Com ho comptem això?

És un clàssic el que després de les eleccions tothom ha guanyat, i ahir no va ser una excepció. Només casos extrems, com aquells partits que no aconsegueixen ni un únic escó no tenen més remei que reconèixer que potser no els ha anat gaire bé. Els raonaments que es poden sentir acostumen a fregar el ridícul i l’absurd, i la manera com es retorcen els arguments per donar-los aparença de creïbles acostuma a ser insultant. Ep! Això no és exclusiu del que va passar ahir sinó que es tracta d’un efecte general. Els que no ho fan en unes eleccions ho faran a unes altres perquè, (aquesta és la grandesa de la democràcia) els que un dia guanyen, un altre dia perden i aleshores recorren als mateixos sofismes dialèctics.

Però aquesta vegada en concret, els arguments per justificar postures s’han multiplicat. Vots, escons, percentatges, expectatives… Tothom té una manera de comptar els resultats i concloure que ha guanyat o de dir que l’altre ha perdut. En el cas dels polítics, els raonaments no cal que tinguin cap ni peus. De veritat consideren que qui treu 25 escons guanya enfront del que en treu 62? Que no van anar a classe de matemàtiques? La resposta és que la política és molt més que matemàtiques. Però això no és exclusiu de la política. De fet, decidir com comptar les coses és un problema habitual en ciència. I segons la tria que facis, les conclusions poden ser molt diferents.

Per exemple, el simple fet d’agrupar coses no és tan senzill com sembla. Ahir era divertit (o irritant) veure com es feien agrupacions de partits segons els interessos del qui parlava. Alguns estan clarament definits pel SI i pel NO, però altres no està tant clar. CSQEP és una barreja interessant però indefinida. El PACMA està pel SI o pel NO? Sincerament, no els he sentit mai opinar. El Partit pirata? Recortes zero? Els vots nuls o els vots en blanc ? Els vots de l’estranger que es van perdre pel camí? Segons els interessos sembla que ho tenen molt clar, però quasi sempre són raonaments falsos.

Quan es fan estudis de genètica de mosques has de separar mascles i femelles. La primera vegada que t’hi enfrontes, és complicat. Una primera aproximació es simple. Les mosques molt grans acostumen a ser femelles i les petites són mascles. Però sempre hi ha un grup que tenen una mida intermèdia. Poden ser mascles grans o femelles petites. Posar-les com a mascles o com a femelles segons t’interessi seria un disbarat. Cal fer un referèndum “mosquil”, que en aquest cas implica mirar els genitals de manera que no calgui suposar sinó que es pugui saber exactament el sexe.

D’altra banda, interpretar els resultats també pot ser complex. Pots preparar un medicament per determinada malaltia i descobreixes que aconsegueixes augmentar notablement el nombre de curacions… però els que no es curen no es queden igual sinó que empitjoren. Aleshores considerem que el medicament és un èxit o un fracàs?

Si ets el fabricant diràs que augmenta les curacions malgrat uns petits efectes secundaris. Si ets la competència diràs que presenta efectes secundaris intolerables que no es justifiquen per el petit nombre de curacions. Les dues coses són certes i al final tot dependrà de com es compti, del que es consideri que es vol aconseguir… i dels teus interessos particulars.

És clar. També hi ha els que es limiten a agafar la part de les dades que els interessa i a ignorar olímpicament la resta d’informació. Pot ser una millora en vots, una pèrdua de vots de les altres opcions, tenir o no grup parlamentari, posicionar-se cara a les altres eleccions. N’hi ha per triar i remenar i no deixen de ser una versió política de les “pseudociències”.

Al final hauria de ser més senzill si recordéssim que les eleccions tenen unes normes, uns reglaments, uns procediments… i la resta son romanços. Si és referèndum es compten vots; si són eleccions es compten escons. Igual que si juguem a futbol comptem els gols i prou, però si em fas jugar a bàsquet, no comptem cistelles sinó punts. El que passa és que, de nou, la política és molt més que simples números. Potser per això els científics són tan mals polítics!

9 comentaris

  • Manel Ros

    28/09/2015 22:57

    Prendre decisions polítiques transcendents per un resultat de 50% +1 és garantia d’inestabilitat i conflicte.

    Per evitar aquestes situacions existeix el concepte de “majoria qualificada” o “majoria reforçada”. Aquestes majories són variables (dos terços, tres cinquenes parts, etc.) però estan establertes per a moltes lleis importants com ara l’Estatut d’Autonomia de Catalunya o la Constitució espanyola. D’altra banda, la Llei de Claredat del Canadà també ho aplica a possibles referèndums.

    La lliçó és sàvia: “si vols fer drecera no deixis la carretera”

  • ignasi oliveras

    28/09/2015 13:05

    Haurem de mirar el sexe dels Rabell, de pirates i animalistes? Uff, sóc massa pudorós!

  • Daniel Closa

    28/09/2015 12:31

    Joan: La CUP té raó, però per això cal fer un referèndum. Si no, simplement no hi ha manera de comptar vots correctament.

    Pons: EN aquest cas sí que les anàlisis són senzilles.

    Jordi. Corregit. Això em passa per refiar-me del corrector. (I per escriure a segons quines hores…)

  • Jordi Nebot

    28/09/2015 12:11

    Enhorabona! Molt bon article! Però ja que hi som, també voldria destacar el mal d’ulls que fa el “donar-li’ls”. La forma correcta, en aquest cas, seria “donar-los”.

    Salut! :)

  • Pons

    28/09/2015 11:51

    Els únics que saben comptar són els de unió, amb aquests no hi ha tergiversació possible, pobrets xD

  • Joan

    28/09/2015 10:40

    Ai… la política segurament és l’antònim de la ciència.
    Tens raó, en eleccions es compten escons i en referèndum vots, però en aquest cas diria que la CUP es va equivocar quan en precampanya va dir que seria necessària majoria de vots per tirar endavant el “procés”.

  • Daniel Closa

    28/09/2015 8:36

    Carquinyol: Encara caldrà fer molts números unes quantes vegades vegades.

    Josep M Cabasés: Arg! Ja està corregit. Gràcies

  • Josep M Cabasés

    28/09/2015 8:21

    Molt bo l’article, però si us plau, alerta amb el verb coMPtar. Gràcies

  • Carquinyol

    28/09/2015 8:08

    El millor és esperar a la votació de la DUI per veure exactament qui ha guanyat, i el demés són romanços.