Tornem-hi!

Final de vacances. Sant tornem-hi. Ara és el moment de recordar tot allò que havíem deixat sense acabar abans de marxar. De descobrir que no passava res per no enllestir-ho. De verificar que no som tan importants i que el món ha seguit indiferent a la nostra absència. També és aquella època de l’any en que apareixen anuncis de col·leccionables en fascicles sobre temes absolutament inversemblants. I finalment, és el moment dels bons propòsits.

Aquest any cuidarem la dieta, aprendrem anglès, repararem allò que fa anys que està espatllat i que mai hem tingut temps per solucionar, llegirem aquells llibres que tenim pendents i farem esport de veritat. Tot un grapat de bons propòsits amanits amb el sentiment de culpa d’aquella veueta interior que ens diu que “hi un rave!”. Que cada any ens proposem coses similars i que cap ni un dels bons propòsits arriba a Nadal. Aleshores tindrem l’època dels propòsits d’any nou i la història es repetirà.

Va haver-hi èpoques en les que negava la evidència i em repetia que aquest any sí que ho faria. Però, és clar, les evidències les pots negar durant un temps, però no indefinidament (bé, hi ha qui sí que ho fa, però intento no assemblar-m’hi). Després van venir els anys del sentiment de culpa, anticipant el fracàs de les bones intencions i de la força de voluntat. Cal dir que no era un sentiment massa exagerat, perquè també arriba un moment en que aprens a viure amb les teves contradiccions i deixes de fer-ne escarafalls.

Però, ben mirat, no és tan greu. Després de tot, els éssers vius hem evolucionat per seguir ritmes biològics diaris, mensuals i anuals. No podem fer-ho tot alhora, de manera que tenim estones del dia en que estem actius i estones en les que dormim. Èpoques de l’any en les que volem mandrejar i altres èpoques en que ens ve més de gust reproduir-nos. Moments d’activitat, moments de gana i moments de repòs. Per tant, sembla perfectament plausible tenir moments caracteritzats pel desig d’emprendre coses i poques setmanes després arribin altres moments en els que el cos ens demana engegar a dida aquelles mateixes coses.

De manera que aquest anys abraçaré els bons propòsits, sabent que la majoria no es compliran però ho faré sense cap sentiment de culpa. Potser deixaré d’anar al gimnàs o més probablement, baixaré el ritme fins fer-ho merament anecdòtic. L’endoll que he de canviar, segurament seguirà pendent l’any que ve. L’article científic que canviarà la història de la medicina probablement no l’acceptaran i esdevindrà un article més del milers que es fan cada any. I la dieta saludable no resistirà les festes de la Mercè.

Aprendre anglès i aprendre a ballar ja ni ho intento. A fer punyetes! Amb el poc que en sé ja aniré fent.

Després de tot, un ha de viure en consonància amb els ritmes biològics. Durant l’embaràs, moltes dones tenen l’impuls d’arreglar la casa. Un impuls que després es passa i dóna pas a altres sentiments. Doncs amb el final de vacances passa el mateix. No és cap cosa greu i també estan bé els bons propòsits. Quan els bioritmes diguin que ja n’hi ha prou, passem a una altra cosa i a seguir vivint la vida.

De manera que torno a engegar aquest racó de la xarxa amb el bon propòsit de fer-lo mínimament interessant i divertit. I després ja veurem com surt.

6 comentaris

  • Sinera

    05/09/2015 20:54

    Amb retard, però ben tornat, Dani!

  • Màrius Domingo

    02/09/2015 15:49

    Ben tornat, sí!
    Jo tampoc he fet mai propòsits de final d’estiu, si de cas algun de cap d’any, que tampoc no es compleixen gairebé mai, és clar.
    Ara, em conformo amb que compleixis el de seguir amb el blog ;-)

  • Pons

    01/09/2015 8:31

    Benvingut!

    Mentre mantinguis el nivell que tenia el blog fins ara el teu propòsit es complirà amb escreix ;)

    Ostres què pilota, no em reconec xD

  • Josep Mª Tusell

    31/08/2015 11:04

    Carai noi carai.

    Pep

  • XeXu

    31/08/2015 11:01

    Propòsits després de l’estiu? Des de quan? No me n’he fet pas mai, ni sabia que existien. Menys decepcions, doncs. Tu apostes a cavall guanyador amb el propòsit sobre aquest blog, lladre. Aprenent a ballar m’agradaria veure’t!

  • Jordi C

    31/08/2015 10:21

    Ben tornat!