Arxiu del dimarts , 29/09/2015

Mart, aigua i sals.

dimarts , 29/09/2015

Ahir la NASA va convocar (una vegada més) una conferència per anunciar la resolució d’un “gran misteri a Mart”. Naturalment les expectatives i els rumors es van disparar. Que haguessin trobat alguna forma de vida era el premi gros, però era realment improbable. Les naus que hi ha per allà no estan pensades per trobar formes de vida sinó les condicions que permetin l’existència de vida. De manera que l’altra possibilitat era que haguessin trobat aigua líquida. Fins ara s’han trobat molts indicis que assenyalen que en un temps va haver-hi oceans a Mart i hem trobat gel en determinats indrets dels pols. Però si volem trobar-hi vida, aniria bé que hi hagi aigua en estat líquid ara.

I al final va resultar que la cosa anava per aquí, però encara no del tot. Han trobat evidència que indica que efectivament hi ha aigua líquida per la superfície de Mart. No en temps remots sinó en l’actualitat. Important. Molt important. Però no és el mateix trobar evidències que trobar aigua.

Ja feia temps que s’havien vist unes marques a les parets d’alguns craters marcians. Una mena de reguerots que anaven creixent al llarg de l’estiu marcià i que desapareixien en arribar la tardor. A la Terra no dubtaríem gens a dir que eren línies d’escorrentia, però a Mart no n’hi havia prou amb l’aspecte.

El que han fet ha sigut aprofitar la sonda Mars Reconnaissance Orbiter, que fa anys que està orbitant Mart, per anar fent un escombrat de la superfície del planeta i analitzar les dades amb un espectròmetre. Això ha permès detectar en aquelles línies d’escorrentia de quatre localitzacions un tipus particular de sals anomenades perclorats hidratats. Que a la superfície de Mart hi havia perclorats ja se sabia des de feia temps. Que estiguin hidratats és una novetat important ja que indica que l’aigua els ha dissolt.

El que sembla que passa és que a finals de primavera, els perclorats capten aigua fins formar una mena de sopa super-salada de perclorats que pot relliscar per les pendents dels cràters. Amb la tènue atmosfera de Mart, l’aigua pura només estaria líquida a temperatures entre zero i deu graus. Més enllà ja s’evaporaria. Ara bé, l’aigua salada gràcies als perclorats es mantindria líquida entre els setanta graus sota zero i els vint positius. De manera que a l’estiu, amb la pujada de la temperatura, l’aigua podria estar líquida i fluint, cosa que explicaria les imatges que tenim d’aquells “rierols”.

D’on ve aquesta aigua? Dons no se sap. Potser de condensació atmosfèrica ja que les sals son molt higroscòpiques. Però això ja és especulatiu. El cas és que ara tot indica que actualment hi ha aigua en estat líquid a Mart. Molt salada, de manera ocasional i en indrets restringits però n’hi ha. Naturalment això fa que siguin els indrets millors per anar a buscar-hi vida. Però, al mateix temps, fa que siguin indrets on no ens hi hauríem d’acostar.

El problema és que si enviem un robot a un lloc on hi ha aigua, la possibilitat que contaminem l’indret amb bacteris terrestres portats per la nau és altíssima. Caldria esterilitzar del tot la nau, però això és molt més fàcil de dir que de fer. Sempre queda algun punyetero bacteri o algun fong en algun racó ocult de la nau. El risc no seria que confonguéssim vida terrestre portada per nosaltres amb vida marciana sinó que els nous microorganismes s’adaptessin a aquelles condicions i eliminessin la vida marciana. Podem pensar que és poc probable, però si un microbi pot resistir el viatge a Mart, allò li semblarà un paradís.

De manera que caldrà pensar molt bé els propers passos. No podem simplement anar, allargar el braç (robòtic) i recollir unes mostres, ja que igual trobem vida i simultàniament en causem l’extinció. Però tampoc ens podem quedar mirant-ho de lluny i especulant. Sembla evident que caldrà millorar molt les tècniques d’esterilització i d’obtenció de mostres.