Philae ha despertat

El Novembre de l’any passat vàrem seguir el progrés de la missió enviada per l’Agencia Espacial Europea (ESA) a estudiar el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. La sonda Rosetta va seguir una trajectòria endimoniadament complicada fins quedar-se orbitant el cometa que s’anava apropant al Sol. Encara estava molt lluny, a l’altura de la òrbita de Júpiter, però així podria seguir els canvis que experimenta un cometa a mida que s’apropa al Sol i es va formant la característica “cua”.

La Rosetta portava acoblat el mòdul “Philae”, que havia de baixar fins al cometa i posar-se en la superfície. En una bona estratègia de comunicació, la ESA ho va retransmetre en directe, o tan en directe com ho permeten els límits imposats per les comunicacions espacials i la velocitat de la llum. En tot cas, vam veure com la Philae es separava de la Rosetta i com, hores després, arribaven els senyals que indicaven que havia aterrat.

Però els problemes van començar aviat. La sonda no es va poder fixar a la superfície gelada i va rebotar fins anar a para a… bé, ningú sabia on havia anat a parar. El problema era que les imatges que va enviar indicaven que estava al costat d’una formació de roques i que els panells solars no rebien prou llum com per mantenir-la en funcionament. La Philae va fer la feina que tenia encomanada i va enviar senyals durant seixanta hores, i després va emmudir.

L’esperança era que a mida que el cometa s’acostés al Sol i augmenteé la quantitat de llum que hi arribava, la Philae recuperés l’activitat. Per això, la ESA ha seguit intentant localitzar-la. Però buscar-la només amb les càmeres de la Rosetta i sense saber exactament on mirar ha resultat una feina molt complicada. A més, la Rosetta tenia altra feina a fer.

Durant aquests mesos hem seguit sense saber res de la Philae, però la cosa va canviar el dia 13 de Juny. Al centre d’operacions de la ESA van rebre els senyals que confirmaven que la Philae estava activa i operativa. Està a trenta cinc graus sota zero i disposa de vint-i-quatre Watts d’energia. Unes condicions en les que pot funcionar.

La transmissió no va durar gaire, només uns vuitanta segons, però amb això n’hi ha haver prou per saber que funciona i que ja fa un cert temps que estava funcionant. S’ha vist que té 8000 paquets de dades emmagatzemades. En la primera transmissió n’ha enviat alguns, però caldrà tornar a fer més contactes per aconseguir que buidi tota la informació. El que passa que els contactes estan condicionats per les vegades que la Rosetta sobrevoli la zona on s’està la Philae. Ha anat justet ja que amb l’apropament al Sol, cada vegada hi ha més partícules emeses pel cometa i el temps per contactar amb la Philae estava arribant al límit. Però tot va bé si acaba bé.

Aquesta missió té un valor científic innegable, però diria que ha sigut de les que la ESA ha sabut portar millor en el terreny de la comunicació. A twitter és molt divertit seguir les suposades converses entre la Philae (@Philae2014) i la Rosetta (@ESA_Rosetta). També han fet uns còmics deliciosos reflectint el viatge de la nau de manera molt entenedora. I finalment, ho han organitzat per anar seguint el que passava gairebé en directe. Els de la NASA en saben molt, però aquesta vegada la ESA també ha trobat la manera d’apropar l’exploració espacial al gran públic.

6 comentaris

  • Daniel Closa

    15/06/2015 19:43

    Una bona dormida. Però ara sembla que disposa de tres hores de llum solar diàries. Suficient per activar els sistemes. I ara toca reorientar la trajectòria de la Rosetta per millorar les comunicacions i fer que siguin més llargues o mes freqüents.

    (Per cert, superfamós? com et senti un famós de veritat es farà un tip de riure!)

  • Joan Codina

    15/06/2015 14:55

    QUina dormideta :D

    Però si ja surt a la tele en Dani! És superfamós!

  • Carquinyol

    15/06/2015 12:34

    Dan: Diga-s’ho a en Bruce Willis !! ;)

    Pons: Jo els anys que fa que conec en Dan no ha canviat: sempre el mateix to didàctic, sempre contestant al que se li pregunta, sempre el mateix pentinat,…

  • Daniel Closa

    15/06/2015 11:07

    Carquinyol: I tant que és important la imatge. Això és un handicap pels que som calbs! :-)

    Pons: La veritat és que fa molta més feina de la que sembla. Fa molt poc ha tornat de la estació espacial internacional la Samantha Cristoforetti, una astronauta italiana de la ESA. Ha batut el record de permanència a l’espai d’una dóna, però gairebé ningú se n’ha assabentat. La NASA ja estaria fent desfilades i programes a la tele.
    (No pateixis. La intenció és que el blog segueixi com sempre)

  • Pons

    15/06/2015 9:48

    Està molt bé aquesta tasca de propaganda que han fet. De fet gràcies a aquesta missió he descobert que la ESA feia alguna cosa que sinó amb prou feies sabia que existien (és el que té la ignorància).

    PD: Entre el missatge a la Barberà i a la Forcades veig que últimament el teu blog s’ha convertit en un fenomen de masses! Espero que això no faci canviar l’estil del blog ;)

  • Carquinyol

    15/06/2015 8:40

    El el món actual la imatge, sobretot comunicant, ho és tot !!