Ritmes anuals

Hi ha èpoques de l’any en que estem més actius i altres en que tot ens fa sentir malament. Diem que la primavera la sang ens altera, que a l’estiu tota cuca viu o que a l’hivern escudella i vi calent. Molts refranys no deixen de ser la constatació d’observacions fisiològiques empíriques. Notem els canvis estacionals de maneres subtils però innegables. La diferència en les hores de llum, el temps boirós, el fred o la calor ens fan sentir diferent. Com quasi tots els éssers vius notem el ritme de l’any. Però segurament ho fem d’una manera més profunda de la que imaginàvem.

Coneixem molt be l’existència de ritmes biològics. Qualsevol que hagi patit jet lag en pot donar fe. El nostre organisme no funciona igual durant el mati que durant la nit. No només en temes d’activitat o de tenir son o gana. Podem detectar un canvi en la temperatura corporal, els nivells hormonals, l’activitat cel·lular i un grapat de fenòmens fisiològics que l’organisme va regulant en funció de la llum ambiental.

El que passa és que els ritmes diaris (circadiaris) són còmodes d’estudiar. Cada dia pots afegir noves dades al teu treball. Més empipadors són els ritmes circamensuals, com el cicle menstrual. Però tampoc és massa complicat. La dificultat està en treballar amb ritmes anuals. Si trigues un any per completar un cicle, el teu treball trigarà molt a completarse!

Per sort, pots analitzar molts individus al llarg d’un any o dos i així també pots disposar de moltes dades. I ara que ja disposem de tecnologia per avaluar com funcionen els gens estem aprenent moltes coses sobre quines són les bases genètiques dels ritmes anuals. I resulta que el nostre cos respon molt al ritme estacional.

El nostre genoma té uns vint-i-cinc mil gens. Doncs n’hi ha cinc mil (cinc mil!!) que funcionen diferent segons l’estació de l’any. Hi ha gens estiuencs, que s’expressen més durant l’estiu, i gens hivernals que s’activen més durant l’hivern. En realitat no és gaire difícil ja que només cal que uns pocs gens controladors s’activin més o menys en funció de les hores de llum. Com que aquests gens controlen el funcionament de molts altres, al final en tenim un grapat que s’activen i desactiven segons l’estació de l’any.

La gràcia és que molts d’aquests gens estan relacionats amb coses com el sistema immunitari o receptors hormonals, de manera que si notem que ens posem més malalts durant l’hivern o que les depressions augmenten o que hi ha més o menys problemes cardiovasculars, l’explicació pot estar en els nostres gens. O millor, en la manera com els nostres gens s’adapten a les condicions ambientals.

Això és important ja que, per exemple, els islandesos, que tenen un ritme estacional molt diferent al dels americans, també presenten aquestes ritmes, però de manera diferent que la de la resta de població estudiada. I, com era previsible, els australians els tenen adaptats als seus estius/hiverns. D’altra banda, no a tot arreu hi ha quatre estacions. A Gàmbia, el màxim d’activitat el tenen durant l’estació de les pluges. Com quasi tot en biologia, estem programat genèticament en part, però amb mecanismes per adaptar-se al medi ambient. En aquest cas, sobretot a les hores de llum.

D’altra banda em pregunto si molts estudis ho hauran tingut en compte. Coses com el receptor de la IL-6, el de l’adiponectina o la proteïna C reactiva mostren canvis estacionals. Segur que més d’un estudi s’hauria de revisar per veure si els efectes que han trobat són deguts a alguna malaltia o algun fàrmac… o només són deguts al moment de l’any en que van fer les anàlisis.

9 comentaris

  • Daniel

    28/05/2015 15:10

    Jordi: Correcte. El ritme llum foscor (i hores de llum/hores de foscor) fa que es fabriqui més o menys melatonina que es la que regula el funcionament d’altres gens, que en regulen altres. Amb el temps, el sistema s’adapta a l’ambient.
    No naixem amb la programació per la nostra zona estacional. Naixem amb la programació per adaptar-nos a la zona tropical que sigui.

  • JordiC

    28/05/2015 12:31

    Jordi G, suposo que la gràcia és que el gen es regula per factors externs, per tant si canvies de lloc (i té el temps suficient per fer-ho) li dones temps a adoptar la nova regulació. Si no seria impossible superar el jet-lag…

  • Jordi G.

    28/05/2015 11:53

    El meu dubte és si és una adaptació de la població a l’estacionalitat del lloc on viu, o bé és una aclimatació dels individus? És a dir, si jo marxo a viure a Gàmbia, canviarà l’estacionalitat en l’expressió dels meus gens? o tinc una estacionalitat donada per haver nascut on he nascut i tinc els pares que tinc?

  • Daniel

    27/05/2015 21:03

    Vicent: Doncs segurament tindran un perfil d’expressió gènica similar als de Gàmbia. Basat més en estació seca/humida que en cap altre cosa.

  • Vicent Bosch i Paús

    27/05/2015 15:41

    Doncs a Russas-CE, Brasil, les persones no saben si el dia minva o creix durant l’any. Viuen a quasi 5º sota l’Equador. Clima semi-àrid i pluges de gener a maig, sobre uns 900mm

  • Daniel

    27/05/2015 14:59

    Carquinyol. Segur. però aquesta serà la última de les preocupacions que tindrem

    Pons: A mi em passa el mateix! :-)

    Jordi C. I quan ho pensem una mica ens adonem que un organisme que no adaptés la seva programació a un ambient canviant, no tindria gaire esperança de triomfar en la selecció natural.

  • Jordi C.

    27/05/2015 10:53

    Com més coneixem més ens adonem que la imatge de “component genètic” com una cosa aillada i “programada” independent dels factors ambientals estava completament equivocada. Realment la relació entre factors ambientals i l’actuació dels gens es mostra cada cop més determinant.

  • Pons

    27/05/2015 9:06

    Una vegada més es demostra que estem adaptats al medi al que vivim. De fet, a mi em treus del meu poble i ja no em sento igual xD

  • Carquinyol

    27/05/2015 8:28

    I ara també estudiarem com influencia en això el canvi climàtic, que segur que ho fa.