Arxiu del dijous, 3/09/2015

La balena més solitària

dijous, 3/09/2015

L’any 1989 un equip de biòlegs va detectar un so ben curiós provinent de les aigües del Pacífic nord. Semblava el cant d’una balena, però hi havia alguna cosa no estava bé. Les balenes es comuniquen entre elles amb els característics “cants” que els humans ens esforcem en desxifrar. Per fer-ho, els biòlegs els graven i analitzen, de manera que ja coneixem la cantarella que correspon a cada espècie. Ara sabem que les balenes blaves fan uns cants emesos entre els 15 i els 20 hertz, que els rorquals emeten els seus cants al voltant dels 20 Hz i que la iubarta pot arribar als 24 Hz. Això dels hertz és la manera de mesurar la freqüència del so. Un hertz és un cicle per segon (una vibració per segon) i ens diu si el cant és més agut o més greu.

El cas és que el cant detectat l’any 1989 no coincidia amb el de cap espècie de balena coneguda. I era estrany perquè s’allunyava molt de les freqüències habituals en aquests animals. Emetia a 52 hertz, una freqüència molt més alta que la que fan servir la resta de balenes. Encara pitjor. És més alta que la que les balenes poden detectar, de manera que aquest cant no és escoltat per cap altre balena.

El cant es va tornar a detectar els anys següents, i com que en aquells anys es va acabar la guerra freda, l’exercit dels estats Units va permetre que els científics aprofitessin per la recerca el SOSUS, la xarxa de micròfons que tenia escampats pels oceans per detectar submarins soviètics. A partir d’aleshores la balena dels 52 hertz s’ha detectat cada any i s’ha pogut anar seguint els seus desplaçaments al llarg del Pacífic.

Mai no se l’ha vist, però per l’empremta del so sabem que sempre és el mateix animal, que sempre el detecten sol i que el seu cant ha anat modificant-se lentament, potser a mida que arribava a l’edat adulta. De fet, ignorem quants anys té, però si fa més de vint anys que la seguim deu ser perquè a part del seu estrany cant, físicament es troba bé. Es deu alimentar i va desplaçant-se amunt i avall per davant de les costes de Canada i els Estats Units, però sempre en solitari.

La pregunta que encara no té resposta és de quin animal es tracta exactament? Una balena que té una mutació en el seu aparell d’emetre sons? Potser és sorda i no ha aprés mai a emetre el cant? Un híbrid de dues espècies de balenes? L’últim exemplar d’una espècie nova i desconeguda? De moment, encara no hi ha resposta i la “balena dels 52 hz”, incapaç de comunicar-se amb altres exemplars, segueix sent considerada la “balena més solitària del planeta”.