Arxiu del dimecres, 3/06/2015

El retorn de la diftèria

dimecres, 3/06/2015

L’any 1983 van passar un parell de coses memorables a Catalunya. Va començar a emetre TV3 i va tenir lloc l’últim cas de diftèria. Han passat trenta dos anys i la diftèria ha tornat. Un nen de sis anys d’Olot va ingressar ahir en estat greu a la UCI de l’Hospital de la Vall d’Hebron per causa de la diftèria. L’informe de l’Agència de Salut Pública aclareix que no l’havien vacunat.

La diftèria la causa un bacteri anomenat Corynebacterium diphtheriae. Infecta la gola i les vies aèries superiors i s’escampa amb microgotetes que deixem anar al tossir o simplement al parlar. D’aquest bacteri hi ha diferents soques que són més o menys agressives. A més, cada persona pot respondre de manera diferent a la malaltia. Per això hi ha qui està infectat i ni se n’assabenta mentre que en casos greus, pot acabar causant la mort del pacient.

La malaltia es pot presentar de moltes maneres però el problema real no és tant el bacteri sinó una toxina que fabrica i allibera i que es va escampant per la resta del cos. Aquesta toxina, extremadament potent, actua bloquejant la traducció del RNA, és a dir, impedeix que les cèl·lules fabriquin proteïnes. Com que per funcionar cal anar fabricant proteïnes constantment, quan la toxina actua les cèl·lules afectades no triguen a morir. Els casos més greus es donen quan les cèl·lules afectades són les del cor. Aleshores la mort té lloc per una miocarditis.

De totes maneres, la toxina s’escampa per tot el cos, de manera que pot afectar altres sistemes de l’organisme i causar fallida renal o paràlisi. Durant els primers dies també pot provocar la mort per asfíxia degut a que la inflamació que té lloc en resposta als bacteris genera unes membranes a la gola que poden obturar el pas de l’aire, però això és pot controlar intubant al pacient.

Existeix una antitoxina feta amb anticossos obtinguts de plasma de cavalls immunitzats amb la toxina. La seva eficàcia és elevada, però no absoluta. Del voltant del noranta per cent. També presenta molts més problemes de toxicitat i al·lèrgies que la vacuna. I un altre problema és que quan busques antitoxina diftèrica trobes que per aquí ja no hi ha medicaments d’aquests. Simplement no feien falta ja que la malaltia es considerava eradicada gràcies a les campanyes de vacunació. Aquesta vegada ha calgut importar algunes dosis des de Rússia.

Tot plegat és un dramàtic cas dels efectes del moviment antivacunes. Disposem d’un tractament, la vacuna, que evita que les persones emmalalteixin de diftèria. De fet, la vacuna és la DTPa, que protegeix contra diftèria, tètanus i tosferina. S’administra als dos, quatre i sis mesos i després als divuit mesos, als sis anys i als dotze anys. Sí, un grapat d’injeccions. Estaria bé disposar d’una vacuna que amb una única dosi protegís per tota la vida, però resulta que encara no l’hem sabut inventar. El nostre sistema immunitari té unes característiques que no sempre segueixen els nostres desitjos.

Hi ha qui creu que les vacunes no son efectives. S’han mirat les dades? A més, considerant que l’únic cas en trenta anys s’ha donat en un nano que forma part del 4% de la població que no s’ha vacunat, potser s’ho haurien de repensar això de dubtar de la seva eficàcia.

I no cal patir. La vacuna no causa la malaltia ja que no s’administra el bacteri sinó la toxina desactivada. Com que la toxina no es multiplica com els bacteris, no pot causar la malaltia però sí que pot induir la resposta immunitària. La seva eficàcia no la posa en dubte ningú amb dos dits de seny i que s’hagi mirat les estadístiques de la malaltia abans i després de la vacuna. En realitat, mica a mica es va perdent immunitat, però no passa res ja que la majoria de població està vacunada fent que no sigui previsible contactar amb algú infectat en la nostra societat per allò de la immunitat de grup.

Ara molta gent criticarà als pares d’aquest nano. Però en realitat la responsabilitat és dels qui transmeten informació tendenciosa, esbiaixada o simplement falsa per promoure que la gent no vacuni. És com si hi hagués una campanya contra els cinturons de seguretat o contra aturar-se quan el semàfor està vermell. Aquesta vegada han aconseguit que alguna farmacèutica deixi de guanyar uns catorze euros però han aconseguit posar en perill la vida d’un nano. A sobre ho fan de manera indigna, vergonyosa i mesquina. Qui podria comparar una vacuna amb una violació? Doncs hi ha anuncis de campanyes antivacunes que ho fan. Ells, i no els pares, en són els autèntics responsables. Després de tot, la majoria de pares intenten fer el millor pels seus fills. Si algú els dóna informació errònia, és comprensible que adoptin decisions errònies.