Dates assenyalades de la ciència ficció

Avui és el dia. El 21 d’octubre de 2015 és la data a on viatjaven en Marty McFly i el doctor Emmett L. Brown, conegut simplement com “Doc”, en la pel·lícula “Retorn al futur II”. De manera que ens farem un fart de veure llistes comparant les prediccions fetes l’any 1989, quan es va rodar la pel·lícula. Cal dir que en algunes coses, com ara les pantalles planes de televisió amb múltiples canals, ho van encertar. En altres, però, van fallar estrepitosament. Ni els va passar pel cap la importància que tindria Internet. I no, encara no hi ha ni monopatins ni cotxes voladors.

En realitat això és un dels problemes de la ciència ficció. Al final, el futur acaba arribant i el podem comparar amb les prediccions. Si hem de treure alguna conclusió és que els autors són molt optimistes pel que fa a les capacitats de progrés dels humans.

Un dels casos evidents és el clàssic “2001, una odissea de l’espai”. Ja fa temps que va quedar enrere la data en que havíem de trobar un estrany monòlit alienígena a la Lluna. I de moment no tenim ni bases lunars, ni estacions espacials comercials, ni molt menys capacitat per enviar una nau tripulada a Júpiter. En canvi, al HAL 9000 se’l veu una miqueta antic.

Tampoc tenim una base a la Lluna, com es postulava a una sèrie que feien fa molts anys titulada “Espacio 1999”. Aquells eren els anys de la ciència ficció entranyable en la que tot semblava una pel·lícula d’espies o un western però ambientat a l’espai. Qüestions com la gravetat, les radiacions, el pes de combustible o la biologia extraterrestre, ni es plantejaven.

Ara estem a l’any de “retorn al futur”, però no falta gaire pel 2019. I sembla que quan hi arribem tampoc hi haurà “replicants” intentant tornar a la Terra provinents de les colònies exteriors, ni Blade Runners perseguint-los. En canvi, les imatges que vèiem de San Francisco sota la boira, la contaminació i la inacabable pluja no van desencaminades. Nomes han errat el lloc, però Beijin ja ha ofert imatges desconcertantment similars.

Una miqueta més tard arribarem al 2033 i segons les previsions de “Jo Robot”, la U.S. Robots haurà omplert el planeta de robots amb cervells positrònics. Esperem que amb les tres lleis de la robòtica incorporades. De moment els millors robots tenen aplicacions militars i sospito que no els hi posen la primera llei.

Per endinsar-nos en l’Univers de Star Trek caldrà esperar fins l’any 2063, quan tingui lloc el primer contacte al fer les proves amb el motor Warp. Per sort, l’arribada del borg queda molt més lluny.

També caldrà vigilar l’any 2122, quan la nau Nostromo deixarà entrar a bord un vuitè passatger amb molt males puces. El que passa és que no en tindrem notícies fins unes dècades després, de manera que per aquells Aliens en concret, no cal patir de moment.

Poc abans, però, Venècia haurà quedat destruïda per un meteorit que caurà sobre la Mediterrània l’any 2077. Això farà que es posi en marxa el projecte “vigilància espacial” que l’any 2130 detectarà el primer visitant de les estrelles tal com descriuen al llibre “Encontre amb Rama”. En realitat un sistema de vigilància espacial ja el tenim en el programa que fa el seguiment dels NEO (Near Earth Objects) que ens avisa cada vegada que un meteorit passa més a prop de la Terra del que ens agrada. Si més no, en això anem una miqueta avançats.

5 comentaris

  • JordiMB

    22/10/2015 16:42

    Sens dubte en les ciències “dures” és més fàcil veure si alguna cosa s’ha acomplert o no. Els cotxes volen, sí o no? No volen, no s’ha acomplert. Hi haurà altres casos amb més matisos, evidentment, però en general la definició d’allò que volem avaluar és molt més clara. En les ciències socials tot és més confús, i ho dic amb el coneixement de causa d’haver-ho estudiat a la universitat. El punt de vista, el prejudici ideològic i/o cultural, la dificultat de definir les variables i controlar-les, el no poder experimentar, l’obtenció de diferents resultats amb condicions semblants… No, no és tan fàcil d’avaluar. Vivim en una societat tan alienada com la d’Un món feliç? Alguns diran que sí, d’altres que no. I tots tindran les seves raons, i seran raons vàlides i argumentades. Però no hi haurà resposta definitiva. Potser aquesta és la gràcia tan d’un camp d’estudi com de l’altre.

  • Daniel Closa

    22/10/2015 7:49

    Carquinyol. De vegades sembla que ja tenim borgs pels voltants que ens volen … assimilar!

    JordiMB. Suposo que en temes tecnològics som més primmirats. Algunes coses sí que les van encertar. En canvi, en temes socials, com que tot son generalitzacions, és més fàcil aproximar-se. Segons com, les societats tampoc canvien tant.

    Pons: Els robots que hi ha ara sovint superen als de l’Asimov en molts aspectes. Excepte en la pinta humanoide. I els cervells no son positrònics sinó electrònics, afortunadament.

  • Pons

    21/10/2015 19:44

    Es la gràcia dels clàssics de ciència ficció veure on s’han quedat curts i on s’han passat d’optimistes. El que més greu em sap són els robots d’Asimov, se’ls veuen força útils.

  • JordiMB

    21/10/2015 10:10

    La veritat és que, veient les nostres societats actuals, crec que ho van encertar molt més els llibres de sòcio-ficció, com 1984 o Un món feliç, que no pas els de ciència-ficció.

  • Carquinyol

    21/10/2015 8:16

    Bé, recorda que el 2130 hauràs de repasar les coses que s’han complert i les que no… si ens deixen els Borg !