Física dels sabres de llum

L’element més característic de l’Univers Star Wars són les espases làser. La marca del Jedi és el domini d’aquesta arma, letal però elegant. A les primeres versions de la pel·lícula eren blancs, però de seguida van esdevenir de color. Els dolents, els Lords Sith són fàcils d’identificar pel color vermell fosc de les seves espases làser.

En realitat és una mica complicat decidir com s’han d’anomenar. El nom original és lightsaber, de manera que serien “sabres de llum”. Però una llum amb tanta energia tothom dóna per fet que ha de ser llum làser. I sabre, espasa, coltell o katana potser no són exactament iguals, però no deixen de ser armes blanques. Per això els trobem esmentats com espasa de llum, sabre làser i totes les combinacions de sabres, espases, làsers i llum.

Fa uns anys va sortir una notícia anunciant que al MIT havien creat els primers sabres de llum. Però, com acostuma a passar amb els físics quàntics, només servia per coses quàntiques. El que havien aconseguit era que dos fotons rebotessin com si fossin sòlids. Un resultat interessant però infinitament allunyat d’un bon sabre de llum.

Per fer un sabre de llum topem amb un parell de problemes importants. El més evident és que un feix de llum no s’atura després de recórrer un metre. Segueix el seu camí fins l’infinit o fins que topa amb alguna cosa. Això faria que una lluita amb sabres làser fos espectacular però desastrosa per l’edifici on lluitessin. El feix seguiria fins el sostre i tallaria les parets, els mobles, els espectadors, els peus del seu portador i tot el que es poses al seu abast. Per descomptat, ni pensar en fer-lo servir en una nau espacial!

Un altre problema amb la llum làser és que…, bé, que és llum. I la llum no xoca amb l’altra llum. Dos feixos de llum làser que es creuin simplement es travessen sense més i segueixen el seu camí. El combat seria molt poc espectacular. Ah! I si no estem totalment a les fosques, són invisibles. Oi que quan assenyalem alguna cosa amb un punter làser no veiem el feix de llum? Doncs hauria de passar el mateix amb les espases làser, de manera que les lluites serien molt poc espectaculars.

D’entrada podria semblar que els diferents colors han de marcar alguna diferència en la lluita. El vermell te una freqüència menor que el blau i per tant porta menys energia. Semblaria que les espases làser blaves han de ser més potents que les vermelles, però en realitat això compta només per fotons individuals, de manera que els enginyers Sith se les hauran d’empescar per generar més fotons als seus làsers vermells.

D’altra banda, els làsers són llum. Si has d’enfrontar-te a un Jedi o un Sith que empunya un sabre làser, potser en tindries prou… amb un mirall. Després de tot, fins i tot la llum làser es reflecteix en els miralls i surt amb un angle igual a l’angle d’incidència. Això vol dir que si l’encares amb gràcia pots fer que torni en la direcció que ha vingut i fereixi al seu portador.

De manera que els frikis haurem de seguir esperant ja que no sembla que els sabres làser estiguin a punt de sortir al mercat. Al menys en un futur proper. O descobrim noves lleis de la física, trobem la manera com la Força controla els làsers i coses així, o haurem de fer sabres de llum que no siguin fets de llum.

6 comentaris

  • Pau

    13/01/2017 20:02

    De fet, els escriptors fins aquí hi arriben i van arreglar l’error dient que de tot i dir-se “de llum” estan fetes de plasma.

  • Lluís Lledoner

    13/06/2015 9:11

    Dius:
    «Oi que quan assenyalem alguna cosa amb un punter làser no veiem el feix de llum??
    Però això que és força cert amb els vermells, no ho és tant amb els de menor longitud d’ona.
    Tinc un punter làser verd que empro per assenyalar estrelles i altres objectes del firmament. I el que es veu és la llum del feix dispersada a l’atmosfera, per l’anomenada difusió de Rayleigh, que és molt més notable en el verd que en el vermell, ja que depèn de la quarta potència de la longitud d’ona.
    En una nit fosca —difícil de trobar pels nostres indrets— apuntant el feix a l’espai, es pot veure perfectament el seu recorregut, i per efecte de perspectiva, tots els presents el veuen assenyalant el punt que qui l’apunta vol.

  • Daniel

    25/05/2015 10:46

    Carquinyol. Tant de bo! Malament si no deixem els problemes d’avui com relíquies obsoletes en un futur.

    Pons: Sí. però siguem sincers. No és el mateix. :-)

    E,mili. És una solució. Però aleshores ja no es estrictament un sabre de llum. Seria un sabre de plasma. Jo preferiria una versió feta fonent metall amb impulsos magnètics. També brillaria i tallaria. I podria generar-se i guardar-se com a les pel·lícules!

  • Emili Masnou

    25/05/2015 10:11

    EL físic teòric Michio Kaku fa una proposta de sabre de llum, de fet per tots els problemes que es comenten en aquest post ell decideix que no pot ser llum sinó plasma.

    https://www.youtube.com/watch?v=1lr5OUjFDkg

  • Pons

    25/05/2015 9:25

    Sempre et pots muntar aquesta versió amb fluorescents

  • Carquinyol

    25/05/2015 8:07

    I al segle XXV hom es mirarà aquest article i pensara ‘com pot ser que visquessin al segle XXI amb aquestes idees ?’

    :P :P