Arxiu del dimarts , 9/06/2015

Líquens a l’espai

dimarts , 9/06/2015

Els líquens són uns organismes d’allò més interessants. Per començar són un senyal de bona salut ambiental. Si veieu líquens en algun indret, podeu sospitar que l’aire és net i el terreny està poc contaminat ja que ells són dels primers organismes a desaparèixer quan arriba la contaminació.

Biològicament també tenen la seva gràcia. Un liquen no és un organisme sinó la combinació d’un fong i un alga. Cada un dels dos aporta el seu granet de sorra a l’organisme simbiòtic. L’alga s’encarrega de fer fotosíntesi i generar nutrients, el fong es fixa al terra, capta minerals i genera estructures protectores. Com que són uns organismes que s’acontenten amb molt poc, creixen lentament però d’altra banda, són molt resistents i poden colonitzar indrets ben inhòspits.

En realitat són tan resistents que s’han fet experiments per veure la seva utilitat quan es tracti de començar a generar ecosistemes en altres planetes. I altres planetes, ara com ara vol dir Mart. L’agencia espacial europea va fer un experiment, anomenat LICHENS, en el que va posar alguns líquens en les condicions de l’espai. Per fer-ho simplement van posar una estructura que contenia uns quants líquens, en la part exterior d’un satèl·lit rus FOTON-M2.

La nau la van llençar el 31 de maig del 2005, es va estar orbitant la Terra durant setze dies i després va tornar a aterrar. Quan els van recollir van descobrir que tot i que s’havien dessecat per culpa del buit de l’espai, una vegada rehidratats van recuperar plenament les funcions vitals. Seguien vivint, fent fotosíntesi i comportant-se com si res.

Podríem dir que setze dies no és gaire, de manera que fa poc van fer-ho una mica més complicat. Després de tot, tenim una estació espacial internacional donant voltes a la Terra, no? Doncs aprofitem-ho. Això van fer-ho exposant un grapat de líquens, de l’espècie Xanthoria elegants, a les condicions de l’espai en un receptacle situat a l’exterior de la ISS durant divuit mesos! En realitat ho van complicar una mica i van deixar-ne alguns exposats sense més, altres amb filtres de radiacions, altres amb atmosferes similars a les de Mart, i així van anar comparant.

Divuit mesos d’exposició a l’espai és una barbaritat, però el setanta per cent dels líquens van recobrar la funció després de rehidratar-los amb compte. Per tant, la propera vegada que veieu líquens recordeu que la contaminació ambiental acaba amb ells, però les duríssimes condicions de l’espai les resisteixen sense problemes! Una cosa que pot semblar contradictòria però que fa dels líquens uns dels primers candidats a plantar en un jardinet marcià. Requereixen poca aigua, aguanten situacions duríssimes i poc a poc van modificant el terreny per convertir-lo en més útil per altres vegetals.

L’únic que cal és adaptar-se al seu ritme i no tenir pressa…