Només passarà una vegada

Plutó va ser un planeta pràcticament desconegut durant molt temps. D’ell només podíem especular com seria, quines condiciones tindria a la superfície, quina mena d’atmosfera presentaria i poca cosa més. En realitat només un reduït nombre d’astrònoms hi parava esment i dedicava temps a especular sobre aquell llunyà planeta.

Però un bon dia es va posar en marxa la New Horizons, la missió que permetria explorar aquell món. Es va dissenyar una sonda espacial i es va enviar en un llarg viatge. Al principi no se’n feia gaire cas i la cosa va passar desapercebuda, però mica a mica va anar guanyant volada i al final tothom tenia en ment Plutó i la sonda que s’hi apropava.

Naturalment, hi havia qui deia que allò era un malbaratament de recursos i que no valia la pena destinar esforços per aquell objectiu. Ho puc entendre, encara que no ho comparteixo. Per mi, descobrir la realitat de Plutó era una mena de somni, primer fantasiós ja que resultava simplement impossible, però tant bon punt es va posar en marxa la missió va esdevenir cada vegada més engrescador. Un entusiasme que, amb sorpresa, al final érem molts els que el compartíem.

Més estranya era l’actitud dels que deien que Plutó sí que era interessant, però que no els feia goig la nau que hi havia enviat. Ells haurien triat altres aparells de mesura, altres filtres per les càmeres, altres trajectòries a través de l’espai i, a més, no haurien deixat el comandament en mans de la NASA. Pensaven que era millor deixar passar la missió, ignorar-la, i esperar a que es dissenyés una nau que fos exactament com els semblava que havia de ser.

Potser sí que es podria haver fet millor i segur que es podria haver fet diferent, però resulta que aquella era la única nau de que disposàvem, per tant, o l’aprofitàvem o deixàvem passar l’oportunitat i ens quedàvem sense saber res de Plutó. Al llarg dels anys que em queden ja no hi haurà cap altre nau que vagi cap allà. El que hi hem trobat m’ha entusiasmat, però podria haver resultat decebedor i tot i així hauria valgut la pena. Puc entendre que no hi tinguis cap interès, però defensar l’alternativa de seguir en la foscor només perquè la nau no és exactament la que t’agradaria és… absurda?

Avui s’acaba la campanya electoral. Potser la més intensa de les que he viscut, i ja en porto unes quantes. I des que va començar no deixo de recordar la missió a Plutó. Una d’aquelles oportunitats úniques que calia aprofitar i esprémer al màxim, sempre, és clar, que tinguis interès per esbrinar com era el destí.

Ja ho diuen que hi ha trens que només passen una vegada a la vida. Deixar-lo passar perquè no t’agrada el conductor, perquè els vagons no son bonics, per mandra o perquè has de compartir els seients amb gent amb qui normalment no et fas, és un luxe que només es poden permetre els qui, en realitat, no volen agafar el tren.

Ara, que tothom reflexioni amb calma abans de votar, i que triï serenament si deixa passar el tren o s’hi enfila, per descobrir nous horitzons.

7 comentaris

  • Núria

    26/09/2015 16:08

    Jo pujo al tren, i tant!
    Però espero que no acabem com Plutó que sembla que ja no pertany al Sistema Solar perque l’han rebaixat a categoria de planeta nan .. ;D

  • Elfreelang

    26/09/2015 14:48

    no deixarem desaprofitar l’ocasió

  • Elfreelang

    26/09/2015 14:48

    no deixarem desaprofitar l’ocasió !!!!!

  • J.V.V.

    25/09/2015 20:31

    No em miris esblaimat d’aquesta manera, trobarem el pas i la clariana i ens desfarem de la nit i de la boira. Si ens proposem realitzacions senzilles i concretes. Hem teixit massa astres i els hem posat massa amunt del cel per les nostres forces. Ferma’t el cor, abomina l’irrealisme i pensa amb la lògica nua.

  • Màrius Domingo

    25/09/2015 15:17

    És ara o mai…per a la nostra generació si més no.

  • Vicent Bosch i Paús

    25/09/2015 9:53

    Un tren per que el català siga la llengua oficial i única, molt bé, perfecte; tanmateix de moliner canviaràs, però d’aprofitat, mai.

  • Carquinyol

    25/09/2015 7:55

    ja, sí, molt maco…. però…. i l’europea ?????

    :DDDDD

    Jo tinc ben clar que agafaria el tren encara que l’hagués d’empenyer jo mateix. La foscor de no agafar-ho em fa molta més port.