Arxiu del dilluns, 7/09/2015

Com anem d’arbres?

dilluns, 7/09/2015

Va haver-hi un temps en que Europa era bàsicament, un immens bosc per on s’hi desplaçaven petits grups d’humans. Fins i tot durant l’època de l’imperi Romà, endinsar-se més enllà del Ring volia dir moure’s entre boscos frondosos on s’hi podien amagar enormes contingents de tribus bàrbares ocultes a la vista dels exploradors. Però els boscos tenien els dies comptats per culpa d’una de les activitats humanes més importants i, curiosament, més destructives pel medi ambient: l’agricultura. Ara estem tan acostumats a veure els camps de conreu que quasi mai pensem en el que hi havia abans de l’arribada dels pagesos. Cada camp de blat, cada vinyar, cada camp de tarongers va ser, probablement, part d’un bosc abans no arribessin els humans i l’agricultura.

Però necessitem boscos. El planeta necessita arbres. Allà s’hi amaga la major part de la biodiversitat, allà s’hi genera oxigen, es refreda l’ambient, es reté l’aigua de la pluja, es fixa CO2 i s’hi amaguen recursos que potser encara desconeixem. Però per fer una bona gestió de les masses forestals, cal saber quants arbres hi ha al món. I això és el que acaben d’esbrinar.

Al planeta hi queden poc més de tres bilions d’arbres. Més concretament 3.040.000.000.000 arbres.

Aquesta xifra és bastant superior a la que s’havia estimat fins fa poc. Però és que no era fàcil de calcular. El que han fet ha sigut obtenir dades de satèl·lits que indicaven la superfície arbrada de les terres emergides. Això és relativament senzill sempre que disposis de satèl·lits i et permet saber els quilòmetres quadrats de superfície arbrada. El més complicat era saber quants arbres hi ha per cada quilòmetre quadrat. La clau és que aquesta xifra pot variar molt i calia mesurar-la in situ o analitzar amb molt detall moltes fotos de satèl·lit.

Doncs han fet les dues coses. Escodrinyar més de quatre-centes mil imatges de boscos preses des del cel i aprofitar les dades dels censos forestals de diferents països, dades de plans de reforestació, d’explotacions forestals i d’estudis científics. Amb això han pogut fer un mapa de la densitat dels arbres de cada regió i per això la xifra és més gran de l’esperat. No hi ha més boscos, però hi ha més arbres per bosc.

Abans, però, calia decidir que és el que es considera un arbre. Sembla una ximpleria però cal establir límits. El que han triat (una decisió habitual en botànica) és que un arbre ha de tenir un tronc amb un diàmetre de més de deu centímetres a l’altura del pit de l’investigador. No és una definició satisfactòria del tot, però serveix per fer els càlculs i que no se’t colin matolls grans en les mesures.

Com era previsible, l’Amazonia és la regió on hi ha més densitat d’arbres per quilòmetre quadrat. Rússia és el país que en té més en total. Canadà és el que té més arbres per habitant, i a la Aràbia Saudita hi ha més habitants que arbres. Tot són xifres curioses, però més inquietant és el nombre d’arbres que perdem per causa de la desforestació. Ens quedem amb uns deu mil milions d’arbres menys cada any. O si ho preferiu, com si cada persona viva agafés una destral i tallés dos arbres cada any.

De fet, ara hi ha la meitat d’arbres dels que hi hauria si els humans no existíssim. Això és difícil de valorar. Per subsistir necessitem generar aliments, de manera que necessitem conreus i hem de treure els boscos. La pregunta és quina quantitat ens podem permetre eliminar sense conseqüències. També hi ha la desforestació per fer paper, per guanyar terrenys a la selva o per mil usos industrials. Tot de coses que critiquem, però que en realitat exigim quan portem un ritme de consum que sabem que és insostenible.