Arxiu del mes: juliol 2015

Plutó i el seu sistema, en tot l’esplendor

dijous, 16/07/2015

Apassionant! Comencen a arribar les primeres imatges de Plutó i cada una amaga un munt de sorpreses. Aquesta setmana serà una de les memorables en la història de l’exploració espacial. Primer va arribar la imatge de Plutó enviada per la New Horizons just abans de començar el sobrevol. Era el somni dels astrònoms. Plutó en tot el seu esplendor i en alta definició. De seguida va començar l’escrutini. Zones sense cràters que devien ser joves, taques fosques, regions amb accidents orogràfics…

La característica que s’ha fet més viral per internet és la zona blanquinosa en forma de cor (els cors no tenen aquesta forma!). No presenta cràters, de manera que deu ser relativament jove. Un altre detall que indica una certa activitat geològica. Els de la NASA han tingut un detall i l’han batejat provisionalment amb el nom de Tombaugh en honor a Clyde William Tombaugh, l’astrònom que va descobrir Plutó l’any 1930.

Després, durant un dia la nau va emmudir. Per cartografiar Plutó, per obtenir les dades, havia d’estar encarada al planeta i l’antena havia de deixar d’apuntar a la Terra. A mida que creuava pels cels de Plutó va recollir megabites de dades del planeta i les seves llunes i tot just ara, quan ja s’està allunyant del sistema, ha començat a transmetre-les. I no han decebut.

La primera ha sigut d’una regió al sud del planeta que mostra un seguit de muntanyes. Per la telemetria sabem que fan uns tres mil cinc-cents metres. Més o menys com els Pirineus per la regió de l’Aneto. Però en aquest cas les muntanyes son fetes de gel. Gel d’aigua, perquè en altres zones del planeta hi ha gel de metà, ocasionalment barrejat amb nitrogen.

Sobta la poca quantitat de cràters que hi ha. Això indica que la geologia del planeta és prou activa com per fer-los desaparèixer o que hi ha processos atmosfèrics que els tapen. Potser hi neva a Plutó?

El planeta nan té una gravetat que fa riure. Dotze vegades més feble que la Terra. Això fa que la força amb la que reté la seva atmosfera no sigui prou forta com per mantenir-la i això té dues conseqüències. L’atmosfera s’enlaira molt més enllà del que ho fa a la Terra i bona part dels gasos que la componen escapen de l’atracció gravitatòria i es perden en l’espai.

Però les imatges no es limiten a Plutó. També hem rebut una imatge espectacular de Caront, el gran satèl·lit. Caront es veu diferent. Per començar és més fosc i mostra unes grans cicatrius a la superfície. Una que es veu just en l’horitzó ha permès calcular la seva magnitud. Entre quatre i nou quilòmetres de fons. El paracaigudisme allà ha de ser una passada!

Al pol de Caront destaca una zona fosca de la que encara no en sabem l’origen. De moment l’han batejat amb el nom provisional de Mordor, un detall que ha fet les delícies dels friquis amants de la ciència i el senyor dels anells (jo entre ells). Tot i així, Mordor escauria molt millor a Io, el satèl·lit de Júpiter.

D’una de les altres llunes (Hidra) també n’hem rebut una imatge, però de baixa definició. Amb les alegries que ens està oferint Plutó i Caront, la imatge pixel·lada d’Hidra és poc satisfactòria. De totes maneres ja ens ha permès veure que té forma de patata i que està feta de gel d’aigua.

Els propers dies arribaran més imatges, analitzarem més dades i aprendrem més coses. Hem d’aprofitar el material ja que no hi ha previstes més missions, de manera que això és tot el que tindrem de Plutó en unes quantes generacions. El llarg viatge de deu anys ha valgut la pena i des d’ara Plutó esdevindrà un racó més del sistema solar; el primer dels objectes del cinturó de Kuipper al que ja s’encamina la New Horizons. D’aquí a tres anys arribarà al seu destí i tornarem a aprendre més coses d’aquest racó del cosmos on hem tingut la sort de néixer.

Qui ho deia que la ciència i la tecnologia no són fascinants?

Plutó; l’hora de la veritat.

dilluns, 13/07/2015

Demà és el gran dia. Després de més de nou anys de viatge, i d’un petit ensurt d’última hora, la New Horizons sobrevolarà Plutó demà. Serà una passada ràpida, tècnicament només estarà uns tres minuts per sobre la superfície del planeta. Un viatge de quasi deu anys per sobrevolar Plutó durant tres minuts? Doncs sí. Les lleis implacables de la física imposen aquestes coses. Calia triar un viatge de deu anys a tota velocitat i sense possibilitat de frenar, o un viatge de cent anys que permetria que la nau arribés lentament i estigués més temps a Plutó. Per la meva part, ja m’està bé aquest sobrevol a catorze quilòmetres per segon si l’aprofitem bé.

El que passarà demà és que durant unes hores tots els aparells de la New Horizons estaran treballant a ple rendiment per aconseguit imatges en blanc i negre de gran precisió, imatges en color de rang més ampli, imatges tèrmiques de la superfície, anàlisi de la composició atmosfèrica de plutó, recollida de partícules de pols que puguin envoltar el planeta, mesures de camp magnètic, de radiació i de tot el que pugui.

La nau passarà a 12.500 km de la superfície de Plutó i, catorze minuts després, estarà a uns 29.000 km de Caront, el principal satèl·lit i un altre dels objectius que caldrà estudiar. Serà en aquest breu període de temps en el que aconseguirem les millors imatges de Plutó i, probablement, les úniques que tindrem en les properes generacions.

Però caldrà tenir una mica més de paciència ja que les imatges i la informació no ens arribarà fins demà passat. El motiu és doble. Primer que la informació triga quatre hores i mitja a arribar des de Plutó fins la Terra. I segon que, la nau no començarà a enviar el que hagi obtingut fins que acabi la feina. Com que l’encontre serà tan breu, tota l’energia disponible i tota la capacitat de treball de la nau estaran centrades en recollir dades i no en comunicar-se amb la Terra. La comunicació ja es farà després.

Una curiositat més. Els set aparells de la nau consumeixen en total uns vint-i-vuit watts. Menys que una bombeta! Calia dissenyar-los amb aquesta extraordinària eficiència ja que la nau “només” porta nou quilos de plutoni que li permeten, a més de mantenir-se en funcionament, mantenir la temperatura mínima per treballar. I la feina no s’acaba ara. Tot i que Plutó és la joia de la corona de la missió, ha de continuar fins explorar els objectes del cinturó de Kuipper on arribarà l’any 2019.

En tot cas, la nau ha anat enviant imatges cada vegada millors de Plutó. Ara ja no son uns pocs píxels sinó que veiem un planeta, amb zones diferenciades i on intuïm fenòmens geològics. Però tot això passarà a ser història demà passat. Els científics tindran feina per anys, però en un parell de dies ja podrem començar a gaudir en profunditat dels detalls de Plutó, el primer dels planetes nans i el més intrigant dels objectes del cinturó de Kuipper.

Un fet com aquest, una nau sobrevolant per primera vegada un planeta, ja no el viurem cap dels que som vius mai més. De manera que preparem-nos a gaudir de espectacle!

Plutó; problemes d’última hora

diumenge, 5/07/2015

La missió New Horizons està resultant d’allò més emocionant. Després de déu anys de viatge cap a Plutó, ja s’acosta l’hora de la veritat. El dia 14 de juliol arribarà l punt de màxim apropament. Tant que, de fet, passarà per entre Plutó i el seu satèl·lit Caront. Recordeu que va tant de pressa que no es pot aturar i només serà una passada a tota velocitat per continuar el seu viatge camí del cinturó de Kuipper.

Des de fa uns dies ja està enviant fotografies del sistema plutonià. Tot i que són imatges preses de lluny, no deixen de ser les millors i més detallades que hem tingut mai. Ara ja podem veure que Plutó te color taronja que recorda al de Mart, però que no és per òxids de ferro com en el nostre planeta veí, sinó pel metà congelat que hi ha a la seva superfície. En canvi, a la fantàstica seqüència d’imatges de l’aproximació es veu que el satèl·lit Caront és molt més fosc. També hem vist que presenta dos hemisferis molt diferents. Un hemisferi mostra unes grans taques clares i fosques que recorden el símbol del ying/yang mentre que l’altre és molt més irregular i amb unes curioses zones fosques circulars properes a l’equador.


L’important és que tota la feina científica, totes les imatges, les anàlisis, les mesures, caldrà fer-les en els propers dies ja que no hi ha una segona oportunitat. La nau passarà a uns cinquanta mil quilòmetres per hora i només estarà uns pocs dies prou propera per descobrir tot el que es pugui sobre Plutó. Ha de sortir bé a la primera!

Doncs per si no era tot prou emocionant, la passada nit, quan falten només nou dies per l’encontre, la nau va tenir un problema informàtic i l’ordinador es va desconnectar. No vull pensar la cara que devien posar els tècnics quan van veure que havien perdut la comunicació amb la sonda, però deia ser tot un poema. Per sort, una hora i quart mes tard, la comunicació es va restablir…, però amb matisos.

Els sistemes de la New Horizons estan duplicats, de manera que quan l’ordinador principal va detectar el problema, es va desactivar i va passar el control a l’altre ordinador. Aquest va fer el que s’esperava. Va posar el sistema en mode segur i va enviar el senyal a la Terra per restablir la comunicació. Primer problema; els senyals van a la velocitat de la llum, però tot i així triguen nou hores a arribar a la Terra, de manera que qualsevol instrucció o comunicació amb la nau triga molt a completar-se. Això vol dir que es trigarà un o uns quants dies a esbrinar que ha passat i posar-ho tot en funcionament de nou. Però no en tenim gaires de dies abans de l’encontre amb Plutó!

Què deu haver passat que ha causat el problema? Doncs encara no se sap, però com que ha sigut just després d’enviar les últimes instruccions prèvies a l’encontre, és possible que hi hagués algun error en els programes enviats. Les instruccions previstes s’havien provat i assajat moltes vegades, però per les correccions d’última hora, les que es van decidint en funció del que la nau va trobant, tot va molt més just.

De manera que ara toca creuar els dits i confiar en els tècnics. Mentre el sistema es verifica i restableix la nau no farà gran cosa més. Ni fotos, ni anàlisis ni estudis de cap mena. Esperem que ho solucionin de pressa, perquè aquesta és una oportunitat històrica i no n’hi haurà més. En tot cas, la nostra generació no la tindrà.