Arxiu del dimecres, 27/05/2015

Ritmes anuals

dimecres, 27/05/2015

Hi ha èpoques de l’any en que estem més actius i altres en que tot ens fa sentir malament. Diem que la primavera la sang ens altera, que a l’estiu tota cuca viu o que a l’hivern escudella i vi calent. Molts refranys no deixen de ser la constatació d’observacions fisiològiques empíriques. Notem els canvis estacionals de maneres subtils però innegables. La diferència en les hores de llum, el temps boirós, el fred o la calor ens fan sentir diferent. Com quasi tots els éssers vius notem el ritme de l’any. Però segurament ho fem d’una manera més profunda de la que imaginàvem.

Coneixem molt be l’existència de ritmes biològics. Qualsevol que hagi patit jet lag en pot donar fe. El nostre organisme no funciona igual durant el mati que durant la nit. No només en temes d’activitat o de tenir son o gana. Podem detectar un canvi en la temperatura corporal, els nivells hormonals, l’activitat cel·lular i un grapat de fenòmens fisiològics que l’organisme va regulant en funció de la llum ambiental.

El que passa és que els ritmes diaris (circadiaris) són còmodes d’estudiar. Cada dia pots afegir noves dades al teu treball. Més empipadors són els ritmes circamensuals, com el cicle menstrual. Però tampoc és massa complicat. La dificultat està en treballar amb ritmes anuals. Si trigues un any per completar un cicle, el teu treball trigarà molt a completarse!

Per sort, pots analitzar molts individus al llarg d’un any o dos i així també pots disposar de moltes dades. I ara que ja disposem de tecnologia per avaluar com funcionen els gens estem aprenent moltes coses sobre quines són les bases genètiques dels ritmes anuals. I resulta que el nostre cos respon molt al ritme estacional.

El nostre genoma té uns vint-i-cinc mil gens. Doncs n’hi ha cinc mil (cinc mil!!) que funcionen diferent segons l’estació de l’any. Hi ha gens estiuencs, que s’expressen més durant l’estiu, i gens hivernals que s’activen més durant l’hivern. En realitat no és gaire difícil ja que només cal que uns pocs gens controladors s’activin més o menys en funció de les hores de llum. Com que aquests gens controlen el funcionament de molts altres, al final en tenim un grapat que s’activen i desactiven segons l’estació de l’any.

La gràcia és que molts d’aquests gens estan relacionats amb coses com el sistema immunitari o receptors hormonals, de manera que si notem que ens posem més malalts durant l’hivern o que les depressions augmenten o que hi ha més o menys problemes cardiovasculars, l’explicació pot estar en els nostres gens. O millor, en la manera com els nostres gens s’adapten a les condicions ambientals.

Això és important ja que, per exemple, els islandesos, que tenen un ritme estacional molt diferent al dels americans, també presenten aquestes ritmes, però de manera diferent que la de la resta de població estudiada. I, com era previsible, els australians els tenen adaptats als seus estius/hiverns. D’altra banda, no a tot arreu hi ha quatre estacions. A Gàmbia, el màxim d’activitat el tenen durant l’estació de les pluges. Com quasi tot en biologia, estem programat genèticament en part, però amb mecanismes per adaptar-se al medi ambient. En aquest cas, sobretot a les hores de llum.

D’altra banda em pregunto si molts estudis ho hauran tingut en compte. Coses com el receptor de la IL-6, el de l’adiponectina o la proteïna C reactiva mostren canvis estacionals. Segur que més d’un estudi s’hauria de revisar per veure si els efectes que han trobat són deguts a alguna malaltia o algun fàrmac… o només són deguts al moment de l’any en que van fer les anàlisis.