Antioxidants i càncer

Dels antioxidants ja n’he parlat en alguna ocasió per fer notar que per qualsevol persona que segueixi una dieta mínimament normal no li fan gaire falta. Però sembla que les males notícies respecte per aquests suplements es van fet més i més freqüents. En algunes situacions no és que no tinguin efectes beneficiosos sinó que poden empitjorar la situació.

En principi sembla perfectament assenyat anar sobrat d’antioxidants. Sabem, des de fa temps, que a partir del metabolisme es generen uns productes anomenats radicals lliures d’oxigen que són químicament molt reactius i, en conseqüència, fàcilment danyen molts tipus de molècules. El DNA per descomptat, però proteïnes, lípids i sucres tampoc estan exempts del dany oxidatiu. El principal problema és que les molècules atacades pels radicals lliures, a més de fer-se malbé, esdevenen nous radicals lliures que poden atacar les molècules veïnes, que al seu torn esdevindran radicals lliures, i així anar fent.

Per protegir-nos disposem dels antioxidants. Molècules de molts tipus diferents que comparteixen una característica, reaccionen amb un radical lliure i interrompen la cadena de reaccions. Això inclou la vitamina C, la vitamina E, els carotens, el glutatió, el seleni, els enzims superòxid dismutasa, catalasa, peroxidasa,… Els danys que poden fer els radicals lliures són grans i per això el cos disposa de molts sistemes antioxidants per protegir-se.

Com que són protectors, el raonament va ser: “prenguem-los a cabassos i així anirem molt protegits”. I els suplements d’antioxidants van sorgir com bolets. El que passa és que es van seguir fent estudis per veure com disminuïen les malalties que, com el càncer, podien estar relacionades amb el dany oxidatiu. I aquí van començar els problemes.

L’any 94 es va publicar un estudi en el que havien fet el seguiment de més de 29.000 homes fumadors que van repartir en diferents grups, alguns dels quals prenien suplements d’antioxidants (carotens, tocoferols o placebos). I contra el que s’esperava, la ingesta d’antioxidants no va disminuir la incidència del càncer de pulmó. En realitat, la mortalitat va augmentar un 8% en el grup que prenia els suplements.

Hi ha mil motius que poden confondre un estudi, de manera que calia fer allò que sempre fan els científics: més estudis. Ara ja se n’han fet molts i cada vegada ho veiem menys clar. L’any 2011 van analitzar que passava a 34.887 homes que van repartir en quatre grups que prenien seleni, vitamina E, tots dos o placebo durant entre set i dotze anys. Després van deixar passar el temps i van comprar la incidència de càncer de pròstata. De nou, males notícies. Prendre antioxidants augmentava el risc de patir aquest tipus de càncer.

Al 2014 van fer un estudi en ratolins per veure que passava si, quan ja tenien càncer de pulmó, els donaven suplements de vitamina E i d’un fàrmac antioxidant, la N-acetilcisteina. El resultat va ser que els tumors creixien més de pressa si prenien antioxidants. I el mateix grup acaba de publicar un altre treball també en ratolins, però sobre el melanoma, on han trobat que els antioxidants augmenten el moviment de les cèl·lules tumorals i, en conseqüència, el nombre de metàstasis.

El cas és que també hi ha estudis que troben resultats que indiquen que els antioxidants van bé, i molts, moltíssims treballs que, simplement, no troben cap efecte. Aleshores?

Doncs com sempre, resulta que no podem generalitzar. Aparentment els antioxidants ajuden a les cèl·lules a viure millor, però això també ho fan a les cèl·lules tumorals. Si tens un càncer, pot passar que els antioxidants ajudin al teu cos, però ajudin encara més al tumor. Mal negoci! També hi ha el risc que petits tumors que moririen per els atacs del nostre sistema immunitari sobrevisquin si donem molts antioxidants ja que els nostres macròfags i limfòcits maten els tumors, entre altres coses, enviant-li’ls molts radicals lliures. I no tots els tumors són iguals. Potser els antioxidants van bé en uns casos i malament en altres.

De manera que calma amb els suplements. Potser, només potser, els antioxidants no siguin finalment tan bons com podríem pensar. O millor dit, els excessos d’antioxidants. Perquè antioxidants en quantitats raonables sí que ens fan falta. El que passa és que amb una dieta equilibrada ja els aconseguim.

5 comentaris

  • JordiMB

    15/10/2015 11:53

    Com sempre tot sembla ser una qüestió d’equilibri: ni poc ni massa. Ara, dir-ho és molt fàcil, però trobar aquest punt d’equilibri de vegades és complicat. Tal vegada la solució és fer una dieta completa, amb una mica de tot i no massa de res.
    Això dels antioxidants naturals versus els de síntesi em recorda al comentari que vaig fer ahir, sobre la cosmètica “sense química”. Com si la natura no estigués formada per elements i compostos químics! Una molècula és una molècula, sigui extreta de la natura o sintetitzada, no? Suposo que aquí alguns diran que la molècula “natural” té algunes propietats extra, a causa de les energies pròpies no depurades acumulades als enllaços i bla bla bla… Ehem, i proves?

  • Sinera

    15/10/2015 11:30

    Quan les evidències del què sigui no són tals o prou fiables, doncs millor fer-se una mica l’orni i anar fent anys, amb Omega3 o sense Omega3, amb antioxidants o sense antioxidants…

    Penso que amb els “auto-oxidants”, que deuen ser els més naturals, si és que n’hi ha d’aquests, el cos ja va fent la seva via. L’objectiu del cos és clar: viure el més possible i amb les millors condicions possibles. Si ens comença a fallar, doncs a prendre el més adient possible, però segur que acabarem espifiant-le igualment!
    No ens hi posem neguitosos.

  • Daniel Closa

    15/10/2015 9:30

    Pons: Mira que és senzill el concepte. Doncs sembla que costa moltíssim interioritzar-lo.

    Carquinyol. En tot cas, qui hauria de patir son els que fan aquests estudis. De totes maneres ja he vist comentaris dient que aquests treballs no valen perquè no fan servir antioxidants “naturals” (aix!)

  • Carquinyol

    15/10/2015 8:40

    Ara els antioxidants, fa uns dies el Omega3… si et trobes un dia d’aquests un cap de cavall al llit després no t’estranyis, eh?

    :P

  • Pons

    15/10/2015 8:16

    Una vegada més s’aplica que tot es un verí, només cal vigilar amb la dosis ;)