Reflexions Nobels

Els Premis Nobel, a més del prestigi i la visibilitat que tenen, ofereixen una bona ocasió per adonar-nos d’unes quantes característiques de la societat. La primera és que, ens posem com ens posem, els de ciències tenen molt menys ressò que els de literatura o de la pau. Ahir, el premi Nobel de literatura era tendència a Twitter hores abans d’anunciar el guanyador. Els de medicina, física i química gairebé no van treure el nas excepte en les comunitats interessades.

Es pot dir que és per la dificultat dels temes relacionats en uns camps i altres, però això no és exactament cert. La guanyadora del de literatura, la bielorussa Svetlana Aleksiévitx, tampoc era tan coneguda per aquestes terres i malgrat tot molta gent opinava, la comparava amb Murakami i es feia l’entès sobre els seus escrits polifònics. És genial que l’altaveu que representa un premi Nobel doni a conèixer un gran escriptor entre el públic general. La qüestió és perquè no passa el mateix amb els de ciències. Això també es nota en l’espai i el tractament que tenen cada una de les especialitats als diaris i mitjans de comunicació. Un bon exemple del peix que es mossega la cua.

Però entre els de ciències també hi ha coses curioses. Sobretot a l’hora d’establir límits a les categories. Ja és un acudit que el de química mai el concedeixen per temes de química. Aquest mateix any, els mecanismes de reparació del DNA podria haver sigut perfectament un premi Nobel de fisiologia. Recordeu que el de medicina és estrictament de “medicina o fisiologia”. I el de química de l’any passat va ser per desenvolupar microscopis de fluorescència super-resolutius. El cas és que quan penses en química, no et venen al cap nuclis de cèl·lules ni microscopis. Però realment la química va ser essencial per resoldre problemes o establir avenços en aquests camps. Potser és que la química és una ciència tant ben establerta que ja costa trobar avenços purs i durs en els seus fonaments i cal buscar-los en les fronteres amb altres ciències.

En general ens agrada tenir les coses ben classificades i estructurades, però la vida real no acostuma a funcionar així. Els diferents camps es poden ordenar de manera entenedora, però les fronteres son permeables, mòbils, fluides i difuses. I està molt be que sigui així. Cal la física per entendre el comportament de les reaccions químiques. Cal la química per explicar la vida i la fisiologia. Cal biologia per poder plantejar-se fer medicina amb un mínim de condicions. Per això, quan els fonaments bàsics de cada camp del coneixement estan establerts, toca explorar els punts de contacte amb altres camps. Uns indrets allunyats de les zones de confort dels investigadors, però que ofereixen les millors oportunitats per avançar.

Amb el Nobel de medicina també ha passat una cosa divertida. Hi ha qui ha vist un reconeixement a les pseudociències. Després de tot li han donat a una investigadora per identificar medicaments antipalúdics en una planta molt emprada per la medicina tradicional xinesa i, encara avui, per molts que ni són metges, ni són tradicionals i molt menys xinesos. Però en realitat, el que han premiat és el que es fa des de sempre en farmàcia. Aprofitar el coneixement ancestral sobre les propietats de les plantes per identificar, purificar i modificar per millorar les molècules amb propietats terapèutiques. De pas també es caracteritzen els efectes secundaris i els nivells de toxicitat. Coses que les pseudociències no acostumen a fer, amagades sota el mantra de “si és natural, no cal investigar gaire perquè segur que és bo”.

Encara queden el premi d’economia, que estrictament no és un Nobel i que sovint és menys valorat tot i que la premsa acostuma a parlar-ne molt. I el de la pau. El més conegut, discutit i discutible de tots però que, potser, hauria de ser el més important.

5 comentaris

  • Ferran Casarramona

    09/10/2015 22:06

    Es que darrera del de Literatura hi ha molt negoci. Hi ha una editorial que s’omplirá les butxaques de vendre llibres d’una autora que gairebé ningú coneixia per aquí. I probablement l’autora guanyarà mes diners per l’increment de vendes que pel premi.
    Aixó fa que les editorials engeguin la maquinaria publicitaria per aprofitar al máxim l’empenta.

  • Manel Ros

    09/10/2015 22:01

    Respecte les fronteres entre les ciències, quina diferència hi ha entre “física quàntica” i “química quàntica”?, és el mateix?

  • Vicent Bosch i Paús

    09/10/2015 15:16

    Algunes vegades el de literatura m’ha semblat el més subjectiu de tots i donat a alguna persona dissident.
    El de la Pau que el tinga Obama, Kissinger i alguns altres…

  • Pons

    09/10/2015 9:12

    El de literatura potser és més conegut perquè un llibre més o menys tothom se’l pot llegir, ara bé, posar-se a entendre un estudi científic…

    Sobre la puresa de les ciències xkcd ja va penjar una tira

  • Carquinyol

    09/10/2015 8:38

    El de la Pau ens l’haurien de donar als catalans, perquè portem uns anys demostrant una santa paciència davant del tot en que els han arribat a dir…