La mala sort de les saigues

Les saigues (Saiga tatarica) son uns animals amb mala sort. Aquests curiosos antílops que habiten les estepes de Rússia, Mongòlia i el Kazakhstan va estar apunt de desaparèixer per culpa de l’excés de caça. Antigament ocupava una zona molt més extensa, arribant fins a la península ibèrica, però això ja és història. A principis del segle XX gairebé van desaparèixer, però la població es va recuperar i a la meitat del segle ja havia arribat a disposar de més de dos milions d’exemplars. Un miratge, perquè aviat va tornar a decaure per culpa de la medicina tradicional xinesa que fa servir les seves banyes. Una banya es paga a més de quatre mil dòlars. Això explica que avui només en queden uns dos-cents cinquanta mil.

De fet, aquesta xifra no és exacta ja que n’hi havia dos-cents cinquanta mil fa uns mesos, però una estranya malaltia està delmant ramats sencers de saigues a un ritme mai vist. En poc temps ha mort un terç de tots els animals, i quan l’epidèmia arriba a un ramat, la mortalitat és propera al 100 %. El deu de maig es va detectar que els animals començaven a morir en grans quantitats, i ara ja s’han contat més de cent vint mil saigues mortes.

Dos microorganismes semblen estar-hi implicats. Tots dos, Pasteurella i Clostridia, són el que s’anomena patògens oportunistes. Microbis que normalment no causen problemes però que si el sistema immunològic de l’hoste s’afebleix aprofiten per desencadenar la patologia. La qüestió, aleshores és esbrinar quin factor ha desencadenat aquest procés als ramats de saigues.

Hi ha qui diu que la culpa és dels coets llançats des de la base de Baikonur, al Kazakhstan. El seu combustible podria haver contaminat els territoris on pasturen les saigues. Això seria factible si la mortalitat s’hagués trobat en zones properes al cosmòdrom, però no sembla que expliqui una mortalitat tan estesa en l’espai.

Per desgràcia (o potser hi ha una relació causal) aquesta mortaldat ha passat en el període de naixement de les cries. Les saigues tenen una curiosa característica. Les femelles arriben a l’edat reproductiva molt aviat i la primera vegada que tenen cries pareixen dues saigues bessones. Però la resta de vegades neixen d’una en una. Aquesta bessonada inicial és una bona notícia ja que permet refer una població delmada amb erta rapidesa, però aquesta vegada no podrà ser. Tant les mares com les cries han mort aquest mes, deixant a les estepes milers de cadàvers.

L’episodi sembla que ja està acabant i amb saigues d’altres indrets es podrà tornar a refer la població, una vegada més. Però si a més de la cacera furtiva i dels comerciants de medicines tradicionals, han de lluitar contra infeccions oportunistes, el futur d’aquests curiosos animals sembla ben complicat.

En realitat, si les seves banyes van tan buscades és perquè amb l’excusa de les seves suposades propietats afrodisíaques ja s’han polit la majoria dels rinoceronts. No és l’únic motiu, és clar, però amb milions de xinesos demanant aquesta mena de productes, les extincions de molts animals que tenen la mala sort de tenir banyes està cantada.

4 comentaris

  • Daniel

    02/06/2015 11:00

    Pons. No. No ets l’únic! :-)

    Carquinyol. Els humans som molt simples. I això de fer baixar el preu… Seria assenyat, però em sembla més probable que que algú estigui emmagatzemant-los per anar-los venent poc a poc sense que baixin els preus. Diga’m malpensat…

  • Carquinyol

    02/06/2015 8:36

    Per cert, amb els milers d’animals morts per causes “naturals” no se’sl podrien tallar les banyes, ficar-les al mercat “tradicional” i enfonsar el preu del producte? Potser així deixarien als saigues tranquils una bona temporada…

  • Carquinyol

    02/06/2015 8:33

    A mi aquesta relació d’afrodisiac i banyes sempre m’ha fet malpensar, la veritat…

    I exterminar espècies per supersticions d’aquest tipus trobo que és una de les pitjors característiques dels humans.

  • Pons

    02/06/2015 8:23

    Pobres bitxos!

    Per cert, soc l’únic a qui li recorden a l’Alf.