Arxiu del dijous, 10/09/2015

La infinita estupidesa

dijous, 10/09/2015

Els humans no deixen de sorprendre’m. Cada vegada que penses que no podràs veure comportaments més absurds, van i et desmenteixen amb algun disbarat que va una mica més enllà. Fins i tot sovint penso que es tracta de bromes d’internet i malgrat intentar verificar-ho per diferents fonts, em quedo amb el dubte. Moltes vegades et limitaries a riure, però altres els disbarats acaben en tragèdies i aleshores ja et deixa un regust estrany. No te’n vols riure ja que algú ha mort, però el seu comportament era tan poca-solta que costa evitar un somriure.

Aquests dies de vacances he llegit notícies d’alguns exemples paradigmàtics. I és que no se com agafar-los.

Una dona de Suïssa va veure un documental on un químic i un iogui afirmaven que els humans podíem viure alimentant-se només amb la llum. Suposo que afirmar que es tractava d’un parell d’il·luminats s’escauria, perquè hi ha molts organismes que poden aprofitar l’energia de la llum però els humans no estem en aquesta llista.

Però la dona va pensar que ella també podia fer-ho i s’hi va posar. Va deixar de menjar, seguint les indicacions d’una tal Jasmuheen, que “promou la salut, l’harmonia i la pau a través d’una educació holística” (per Déu, quan veieu la paraula holística poseu-vos en alerta) . Total que va deixar de menjar per poder alimentar-se de llum, de l’aire que respirava i d’una pau holística molt harmònica. I, com era previsible, l’Abril del 2012 la van trobar morta d’inanició.

A Virginia, durant una cerimònia religiosa un pastor evangèlic predicava que amb la força de la fe podia controlar el mal, simbolitzat per una serp. Però sembla que la serp tenia idees diferents i va decidir mossegar-lo i causar-li la mort davant de la mirada atònita dels feligresos. No és el primer cas de pastors que creuen que la fe els protegeix de les serps i descobreixen per les males que potser les coses no funcionen així. L’any passat, a Kentucky va passar una història gairebé idèntica.

En tots els casos hi ha un denominador comú. Una forta voluntat d’ignorar coses que sabem. La tendència infantil d’agafar només la part de la realitat que ens interessa i passar per alt les dades i coneixements contraris al que ens agradaria. Sabem que no podem fer fotosíntesi. A més, ja sabem com s’ho fan les plantes per aprofitar la llum, quins orgànuls cel·lulars tenen elles per fer-ho i tenim molt clar que nosaltres no els tenim. No tenim cloroplasts ni clorofil·la. Però aquella dona va decidir passar tot això per alt  i al final es va morir.

En la història dels pastors i les serps, tres quarts del mateix. Sabem que les serps són verinoses, que tenen determinats instints i que potser s’ha fet servir (injustament) com a metàfora del mal. Però també hauríem de distingir la realitat de les metàfores. Ells van passar per alt aquests distincions, van posar el que els diu la fe per davant del que els diu el coneixement i el sentit comú, i van morir per això.

Naturalment, si algú els feia notar que la seva actitud era poc assenyada, li deurien dir que tenia la ment tancada i que hi ha més coses al món a part del que veiem amb els ulls i del que ens diuen els llibres. És cert. Però resulta que el que sabem i el que diuen els llibres (i l’experiència, i el sentit comú), moltes vegades és correcte.

Els genis i els grans descobridors van anar a la contra del pensament establert. Però no tothom qui va a la contra del pensament establert és un geni o un descobridor. Molt sovint només és un pobre ignorant.