Arxiu del divendres, 5/06/2015

Plutó, el final de l’espera.

divendres, 5/06/2015

El moment de la veritat s’acosta i aviat res serà com era. Fins ara, Plutó era un simple punt de llum en una imatge d’un telescopi. No hi havia relleu, ombres, trets característics ni res que permetés visualitzar-lo com un món, com un indret amb les seves peculiaritats. Acabar amb aquesta ignorància era l’objectiu de la missió New Horizons, que fa deu anys que està de camí cap al que ara és un planeta nan, però que en el moment d’enlairar-se era l’últim planeta de la llista i l’únic del que ho desconeixíem quasi tot.

Però això ja s’acaba. En poques setmanes tot el que ara sabem sobre Plutó passarà a ser anecdòtic perquè disposarem, si tot va bé, de grapats de nova informació. La New Horizons està arribant al seu destí i les coses es van posant cada vegada més interessants.

Primer va ser descobrir que Plutó tenia cinc satèl·lits. Feia temps que coneixíem l’existència de Caront, però quan l’equip de missió va analitzar les imatges del telescopi Hubble per determinar amb precisió per on havia de passar la sonda, van descobrir que hi havia quatre petits satèl·lits orbitant Plutó. Batejats amb els noms de Nix, Hidra, Cèrber i Estix, ja estan donant alguna sorpresa.

En la majoria de sistemes, els satèl·lits ajusten la seva rotació al període de la seva òrbita. És a dir que si, com en el cas de la Lluna, triga 28 dies a completar una òrbita al voltant de la terra, també triga 28 dies a fer una rotació sobre sí mateixa. Això, anomenat rotació sincrònica, fa que sempre estigui presentant la mateixa cara en direcció a la Terra. La majoria de satèl·lits del sistema solar presenten aquest fenomen, causat per els equilibris en les forces gravitatòries, però el cas és que els petits satèl·lits de Plutó no ho fan.

Això fa que la cara que mira a Plutó va canviant en el temps, i com que a més no són gaire esfèrics sinó que semblen patates allargades, l’aspecte de la seva rotació és més aviat caòtic, girant esbojarradament al voltant del planeta mare. Però aquest aparent desori no fa que les seves trajectòries siguin inestables. Els seus camins estan lligats per la gravetat i per cada òrbita que fa Caront, Estix en fa tres, Nix quatre i Hidra sis. Aquestes són les tres més llunyanes i semblen ser de color força blanc, en canvi Cèrber és fosca com el carbó. De moment encara ignorem el motiu.

I pel que fa al mateix Plutó, doncs ja no és un puntet. Encara no és un indret, però la cosa va millorant. Han presentat fotografies fetes per la New Horizons el 16 d’Abril i el 12 de maig. En un mes s’ha apropat uns trenta milions de quilòmetres i la imatge va guanyant resolució, malgrat que encara és, bàsicament, un petit grapat de píxels. Però uns píxels que ja permeten intuir zones fosques i clares a la superfície de Plutó.

A finals de Juny la resolució serà quatre vegades millor, i quan arribi a la màxima proximitat tindrem imatges com Déu mana. Mentrestant caldrà esperar una miqueta més.

Les coses estan a punt de posar-se molt interessants als confins del sistema solar!