Dietes, omega 3 i genètica.

Fa uns anys es van posar de moda els àcids grassos omega 3. S’havia vist que poblacions inuit de Groenlàndia i el nord de Canada (els que s’anomenaven esquimals) tenien una dieta basada en peix i mamífers marins que era molt rica en aquests àcids grassos. També resulta que aquestes poblacions presentaven uns nivells molt baixos de problemes cardiovasculars. Tot plegat va fer deduir que els àcids grassos omega 3 permetien controlar els efectes perjudicials d’altres greixos, com el colesterol i de seguida tots els aliments es van començar a omplir de suplements amb aquells omega 3 tan saludables.

Peeeeeeeerò. Resulta que la cosa no és tan senzilla i, com és evident, entre els inuit i les altres poblacions hi ha més diferències a part de la quantitat de peix que mengen. Des de fa uns anys s’estan estudiant les diferències genètiques, i resulta que n’hi ha un munt. El detall interessant es que molts d’aquests canvis afecten enzims que participen en el metabolisme dels greixos i ara han vist que el cos dels inuit processa els omega 3 de manera diferent a la que ho fa la quasi totalitat de la població europea i la immensa majoria de la asiàtica. L’ambient en el que vivien, en aquest cas la dieta de que s’alimentaven, va seleccionar les formes genètiques més adequades per aquells tipus de greixos que ingerien. Unes mutacions que la resta de població del món no té

És a dir, que els omega 3 efectivament poden ser molt saludables… sempre que siguis un inuit. Però potser resulten irrellevants si ets europeu.

Això ens fa veure que la majoria de reclams de la publicitat relacionats amb dietes, suplements, nutrients i alimentació obliden la gran complexitat de l’organisme. Per descomptat hi ha nutrients essencials i cal vigilar amb els dèficits, però la majoria de suplements no serveixen per res ja que normalment no acostumem a tenir carències. A més, limitar-se a dir que hi ha aliments teòricament són beneficiosos perquè “ajuden” a no-se-quines funcions és un error ja que segons la teva genètica l’aliment potser l’aprofitaràs correctament o potser no et servirà per res.

La dieta “paleo” potser podria ser útil si tinguessis el perfil genètic d’un cavernícola (i fins i tot així, en tinc molts dubtes). La dieta del dofí deu ser excel·lent si disposes dels enzims dels dofins. La dieta del… el que sigui, pot tenir alguna utilitat per algunes persones i, potser, causar algun problema a altres ja que no tots processem els aliments de la mateixa manera. El cas dels inuits és un bon exemple que ens ha permès veure-ho ja que la seva població és genèticament molt homogènia.

És repetitiu, però al final sempre s’acaba en el mateix. La millor dieta és aquella molt variada i no excessivament abundant, amb preferència pels aliments d’origen vegetal, però sense eliminar del tot la carn i el peix. Mira! La dieta mediterrània encaixa en aquest perfil (tot i que no és la única).

5 comentaris

  • Sinera

    23/09/2015 17:40

    Mira que n’anem de venuts! Sempre havia cregut que eren útils! És increïble com ens poden confondre…

  • Joan Codina

    23/09/2015 11:48

    Llavors si et passes amb l’Omega 3 et tornes inuit?? I europeu també??

  • Jordi Domènech

    23/09/2015 9:45

    Jo, sempre havia pensat que això de l’oli de krill deu ser molt bo. Per a les balenes.

  • Pons

    23/09/2015 9:34

    M’ha fet venir gana el post d’avui! Vaig a esmorzar!

  • Carquinyol

    23/09/2015 8:03

    Segur que això dels inuit se’ls “oblida” comentar-ho en les publicitats…