El nus de les sabates

Sabates noves, còmodes, flexibles, càlides,… tenen tot el que demano al calçat però aviat descobreixo una peculiaritat irritant. Els cordons es deixen anar amb molta facilitat. Cada dia m’adono, una o dues vegades, que s’han descordat. I no es la meva incompetència amb els nusos ja que només em passa amb aquestes sabates. La solució, evidentment és fer doble nus, però tot i així, ocasionalment també es deixen anar.

Però això dels nusos amaga molt més del que sembla. Els matemàtics fa més de dos segles que treballen en la teoria de nusos, una branca de la topologia que estudia precisament això, característiques dels nusos, tipus de nusos, classificació de nusos… Sembla una ximpleria, però resulta que té aplicacions a camps insospitats. Per exemple, la famosa teoria de cordes de la física depèn d’entendre els nusos. O dins les nostres cèl·lules, les propietats del DNA estan relacionades amb els nusos.

Hi ha nusos amb mil propietats diferents. Només alterant l’extrem de corda que passa per sobre o per sota pots aconseguir un nus pla, molt conegut, o un nus de l’àvia molt menys eficient. En realitat el nus pla no és que sigui gaire resistent, però potser és dels més famosos i bonics.

Però una cosa és l’anàlisi matemàtica de les propietats d’un nus, i una altra és la realitat en el món físic. El mateix nus pot tenir propietats molt diferents en funció del material amb que estigui fet. I això és perquè la clau dels nusos la trobem a nivell microscòpic en la fricció. La força amb la que els components del que està feta la corda llisquen l’un sobre l’altre. Una corda amb molta fricció farà nusos molt resistents. En canvi, una corda feta amb material ben fi i lubricat aguantarà molt menys.

Com que la fricció mai és zero, a base d’afegir nusos es pot donar la resistència que ens interessi. Han calculat que multiplicar per deu el nombre de nusos augmenta la seva resistència unes mil vegades. És clar que sempre és millor triar nusos diferents més eficients. Si has fet una mica d’escalada o has navegat, de seguida aprens uns quants nusos bàsics que permeten resoldre moltes situacions de manera eficient. En la cirurgia també aprens algunes maneres de fer nusos que és important que no es deixin anar.

Dedueixo que el meu problema és que el material dels cordons presenta un grau de fricció massa baix. Podria lligar-me les sabates fent sevir un as de guia, o un vuit, però no se si quedaria gaire maco. Potser millor que compri uns altres cordons fets d’un material que generi més fricció. Mentrestant recordaré que, encara que no ho sembli, hi ha uns quatre cents milions de maneres diferents de cordar-se les sabates (encara que només unes poques resulten pràctiques).

4 comentaris

  • Vicent Bosch i Paús

    02/10/2015 11:21

    Quan vaig a caminar sempre he de fer-me un doble llaç o nus; i no se descorda mai, encara que faça trenta quilòmetres. Les meus són Brooks Cascadia 4 (ara està el 10)

  • Pons

    02/10/2015 9:57

    Diguem evident, però comprar-te uns cordons amb fricció que lliguin amb les sabates ja faria el fet, no?

    Quatre cents milions!!

  • Joan Codina

    02/10/2015 9:55

    Prova un as de guia, si et veiés pensaria: “Aquest no se sap cordar els cordons” Després miraria més i em diria “Ostres, si en sap més que tu!”.

    Jo tinc un comentari respecte a l’article dels nusos. L’Audoly, un dels autors, és un autèntic crack!! Aquest va ser el qui va trobar perquè els espaguetis es trenquen per més d’un lloc.

  • Carquinyol

    02/10/2015 8:33

    I si proves a mullar els cordons de les sabates ?