Arxiu del dimecres, 30/09/2015

Excés de precaució?

dimecres, 30/09/2015

Llegeixo que l’ajuntament de Vitoria ha decidit limitar les zones amb WiFi a la ciutat i restringir-les del tot als indrets on hi ha nens. Ho han fet basant-se en el “principi de precaució”, segons el qual, si alguna acció pot tenir conseqüències desconegudes però que se sospita que poden ser perjudicials, cal evitar-la fins que no es disposi dels coneixements necessaris per decidir si efectivament és perillosa o no.

Un raonament similar està al darrera de la sol·licitud de declarar Madrid com a zona lliure de transgènics. De nou, s’argumenta que encara no estem prou segurs que els transgènics siguin innocus, de manera que mentre aquestes garanties no arribin, cal prohibir-los.

El principi de precaució és un raonament molt assenyat i, de fet, està inclòs en la legislació europea (altra cosa és que s’apliqui correctament). No et pots tirar a la piscina a cada novetat que apareix sense tenir garanties raonables de la seva seguretat. Naturalment, la paraula clau és “raonables”. Per desgràcia, aquest principi acostuma a amagar bàsicament, ignorància i por, convenientment atiades per alguns grups.

Quan busques els arguments que esgrimeixen no és gens infreqüent trobar afirmacions com “està ben demostrat el risc que comporta l’exposició a camps electromagnètics”. Una frase inquietant però confosa. De quins camps electromagnètics parla? No tots són iguals. Recorden que la llum és una forma de radiació electromagnètica? Que la radio l’escoltem gracies a ones electromagnètiques? Que fa molts anys que fem servir microones i no s’ha trobat cap efecte advers? I no. Amb les antenes de telefonia tampoc s’ha demostrat cap efecte dolent.

Amb els transgènics passa tres quarts del mateix. A part que no té mèrit eliminar els conreus transgènics de la ciutat de Madrid, on molts conreus no hi ha, les dades que tenim sobre la seva seguretat són aclaparadores. I tot i això, existeix el convenciment que són dolents per… bé, ningú sap explicar massa el perquè.

De fet, la idea d’etiquetar avenços tecnològics com a dolents per principi va calant entre la població. Tant que he trobat físics que se’n riuen de la por a les antenes de telefonia, però sospiten dels transgènics. I al revés, biòlegs que no tenen cap problema amb els transgènics, però que miren amb desconfiança les antenes. Sembla que el vell costum de confiar en els entesos es va perdent ràpidament. Ara només confiem en els qui ens diuen el que esperem sentir.

El principi de precaució és imprescindible, però la pregunta és… de quina manera podem demostrar que una cosa és segura? Que cal per considerar que no hi ha risc, o que el risc és raonable? En alguns temes sembla que és impossible. Tant se val el nombre d’estudis que es facin, hi ha qui mai els considera suficients. En el tema dels transgènics hi ha més estudis sobre la seva seguretat que, potser, en cap altre tema. Als Estats Units ja fa molts anys que en conreen, produeixen i mengen i no s’ha detectat cap problema. El mateix passa amb els telèfons mòbils. S’han fet molts estudis que no han trobat cap efecte perillós per la població. I ja fa molts anys que es fan servir. Semblaria que tot això hauria de ser prou garantia, però totes aquestes dades s’ignoren olímpicament en nom d’un principi de precaució mal entès i portat a l’extrem. I és tan senzill sembrar la llavor de la por…

Al final és curiós, donem per bones coses que sabem que són perjudicials (l’alcohol, prendre el sol…) i ens enfrontem obertament a coses que, fins on sabem, són molt menys perjudicials, però les entenem menys. Es pot guarnir més o menys, però al final, el que s’imposa és la por al desconegut.