Maneres de respirar

T’acostumes a una cosa i acabes oblidant que hi ha altres possibilitats tant o més eficients. Una de les coses interessants d’estudiar els processos evolutius és que serveix una mica de vacuna contra aquest biaix. I tot i així és inevitable sorprendre’s en descobrir que el que dónes per general resulta ser l’excepció.

Una cosa que fem sense parar és respirar. El moviment rítmic de l’aire entrant i sortint dels pulmons està tan associat a la vida que el primer que es fa per saber si algú ha mort és mirar al pit, a veure si es mou. Necessitem oxigen per viure, i l’oxigen es troba a l’aire atmosfèric, de manera que l’evolució ha trobat un sistema per captar-lo. Uns sacs que omplim d’aire, li donem uns instants perquè la sang en capti l’oxigen i hi alliberi el CO2 i tot seguit l’expirem. Així anem bombant aire fresc, ric en oxigen, i eliminant aire enriquit en CO2. Sembla el sistema més normal del món. Però un bon dia descobreixes com s’ho fan altres animals i t’adones de les nostres imperfeccions.

Els ocells també inspiren i expiren l’aire, però aquest només passa pels pulmons en una única direcció. No entra i després surt com en el nostre cas. En els ocells, l’aire entra per un costat i surt per un altre, sempre movent-se en sentit unidireccional. Per aconseguir-ho disposen d’uns sacs aeris on va a parar l’aire que entra, després l’empenyen a través del pulmó en direcció a uns altres sacs aeris, i finalment aquest aire viciat és el que surt. Tot plegat és com un camí circular, que en un moment donat creua els pulmons, però on l’aire fresc i l’aire carregat mai coincideixen en el mateix lloc. A més, tant quan inspiren com quan espiren, els pulmons estan fent intercanvi de gasos, de manera que resulta més eficient que el nostre sistema.

A nosaltres, mamífers poc imaginatius, ens pot semblar un sistema complicat i sorprenent, però resulta que en els caimans l’aire també passa a través dels pulmons en una única direcció, de manera que en els vertebrats terrestres, els mamífers som els rarets. El més interessant és que quan mires l’esquema de com funcionen els pulmons d’un ocells t’adones que també és perfectament eficient i que hi ha moltes altres possibles maneres de fer circular l’aire pel cos.

Això vol dir que un sistema és millor que l’altre? Més evolucionat? Preferible? No. Simplement que per adaptar-se a diferents condicions ambientals es van trobar solucions diverses. Sorprendre’ns de la nostra manera de respirar és com si els cangurs s’estranyessin de la seva manera de caminar, saltant enlloc de corrent com la majoria de mamífers. Per determinades condicions, la seva manera de desplaçar-se és més eficient energèticament. Acostumen a haver-hi diferents maneres de resoldre un problema i quan al llarg de l’evolució un organisme en tria una, el que fa es perfeccionar-la, però rarament la deixa per una altra.

1 comentari

  • Pons

    01/10/2015 9:24

    Que cadascú respiri com vulgui mentre no em respirin a sobre