Benvolgut Jaume Barberà

Benvolgut Jaume Barberà.

Sempre he pensat que ets un gran periodista. Dels que ofereixen oportunitats per aprendre, per enriquir-nos intel·lectualment, per esdevenir una mica menys ignorants. Feies entrevistes a gent interessant i experts que aconseguies que fossin entenedors. De fet, ets dels pocs periodistes que feia les preguntes que esperava escoltar. En un medi ambient cada vegada més colonitzat per pseudo-periodistes que només afalaguen als seus convidats, tu sabies com fer que compartissin els seus coneixements. No puc demanar més a un periodista.

I per això no entenc res del que fas ara.

M’explico. Et recordo en programes en els que entrevistaves economistes que ens oferien una mica de llum sobre la crisi, les seves causes i les conseqüències previsibles. Semblaven gent que sabien el que es deia. Economistes de prestigi que entenien del tema. Per tant, jo valorava la seva opinió. I el fet que tu els haguessis triat era una mena de segell de garantia. Ja ho sé. Enlloc està escrit que m’hagi de refiar de tu, ni de ningú. Però un tria a qui li ofereix un vot de confiança en funció del que va veient.

El cas és que des de fa un temps has canviat. Les teves entrevistes segueixen sent interessants des del punt de vista televisiu. Portes persones que enganxen, que cauen bé i que, dedueixo, deuen tenir un cert valor televisiu. El problema és que diuen bestieses. I en temes de salut, això és delicat.

Jo d’economia no hi entenc. Però com a biòleg i aficionat a parlar de ciència, alguna cosa entenc sobre fisiologia, hormones, dietes, nutrició i tots aquests temes. I ara que puc valorar amb precisió el que es diu als teus programes descobreixo que la informació que flueix és esbiaixada, errònia i, de vegades, pura i simplement falsa.

Per exemple, llegeixo al web del programa de les propietats de l’aigua de mar d’ahir que “l’aigua de mar és potable, ingerible i benèfica, per tractar malalties i millorar la desnutrició, ja que conté àcids nucleics, ADN, minerals, greixos, proteïnes, plàncton, ous i larves de peixos, cadenes de carboni, virus i bacteris, vitamines, aminoàcids. Els nostres trilions de cèl·lules neden en una matriu intracel·lular i extracel·lular constituïda per aigua de mar.”

Saps? Res de tot això és cert. L’aigua de mar no és potable. I en alguns casos et pot matar. No millorarà la desnutrició ja que els continguts que té en nutrients són irrisoris, irrellevants. El que sí que hi ha són bacteris, virus, fitoplàncton i altres microorganismes que no, no es moren pel fet d’estar al mar. Per cert, això que és saludable ja que té tots els elements de la taula periòdica… has sentit parlar del mercuri, el cadmi, l’urani o el plom? (I no, no hi són tots els elements. Això tampoc és veritat).

Ah! I les nostres cèl·lules no neden en una matriu feta d’aigua de mar. Ni de conya! En qualsevol llibre de ciència bàsica es poden trobar les diferències. La més important, però no la única, és la quantitat de sal. L’aigua de mar en té molta més i això és el que la fa no-potable. Diluir-la un terç pot ser encertat, però només en algun mar ja que no tots els mars són iguals. De fet, les seves salinitats poden ser molt diferents. Un detall que una persona amb formació científica hauria de tenir present.  Certament l’aigua de mar pot ser bona per cuinar, ja que porta la sal incorporada i a més és una sal que conté iode, cosa que la fa més interessant. Però això és tot.

A mi m’agrada la ciència. Crec que això d’avaluar les dades i anar descobrint fets desconeguts, noves maneres de curar malalties, fonts d’energia més eficients i tot això, és una bona cosa. I crec que els científics hem de sortir de la torre d’ivori on estem massa instal·lats i compartir la ciència amb la població que se la mira des de la distància. Però últimament m’ho fas complicat.

I ara em sorgeix un dubte. Els economistes que vas portar en temps anteriors, eren igual de poc fiables que alguns dels últims entrevistats? Els portaves només perquè eren simpàtics i quedaven bé a la tele? O perquè realment eren seriosos i dominaven el tema? Si m’he de guiar per els últims pseudocientífics o pseudometges que has portat…, ja no se que pensar.

M’acomiado amb afecte. Tot això que et dic no t’ho prenguis malament. Segueixo pensant que ets un gran periodista. Un dels millors. Però en temes de salut i ciència les teves fonts d’informació son més que dubtoses. Si vols, et convido a una cervesa i parlem dels problemes per distingir una dada científica d’una enganyifa amb aspecte de ciència. Com quasi tot en la vida, quan ho saps, no és difícil. Tu em podries explicar per quin motiu agraden tant, a totes les televisions, els personatges que venen fum i fantasies.

Cordialment

Per cert. No pateixis per les caques. Tot allò que et van explicar en un altre programa de si floten o no… és una bestiesa. Poden flotar o enfonsar-se per mil motius i la majoria són perfectament normals. Lo de la histamina i lo del gluten… tampoc en facis massa cas. Hi ha casos en que efectivament són perjudicials, però això no vol dir que sempre ho siguin.

75 comentaris

  • Cristina Algota

    20/06/2015 1:20

    Totalmente de acuerdo con JVM y los de misma opinión y vergúenza ajena por los demás. Con todo mi respeto a todos los comentaristas…demostrais poca información…o, desfachatez al comentar lo que no se sabe…Hay gente con conocimientos científicos que lo están avalando y …pero que os pasa?
    Lo dicho, verguenza ajena.

  • Josué

    19/06/2015 19:18

    Hola a tots.

    4 punts importants que no hem d’oblidar davant de tanta informació que arriba a les nostres vides

    1- Informar, investigar
    2- Experimentar
    3- Conclusió
    4- Parlar, externar la nostra opinió

    1- Sempre que ens arribi un canal d’informació de la qual no estem segurs o desconeixem el tema, hem d’informar, investigar, consultar, per aclarir aquest tema i saber el que fins aquell moment no sabiem … I no donar una opinió equivocada.

    2- Amb la informació recollida i entesa per nosaltres, procedir a experimentar-ho en la nostra vida; el nostre cos, la nostra alimentació, la nostra salut, els nostres valors, els nostres conceptes nous a adquirir, etc

    3- Concloure si el que experimentem sigui el que sigui, ens va beneficiar, ens va nodrir, ens va fer bé, ens va engrandir com a éssers humans, ens va servir, ens va ajudar, etc

    4- Finalment, parlar i dir a nosaltres mateixos (en primera instància, perquè ho experimentem “en carn pròpia”) que tal informació, tal aliment, tal substància, tal concepte, etc. Si ens va servir, Sí que va ser bo per a nosaltres, si ens va engrandir com a persones … I llavors ho incorporem a la nostra respectiva vida amb beneplacito!

    Així és com funciona o hauria de funcionar el nostre comportament davant tot el que ens arriba a les nostres respectives vides. Perquè si no, llavors només estem sent partidistes i jugant al joc interminable de la dualitat …

         Jo tinc la raó i tu no, o tu la tens, i jo no … No és així!

    Si jo trobo “alguna cosa” que em serveix per a la meva salut (per exemple l’aigua de mar) i em beneficia enormement, que bo! Si a tu no t’ajuda, cap problema, no passa res. El món segueix girant!
    Hauràs de seguir buscant més, fins a trobar “alguna cosa” que t’ajudi i et doni el que justament requereixis.

    PERÒ, no perquè a tu no t’hagi servit l’aigua de mar (si és que la vas experimentar i vas beure) no vol dir que no serveix. COMPTE!
      
     No perquè ens diguin que això és -científicamente comprovat- vol dir que és cert.
     La veritat és relativa. No existeix la veritat absoluta. Això seria quedar estancat i significaria posar-li un fre a l’evolució humana!

    I si el Aigua de Mar està servint / ajudant / guarint tantes persones en molts llocs del món actualment, com des dels seus començaments, a França per Rene Quinton, vol dir simplement que …
           
             La Mare Naturalesa mai s’equivoca!

    Benediccions per a tots!

  • hypokalemic one

    19/06/2015 10:27

    però, quantes collonades! … l’aigua de mar, només serveix per a treure la cera de les orelles … i la de Fukushima ni per això.

  • Francesc Martin

    19/06/2015 7:49

    A França l’aigua de mar la va receptar la Seguretat Social fins a 1982, beguda o puntxada.

    Estava en el seu vademécum (que s’en diu ‘Diccionari Vidal’).

    Cert que des de llavors s’han fet avanços (Hamer) per entendre millor còm/quan usar-la i entendre quan és ideal i quan és perillosa.

    El contingut del vedemecum i més info és a la meva web martin13.com.

    Salutacions cordials,

  • Jaume Aguadé

    16/06/2015 13:43

    A mi amb en Barberà em va caure la bena dels ulls ja fa temps. Jo era addicte a les seves entrevistes d’economia… fins que un dia, casualment, va parlar d’un tema que m’interessa i del que en sé alguna cosa. Mare-de-Déu! Em vaig esgarrifar de sentir tantes tonteries. Vaig deixar d’escoltar en Barberà i diria que mai més no l’he tornat a sentir.

    Ara, gràcies al teu blog i a altres comentaris que circulen per la xarxa, he sabut que en Barberà s’ha apuntat a la anticiència. El que no sé és si és una cosa d’ara, o potser quan jo l’escoltava amb devoció ja m’aixecava la camisa.

    El que fas tu té molt de mèrit i t’ho agraeixo molt. Jo quan trobo algun d’aquests nous gurus de la impostura, me n’aparto, covardament. El que hauria de fer és el que fas tu: plantar-los cara. Encara que ja sabem que la ciència té, a curt termini, les de perdre. Ja ho sabia en Galileu, això!

    Gràcies, Daniel!

  • Emilio Molina

  • Xavi Garrotxa

    11/06/2015 16:02

    El Daniel Closa no només és un divulgador de la ciència, és una persona brillant i un científic de molt alt nivell que conec personalment, investigueu qui és en el camp de la recerca i quedareu “apustuflats”.
    Pel que fa a la meva opinió, i crec que quan en Dani diu que no és un tema que estigui obert a discussió va per aquí, el mètode científic es basa en que per validar una hipòtesi (fruit de la observació objectiva) cal un marc teòric, validar el sistema d’hipòtesis, establir una metodologia de treball que permeti verificar la hipòtesis inicial i finalment comprovar-la. Fet aixo encara no hem acabat doncs arribem a una hipòtesis que està validada però nomes fins que algú la sotmeti a un nou marc teòric per desmuntar-la. Dir que aquesta metodologia de treball es restrictiva, que censura el coneixement o que fomenta el pensament únic, em sembla més propi d’un comentari d’un programa del canal Intereconomia que de la realitat que vivim tots dia a dia.
    El mètode científic no nega res, demostra coses en un sentit de validar-les o descartar-les, només nega el que a priori s’ha demostrat, seguint un mètode objectiu, que no és cert.
    Quan es demostra que l’aigua de mar és tòxica, ja només per que veure’n 500 ml al dia representa ingerir el 300% de la ingesta diària recomanada per un panell d’experts d’altíssim nivell de la OMS doncs al darrere hi ha uns estudis fonamentats que ho demostren. O potser creieu que el 99,9 % dels metges que desaconsellen el consum excessiu de sal (entre els que n’hi ha de més científicistes i de mes naturalistes) s’equivoquen? I que aquest 0,1 % tenen la veritat absoluta?
    La ciència no nega la existència de Déu, ni la efectivitat de la homeopatia, ni la de la acupuntura, ni la transmissió d’energia entre éssers humans i la nau Enterprise, senzillament diu, de moment no ho puc demostrar amb el meu mètode per tant no dieu que això és ciència per que no ho és. Seran altres coses, fe, emocions, intuïcions, però ciència no. Com deia Ludwig Wittgenstein “De lo que no en puc parlar tinc la obligació de callar-ne. No fem passar per ciència quelcom del que no en podem parlar amb certesa. Son intuïcions en cada cas més o menys encertades.
    Oi que no fem servir un cullerot per cosir mitjons de fil i ens entestem en cosir amb cullerots, doncs fins que no es demostri amb l’experiència que es possible cosir un mitjó de fil amb un cullerot sense esparracar-lo, un cullerot no serveix per cosir mitjons. La discussió és en un altre camp.
    Pel que fa als estudis als quals es referia i suportava la seva tesi aquesta Doctora, he llegit en un altre blog que acaben concluint que desaconsellen la ingesta per la toxicitat i pels continguts en metalls pesats de l’aigua. Doncs no enganyem a la gent, expliquem-ho tot. Dir les veritats a mitjes si que està demostrat que es una forma de censura.

    Bé, ànims a tots i visca la ciència, que ens duri molts anys i que es trobi remei ben aviat al VIH al càncer i la fam al món.
    Marc: Desacreditar una persona sense explicar els motius que et fan creure-ho, fa pensar que al darrera hi ha un ignorant. No dic que ho siguis, però crec que el teu comentari es mereix aquesta reflexió.

  • Daniel Closa

    07/06/2015 23:09

    Elsa: Doncs potser no hem vist el mateix programa. En el que ja vaig veure i a la web del programa ho esmenta, no parlava de dosis petites sinó de mig litre d’aigua de mar diari a tots els seus pacients. Mig litre d’aigua del mediterrani conté uns 18 grams de sal. Una quantitat que triplica de llarg la dosi màxima de sal aconsellada.

  • Elsa

    07/06/2015 22:34

    Sembla que no hem vist el mateix programa. Ls doctora explicava una experiència que amb gent desnutrida va anar bé i no em va fer l ‘efecte que digués que l ‘aigua de mar ho curava tot. Qui vulgui que ho provi. És un element que estroba fàcilment i les dosis que es recomana ingerir són petites. Qui no ha fet una glopada al mar i no li ha passat res després? Amb tot de gent que s’ hi pixa! Potser sí que elimina elsbacteris!
    Crec que el to de la doctora era molt moderat i explicava les coses amb sentit i no era “mediàtica” ni simpaticota. Un to molt diferent del del article que he llegit aquí.

  • Marc

    06/06/2015 11:26

    Amb persones com tu, així va el món mèdic i científic. Crec que t’hauries d’informar una mica abans d’escriure res.

  • Daniel Closa

    05/06/2015 19:16

    uale. Gràcies a tu. Per això fem la divulgació.

  • Daniel Closa

    05/06/2015 19:15

    L: He he. Un cara a cara entre un científic calb i avorrit que parla de dades i un jove simpaticot i amb desparpajo que remet a les emocions? Se’m menjaria amb patates independentment dels arguments. :-)
    Els debats televisius tenen unes regles i unes maneres d’argumentar que els científics, acostumats a un altre tipus d’argumentació, portem fatal. Aquest és un dels motius per els que molts científics prefereixen tenir la festa en pau i seguir a la torre d’ivori.

  • uale

    05/06/2015 19:14

    Benvolgut Dani,

    moltes gràcies pels links que m’has passat, no en tenia constància i han resultat molt interessants!

    També moltíssimes gràcies per il·lustrar-nos als profes de ciència amb els teus llibres publicats a la col·lecció “de 100 en 100″. Una eina imprescindible a les meves classes de CMC, juntament amb textos d’altres cracks de la divulgació com David Bueno, Marc Boada o Dani Jiménez.

    Citant sempre les fonts, esclar! :D

  • L

    05/06/2015 18:18

    Daniel, has sigut molt amable responent el meu comentari, moltes gràcies!!! Pel que fa al tema del Xevi Verdaguer, per què no un cara a cara a algun mitjà de comunicació potent? Retrats? Ho proposem? Pensa-ho… seria interessant i molt enriquidor per a tots. Gràcies de nou!

  • Daniel Closa

    05/06/2015 17:27

    L: Em sap greu que la carta t’hagi semblat prepotent. Per descomptat no era la meva intenció menysprear ni ridiculitzar ningú. L’objectiu només era alçar la veu contra la progressiva infiltració de missatges erronis que observo als medis de comunicació. En molts aspectes pot ser igual, però quan el missatge pot tenir conseqüències sobre la salut de les persones, ja no és tan igual. Pel que fa la voluntat de censurar que esmentes, és veritat que hi ha moltes maneres de dir les coses i que no tothom troba el to adequat. Però jo no parlaria de censura. Si algú afirma que la Terra és plana, dir que això és un disbarat no es pot considerar censura. Tampoc és un tema que estigui obert a discussió. Ni tan sols és opinable. Hi ha moltes coses que ignorem, però algunes sí que les sabem. Naturalment tot és revisable, però per fer-ho cal portar un munt de proves molt sòlides. Són les regles de la ciència.
    En el cas de l’aigua de mar, el tema està resolt des de fa temps. No pels científics sinó per les poblacions de mariners de la costa, que des de sempre han sabut que beure aigua de mar era dolent. La ciència només va permetre entendre el perquè era dolent. Quins mecanismes fisiològics hi havia al darrera. Un cas de saviesa popular al que la ciència li va donar una explicació. En general fa mandra haver de sortir a aclarir conceptes que ja tenim deixats enrere. Però programes com el d’en Jaume obliguen a fer-ho, i això és el que pretenia posar de manifest. El més inquietant és que la tendència és a que cada vegada passi més. Aquests dies amb les vacunes n’hem tingut un exemple ben clar veient com a molts medis de comunicació entrevistaven opositors a les vacunes i metges que les defensaven com si en ciència hi hagués un debat. No n’hi ha. Les dades científiques són prou clares encara que la informació que corre per la xarxa pugui donar a entendre que no. El que hi ha és molta informació falsa o errònia, repetida de bona o mala fe milers de vegades. I ara, un nano a la UCI per culpa d’aquesta informació errònia.
    Aquí al Centpeus intento no posar-me en plan autoritari. Déu me’n guard. Autoritat moral no en tinc cap. Autoritat científica alguna, poca, només la que em donen els coneixements que pugui tenir (igual que si s’espatlla el cotxe, qui té autoritat per opinar és el mecànic). Simplement és un indret on comparteixo la fascinació per la ciència i on, precisament, intento bastir ponts entre els dos mons que esmentes. Posar de manifest que algunes coses són falses em sembla una manera correcta de fer-ho. Si no he encertat el to, em sap greu.

  • L

    05/06/2015 15:47

    Estimat Daniel. Ets molt dur amb el Jaume. Em sap greu, sincerament que no es pugui fer un debat seriós i crític sense ridiculitzar i menysprear. Em fa por el pensament únic i la voluntat que veig últimament de censura per part d’alguna gent, com a ‘salvadors de la ciència’. I els articles plantejats d’aquesta manera només fan que fer gran el abisme que separa dos mons. Però només som una humanitat, i la ciència està al nostre servei, està per millorar la vida de les persones. M’agradaria, i estic segura que ho podràs fer, que fessis un article desmuntant una per una les argumentacions de la doctora, sense insultar-la o ridiculitzar-la. Han fet alguna pregunta interessant, respecte als minerals i la capacitat d’hidratar que per exemple que no has respost. .. Ho dic des d’una postura neutral, ja que no utilitzo aigua de mar. Respecte al Xevi Verdaguer, que també rep al final, jo t’aconsello que no el menysprees, que li truques, que vagis a dinar amb ell a Olot, estarà encantat de rebre’t, i que t’expliqui com treballa, en que es basa, els estudis que el recolzen, compartiu coneixements i li diguis que ets crític, que desmuntis si ho creus convenient el tema del dèficit de DAO i la histàmina, les intoleràncies al gluten, el que tu vulguis, però des del rigor i no des de l’insult i la prepotència (disculpa però el teu article m’arriba així) de qui té autoritat científica i moral per acusar, només diguen: ‘no et creguis això tontet, que jo que soc biòleg i en sé molt, et puc dir que no és veritat’ Això per gran part de la població ja no és suficient. Gràcies!

  • M. Assumpció Surrell

    05/06/2015 13:43

    Moltes gràcies per posar els punts sobre les is. Espero que et faci cas.

  • Dr Narcís Vidal I estrany

    05/06/2015 11:21

    Es pot dir més alt però no més clar. Estic totalment d´acord.Fa 30 anys que em dedico a la medicina i no havia vist rés igual. Crec que el problema es diu Audiència i falta de ética.
    Aquets pseudoCientífics venen fum però resulata que aquest fum pot arribar a ser inclús mortal. Déu no ho vulgui ( Diphtèria)

  • Daniel Closa

    05/06/2015 9:18

    uale: Perdre les ciències per al món contemporani és una desgràcia. Que diu molt dels qui han pres la decisió.
    Pel que fa al MMS i l’estèvia, de fet, ja els vaig comentar al seu dia :-)

    http://ciencia.ara.cat/centpeus/2014/10/21/mitges-veritats-i-falsos-titulars/

    http://ciencia.ara.cat/centpeus/2015/01/13/estevia-la-planta-de-moda/

  • uale

    05/06/2015 8:40

    Sóc professor de ciències a batxillerat i “algú” ha tingut la brillant idea de suprimir l’assignatura de Ciències per al Món Contemporani a partir del curs vinent, que era obligatòria per a tots els alumnes, encara que fessin una modalitat humanística. Una matèria a on es podia discutir de ciència amb arguments crítics, deixant en evidència les falsedats i enganys de les pseudociències. I va, i la treuen.

    Que un alumne que vol fer humanitats o periodisme hagués d’aprendre un mínim de ciència a batxillerat, justament servia perquè de gran no fes programes com el d’en Barberà (Cuarto Milenio a la catalana…)

    Dani, t’animo a parlar un dia sobre l’òxid de clor de la Forcades o l’omnipotent stevia de’n Pàmies. ;)

  • jpa

    05/06/2015 0:57

    I decideixes tú el que és ciència i el que no? Desacreditar sense tenir suficient coneixement sense aportar dades científiques tant científic que dius que ets….enfi el pitjor de ser ignorant, és demostrar-ho i desacreditar abans de preguntar si allò que et sona estrany realment està contrastat o no.

  • A g f

    04/06/2015 23:07

    No puc estar més d’acord amb el que planteges. Quan vaig veure l’entrevistat amb el nutricionista d’Olot em vaig posar les mans al cap. Quina simplificació més extrema de la realitat, quantes generalitzacions… És clar que, era tan fotogènic i ben plantat el xicot, que suposo que queda bé portar-lo a la tele i dedicar-li 1 hora sencera…

  • F. Xavier Gil

    04/06/2015 22:13

    Em sembla que això et pot “agradar”: [ http://www.ecorepublicano.es/2015/04/despues-de-leer-esto-nunca-volveras-ver.html ].
    Bona nit.
    Ah, i bona la resposta a JVM….

  • Daniel Closa

    04/06/2015 21:19

    JVM: Avui no tenia intenció de comentar els comentaris, i menys els que no mantenen un mínim nivell de cortesia, però una frase del teu text m’ha fet reflexionar. Dius “… ja que ets biòleg sabràs d’on va sortir la vida, no?” Doncs mira. No. No ho sé. Actualment ningú ho sap. La hipòtesi mes versemblant és que la vida s’originés als mars, però encara és això: una hipòtesi.
    Saps? Jo intento diferenciar entre el (poc) que sé, el que suposo i el que m’agradaria. Et suggereixo que tu també ho intentis.

  • Daniel-B

    04/06/2015 20:09

    JVM, o ets algú que es guanya la vida timant a la gent amb els productes que has enllaçat o simplement això teu és wishful thinking de primera magnitud, amb l’agravant de l’insult i tot el que això comporta. No sé quina de les dues possibilitats és més penosa, però si tinguéssis arguments de veritat, bé podries plantejar-los aquí que així riuríem tots.

  • rtrallero

    04/06/2015 18:38

    Sóc metge i puc constatar que una gran quantitat de gent es creu les falòrnies que passen per aquest programa. Em sembla molt greu

  • omalaled

    04/06/2015 15:49

    Molt ben dit, mestre.

  • Valentina

    04/06/2015 15:41

    Bé, l’enllaç els ha arribat al Facebook, a veure si el Sr. Barberà el pot llegir. Hi ha molt per fer i mentre persones amb prestigi actuin de legitimadors, tot serà molt més dificil. Del comentari de JVM… no deixarà de sorprendre’m mai, mai, que aquesta gent parli d’arrogància i ignorància a les persones com l’autor d’aquest post… És el món al revès?… què m’he perdut?.

  • Gargotaire

    04/06/2015 13:00

    Encara millor, Joana, la seva principal font d’informació és la publicitat del venedor del producte.

    És com lloar un esquema piramidal en base a les afirmacions d’en Ponzi.

    Disbarats diversos apart.

  • Joana

    04/06/2015 10:38

    @JVM el problema és que gent com tu doneu per bona qualsevol font d’informació que aparegui en una web o fulletó amb prous coloraines. Si vols convèncer el centpeus i la majoria dels seus fidels lectors hauràs de passar-nos links a revistes científiques serioses!

  • Ignasi

    04/06/2015 10:15

    @JVM Deixant de banda el mal gust del teu comentari i més concretament el seu tó, que denota clarament la teva profunda ignorància, si us plau, et prego que abans de linkejar webs comercials d´aigua de mar i fer la vista grossa tendenciosament a qualsevol evidència científica, informa´t degudament. I si creus que no ho pots fer, beu-te un litre d´aigua de mar diari directament de la platja de la Barceloneta i en tornem a parlar d´aqui, posem, 5 anys. Quina vergonya.

  • Cosme G.

    04/06/2015 10:04

    Cartes com aquesta n’hauria de rebre a milers cada dia en Barberà a veure si reacciona!

  • Pinyanina

    04/06/2015 10:02

    Molt bona carta. Vaig pensar el mateix quan vaig veure la propaganda d’un minut del programa en que parlava de els beneficis de l’aigua de mar pel fet d’haver donat lloc (suposadament) a la vida i que a l’aigua de mar hi ha tota la taula periòdica… Em vaig fotre les mans al cap i em va generar una mena de desconfiança cap a aquella dona que semblava tant maja…
    Es necessita molt una cultura científica, hem de saber veure amb ulls crítics el que ens expliquen. Hi ha gent que desconfia de la medicina tradicional (feta per molta gent que durant segles s’han dedicat professionalment a això) i en canvi fan cas de rumors o en tenen prou amb un “a mi em va funcionar” per confiar en teràpies alternatives…
    Recomano MOLT: http://www.ted.com/talks/naomi_oreskes_why_we_should_believe_in_science#t-329173

  • JVM

    04/06/2015 9:40

    El tema del aigua de mar et va molt gran i es nota la teva ignorancia total.

    Que l’aigua de mar només te d’interessant el iode? i el magnesi i el potasi que?
    I tota la resta de minerals ( i son tots http://www.seafriends.org.nz/oceano/seawater.htm ) amb una proporció del 3,5% en comparació que el nostre cos està al 0,9% que et penses que no tens magnesi al teu cos o que?

    Investiga Rene quinton o que has estudiat a l’universitat es per trobar treball en el mercat laboral no pas poder parlar de coses que no tens ni punyetera idea!!

    Molta arrogància la teva comença per entrevistar a Laboratis Quinton https://www.laboratoiresquinton.com/es/ i potser descobriras que la majoria de deportistes d’elit prenen aigua de mar per hindratarse i recuperar minerals perduts!

    O potser comença a informar-te de l’historia del agua de mar i la sal.
    Dos llibres per començar http://www.aquamaris.org/libros-pdf/

    va chaval tu pots!! ja que ets biòleg sabràs d’on va sortir la vida, no?

    Molt de fums tens, investiga que fa vergonya el teu texte.

  • Joan Codina

    04/06/2015 9:30

    Molt bé Dan.

  • Arnau

    04/06/2015 9:01

    Tv3 a molts programes, s’estant acostumant a portar de tot pseudocientific. El fisioterapeuta que fa de nutricionista, D’Olot, el vaig veure primer amb el Barberà i ahir ja el vaig veure el programa Divendres. El Barberà sempre ha portat personatges discutibles a singulars. Li vaig enviar molts missatges i mai em va fer ni cas, a part d’una contesta genèrica. De tant en tant, convida algú que val la pena, però crec que és un error que científics vagin al seu programa perquè li donen prestigi al programa.

  • Gargotaire

    04/06/2015 8:49

    Doncs quant a economistes, déu n’hi do, també. Podríem discutir sobre l’eterna predicció al llarg dels segles de fets imminents que mai no arriben dels ludites com en Niño Becerra, però no cal. Qualsevol economista que digui que té la capacitat de predir el futur s’ha de posar en quarentena, ja que ni és la seva tasca ni tenen superpoders especials en el tema. Per això, quan es rellegeixen els seus llibres futuristes esdevenen còmics perquè te n’adones que no va encertar ni una data ni una magnitud. Amb tot t’acaben dient que en el fons tenia raó, ja que malgrat no haver predit les causes va predir una crisi. Feia 20 anys que en predeia una, i quan va venir va dir “aquesta és la meva”. Així, qualsevol.

  • MPilar Navarro

    04/06/2015 8:42

    Sembla sovint que això de la ciència estigui reservat als entesos i que per apropar-la al públic general s’hagi de banalitzar, esbiaixar, frivolitzar, … Amb la de coses interessants que es poden explicar de manera planera però sense distorsionar la realitat!

    D’altra banda, és cert que una nova evidència (el poc criteri científic demostrat) ens pot fer dubtar de veritats assumides com a tal (fiabilitat dels economistes convidats). Però així és una mica com funcionen les coses: descobrir, qüestionar, investigar, descobrir, seguir qüestionant …

  • Pons

    04/06/2015 8:35

    Tan de bo li arribi la teva carta a Jaume Barberà i tingui ganes d’escoltar-te i sigui més crític amb la informació que deixen anar els seus entrevistats!
    Avisa’ns si és així ;)

  • Carquinyol

    04/06/2015 8:31

    Mare de Déu senyor! Una cosa que diuen per la tele no és cert! Quin escàndol! On anirem a parar !

    ;)