Plutó i el seu sistema, en tot l’esplendor

Apassionant! Comencen a arribar les primeres imatges de Plutó i cada una amaga un munt de sorpreses. Aquesta setmana serà una de les memorables en la història de l’exploració espacial. Primer va arribar la imatge de Plutó enviada per la New Horizons just abans de començar el sobrevol. Era el somni dels astrònoms. Plutó en tot el seu esplendor i en alta definició. De seguida va començar l’escrutini. Zones sense cràters que devien ser joves, taques fosques, regions amb accidents orogràfics…

La característica que s’ha fet més viral per internet és la zona blanquinosa en forma de cor (els cors no tenen aquesta forma!). No presenta cràters, de manera que deu ser relativament jove. Un altre detall que indica una certa activitat geològica. Els de la NASA han tingut un detall i l’han batejat provisionalment amb el nom de Tombaugh en honor a Clyde William Tombaugh, l’astrònom que va descobrir Plutó l’any 1930.

Després, durant un dia la nau va emmudir. Per cartografiar Plutó, per obtenir les dades, havia d’estar encarada al planeta i l’antena havia de deixar d’apuntar a la Terra. A mida que creuava pels cels de Plutó va recollir megabites de dades del planeta i les seves llunes i tot just ara, quan ja s’està allunyant del sistema, ha començat a transmetre-les. I no han decebut.

La primera ha sigut d’una regió al sud del planeta que mostra un seguit de muntanyes. Per la telemetria sabem que fan uns tres mil cinc-cents metres. Més o menys com els Pirineus per la regió de l’Aneto. Però en aquest cas les muntanyes son fetes de gel. Gel d’aigua, perquè en altres zones del planeta hi ha gel de metà, ocasionalment barrejat amb nitrogen.

Sobta la poca quantitat de cràters que hi ha. Això indica que la geologia del planeta és prou activa com per fer-los desaparèixer o que hi ha processos atmosfèrics que els tapen. Potser hi neva a Plutó?

El planeta nan té una gravetat que fa riure. Dotze vegades més feble que la Terra. Això fa que la força amb la que reté la seva atmosfera no sigui prou forta com per mantenir-la i això té dues conseqüències. L’atmosfera s’enlaira molt més enllà del que ho fa a la Terra i bona part dels gasos que la componen escapen de l’atracció gravitatòria i es perden en l’espai.

Però les imatges no es limiten a Plutó. També hem rebut una imatge espectacular de Caront, el gran satèl·lit. Caront es veu diferent. Per començar és més fosc i mostra unes grans cicatrius a la superfície. Una que es veu just en l’horitzó ha permès calcular la seva magnitud. Entre quatre i nou quilòmetres de fons. El paracaigudisme allà ha de ser una passada!

Al pol de Caront destaca una zona fosca de la que encara no en sabem l’origen. De moment l’han batejat amb el nom provisional de Mordor, un detall que ha fet les delícies dels friquis amants de la ciència i el senyor dels anells (jo entre ells). Tot i així, Mordor escauria molt millor a Io, el satèl·lit de Júpiter.

D’una de les altres llunes (Hidra) també n’hem rebut una imatge, però de baixa definició. Amb les alegries que ens està oferint Plutó i Caront, la imatge pixel·lada d’Hidra és poc satisfactòria. De totes maneres ja ens ha permès veure que té forma de patata i que està feta de gel d’aigua.

Els propers dies arribaran més imatges, analitzarem més dades i aprendrem més coses. Hem d’aprofitar el material ja que no hi ha previstes més missions, de manera que això és tot el que tindrem de Plutó en unes quantes generacions. El llarg viatge de deu anys ha valgut la pena i des d’ara Plutó esdevindrà un racó més del sistema solar; el primer dels objectes del cinturó de Kuipper al que ja s’encamina la New Horizons. D’aquí a tres anys arribarà al seu destí i tornarem a aprendre més coses d’aquest racó del cosmos on hem tingut la sort de néixer.

Qui ho deia que la ciència i la tecnologia no són fascinants?

5 comentaris

  • Màrius Domingo

    18/07/2015 0:31

    Apssionant!

  • Carquinyol

    16/07/2015 14:41

    Si la foto de Hidra se la deixen als del CSI et mostren fins i tot el color de la pols… ;)

  • Joan Codina

    16/07/2015 11:35

    Sens dubte és l’estructura policefàlica corresponent a la hidra!!

    M’encanta que hi hagi mordor, una regió fosca i tenebrosa xD

    Han hagut de passar quasi 100 anys per tenir-ne una bona imatge, si n’està de lluny!! Em sorprèn que es pugui fer una bona foto amb la poca llum que hi deu haver.

    PS: Ara que la New Horizons ha visitat el seu objectiu principal espero que segueixis uns anys més si pot ser ;-)

  • Jordi Domènech

    16/07/2015 11:22

    Sovint hi ha qui penja a internet, imatges que incorporen un text, però que queda a una resolució massa baixa per reconèixer les lletres, encara que a vegades es poden intuir les paraules basant-se en la silueta.
    El cas de la foto d’Hidra, m’ha recordat aquesta situació, no és pot veure com és, però aquí, la intuïció, més que forma de patata, em fa pensar en un cos amb dos lòbuls, com sovint passa en cossos menors del sistema solar.
    Si no hi ha cap foto amb més resolució, em temo que durant molts anys serà senzillament una especulació.

  • Pons

    16/07/2015 8:28

    Això ja és una altra cosa! Per fi imatges de veritat amb cara i ulls! Exceptuant la patata de Hidra es clar…