El secret dels fòssils

Una de les coses més decebedores dels dinosaures és que només en queden els ossos fossilitzats. Això ens permet refer els esquelets, però poca cosa més No podem estudiar les seves cèl·lules, el seu metabolisme, la seva genètica… Totes les eines moleculars amb les que ara establim relacions de parentiu entre organismes, amb les que identifiquem malalties, amb les que determinem característiques macroscòpiques, amb les que podem fer i desfer… no les podem aplicar a les restes de dinosaures.

Només en alguns casos excepcionals s’ha pogut recuperar material orgànic, restes de fibres, teixit biològic i similars. Però el normal és que només disposem de les restes mineralitzades. O potser no!

Un grup d’investigadors de l’Imperial College de Londres han estudiat com era la part interior dels ossos fòssils de dinosaures quan es miraven al microscopi electrònic i es processaven amb tècniques sofisticades com l’espectrometria de masses. I contra tot pronòstic, han recuperat i analitzat materials tous en indrets tan inesperats com els fòssils que hi havia guardats sense massa miraments al Museu d’Història Natural de Londres.

En alguns han identificat estructures rodones que tenen tota la pinta de ser eritròcits, Els glòbuls rojos de la sang. En altres han trobat material fibrós que presenta similituds amb fibres de col·lagen. Allà on en teoria només hi havien de trobar material inert, hi havia les restes de materials orgànics en un estat relativament aprofitable.

La paraula clau és “relativament”. La degradació del material orgànic ha tingut lloc, però han pogut identificar coses com àcid fòlic, hidroxicolesterol o ceramides, tots ells elements presents en la sang o en les membranes dels eritròcits. A les fibres no han pogut recuperar proteïnes, però sí els aminoàcids que les formen. I les proporcions dels aminoàcids coincideix amb la del col·lagen, de manera que probablement es tractava d’això. En alguna zona han observat estructures amb triples hèlix, cosa que també coincideix amb el col·lagen.

Tot plegat indica dues coses interessants. La primera es que hi ha materials orgànics que poden preservar-se durant més de setanta milions d’anys. Certament no estan en molt bones condicions, hi ha hagut degradació i la informació serà limitada (per exemple, no han trobat DNA) però en tot cas serà molt millor que no tenir-ne cap.

I la segona dada interessant és que això estava dins ossos fòssils provinents de un museu i on ningú esperava trobar-ne. Això fa pensar que si busquem be en podrem trobar molts més. Un o dos fragments no donaran massa informació, però si obtenim dades d’un nombre prou gran de mostres, aleshores sí que podrem millorar molt el que coneixement sobre els dinosaures, les seves relacions evolutives, el seu metabolisme i moltes altres característiques que només estudiant els ossos era impossible esbrinar.

Realment, sempre va bé fer una segona mirada a les coses. I una tercera, i una quarta…

3 comentaris

  • Daniel Closa

    10/06/2015 15:23

    Pons. Uf. Sense DNA, està fumut…

    Gargotaire. La gràcia és que si es confirma indica que en podran trobar a moltes mostres. I cal que siguin moltes per poder fer-hi res de profit ja que certament està molt degradat. En aquest cas han pogut establir similituds amb els eritrocits dels emus.

  • Gargotaire

    10/06/2015 9:44

    Anys enrere, d’un parell de dinosaures van arribar a seqüenciar-ne proteïnes (un hadrosaure i el mític T. rex http://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?mode=Tree&id=436486&lvl=3&lin=f&keep=1&srchmode=1&unlock ). Segons el que trobin podrien arribar a fer més precís l’arbre. Tot i que és ben difícil ja que es trobaven tan degradades que amb prou feines van servir per a confirmar la relació taxonòmica amb les aus i els cocodrils.

  • Pons

    10/06/2015 8:28

    algú ha dit Jurassic Park?