre el poc enteniment dels negacionistes del canvi climàtic. I és que no és difícil d’entendre el que està passant: Si a un sistema li vas afegint calor, abans o després s’acaba escalfant.