Arxiu del dimarts , 15/09/2015

La nit del 27 de setembre

dimarts , 15/09/2015

La nit del 27 de Setembre serà memorable. Una efemèride per destacar. No. No parlo de política. Segurament també serà memorable políticament, però aquest és un blog de ciència i al món hi passen més coses a més de la política . La nit del 27 al 28 tindrà lloc un eclipsi de Lluna que coincidirà amb una “superlluna”. Un esdeveniment que no passava des de l’any 1982 i que no tornarem a veure fins l’any 2033.

El que deia; una nit astronòmicament històrica.

Un eclipsi de Lluna no té massa secret. La Lluna orbita al voltant de la Terra i, ocasionalment passa per la zona d’ombra que fa el nostre planeta. Hi haurà Lluna plena, és a dir que estarà plenament il·luminada pel Sol, però durant unes hores transitarà per la zona d’ombra i agafarà un color vermell fosc molt impressionant.

I què és una “superlluna”? Per entendre-ho cal recordar que la òrbita que segueix la Lluna (i, de fet, quasi tots els planetes) no és un cercle amb la Terra al centre, sinó que és una el·lipse. Això fa que la distància entre la Terra i la Lluna no sigui sempre la mateixa. L’extrem més proper (384,600 km) s’anomena perigeu i el més allunyat (405,600 km) s’anomena apogeu. La diferència, d’uns vint mil kilòmetres, fa que la Lluna es vegi més o menys gran segons el moment. Una “superlluna” és quan la lluna plena coincideix amb el perigeu. Aleshores la seva mida aparent és un 15 % més gran que quan està a l’altre extrem de la òrbita. Ep! I tampoc cal exagerar ja que a ull nu pràcticament no es nota la diferència. Cal comparar fotografies per veure la magnitud de l’increment.

En tot cas, tant les superllunes com els eclipsis de lluna són situacions relativament poc freqüents. Per això, que coincideixin les dues ens ho podem prendre com una mena de modest esdeveniment còsmic. Gaudirem d’una lluna plena, de color rogenc fantasmal i de mida més gran que s’ha vist en els darrers trenta anys. Per cert, les marees també seran especialment marcades.

De totes maneres, sospito que per aquestes contrades, no hi haurà gaire gent que estigui pendent de l’eclipsi de la superlluna. En temps antics hi hauria que veuria presagis de tota mena i condició. Un eclipsi! Amb la lluna de color de sang! I més gran que mai! La combinació permet totes les fantasies apocalíptiques que us plagui. Afortunadament, els temps de la superstició van quedant una mica enrere (una mica; no gaire) i ens podrem limitar a admirar l’espectacle. Potser es podria aprofitar per fer metàfores imaginatives, però això requeriria que polítics, tertulians i creadors d’opinió tinguessin uns mínims coneixements científics. No soc molt optimista en aquest aspecte. I mira; quasi millor. Aquests dies anem sobrats de profecies apocalíptiques; en tots els sentits.