Toxicitats, correlacions i interpretacions

Dilluns vaig assistir a una conferència sobre toxicologia on va sortir un parell de mapes que ja he vist altres vegades i que sempre m’han cridat l’atenció. Per molts motius. Si ets aprensiu, els estudis sobre toxicologia ambiental són un mal negoci perquè surts pensant que no has de menjar res, ni tocar res, i millor ni respirar. Amb la metodologia analítica que tenim avui en dia es pot trobar traces de qualsevol producte tòxic a tot arreu, incloent-nos nosaltres mateixos.

Però les coses cal saber-les. Els perills s’han d’identificar i catalogar com reals o exagerats. I per això cal fer estudis buscant contaminants, detectant alteracions de la salut i determinant si una cosa està o no està relacionada amb l’altra. I aquí és on les coses esdevenen complicades.

Aquest és un mapa on es mostra el risc de morir per la malaltia de Parkinson. Malgrat que els colors són cridaners, les diferències cal posar-les en la mida justa. El més vermell presenta un risc relatiu dos vegades superior al verd més fosc. Això és molt o poc? Doncs depèn, però és el que hi ha i tampoc s’ha d’ignorar.

El primer que veiem és que hi ha indrets de la península amb un risc marcadament més elevat que altres. I el que toca és preguntar-se el motiu. Per veure per on van les coses cal mirar el segon mapa.

Aquí hi ha les zones amb més contaminació per abocaments industrials, especialment dels anys 80. La coincidència no és perfecte, però seria forassenyat ignorar la correlació entre els dos mapes. Les zones amb més risc de Parkinson coincideixen amb les més industrials com Tarragona, Bilbao, Gijón o Madrid. La vall de l’Ebre està relativament industrialitzada, però la mateixa geografia de la vall arrossega, per aigua o aire, els contaminants al llarg del trajecte.

Hi ha alguna curiositat, com un punt vermell a Badajoz, que precisament coincideix amb Jerez de los Caballeros. Una zona amb una important indústria envoltada de regions molt més rurals. En realitat el problema sembla més causat per les industries que hi havia fa dècades i que van deixar residus a cabassos. Feu una passejada per Flix i entendreu el que passa. Ara els abocaments ja estan (o haurien d’estar) controlats, però molts dels que es van generar fa vint, trenta o quaranta anys segueixen allà.

Ara bé. Cal anar amb compte amb les interpretacions. Moltes vegades diem que correlació no implica causalitat. Sense identificar els mecanismes és arriscat treure conclusions. Probablement hi ha una relació, però de vegades trobem sorpreses. El que toca és investigar-ho, i quan identifiquem la presència de compostos que afecten les neurones, aleshores sí que podem establir la causalitat, assenyalar les empreses responsables (i només aquelles) i engegar a fer punyetes als advocats que diuen que no hi ha proves que els incriminin.

D’altra banda tampoc es poden fer correlacions inverses. Un augment en la incidència del Parkinson no implica necessàriament una zona amb toxicitat ambiental. És el que passa a les Illes. Allà el vermell també és molt marcat, però el motiu difícilment serà la contaminació industrial. Simplement passa que hi viuen molts jubilats europeus. El perfil de la població es diferent de la resta i augmentar el nombre de persones amb edat avançada (allò que abans en dèiem vells) fa que, inevitablement, augmenti la incidència de malalties com aquestes.

De manera que aquests mapes mostren moltes coses. Sobre toxicitat, sobre la importància de lleis que regulin els abocaments, sobre els riscos ambientals, sobre el preu del progrés… Però també sobre la precaució que sempre cal tenir a l’hora d’interpretar les dades, per molt evidents que semblin.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    26/10/2015 8:40

    Lluís Mª Bassas. Uf! tens raó i, segurament, ho he explicat malament. Son coses diferents.Es el que passa amb les estadístiques i per això ens enreden tantes vegades. L’increment del vint per cent ja no es en risc relatiu sinó en percentatge. Si passàssim d’una probabilitat del 1 al 20 el ris relatiu seria 20. Si passéssim del 5 al 25, l’increment segueix sent del 20% però el risc relatiu només seria de 4. Ara no tinc les dades exactes, però el cas del tabac, el RR augmenta molt més que dos.

  • Lluís Mª Bassas

    25/10/2015 9:15

    Home, si a l’article dius que entre els diferents colors hi ha un risc relatiu de 2 cops i això ho compares amb els riscos del 20% dels fumadors em sembla incoherent.
    Si no m’erro un RR 2 cops més gran vol dir un risc doble o sigui un 100% més, no?

  • Pons

    23/10/2015 22:38

    Si no es parkinson em tocarà morir per una altra cosa, no cal que pateixi que de passar a l’altra barri no m’escapo

  • Daniel Closa

    22/10/2015 8:51

    Realment, la primera vegada que vaig veure la taca vermell fosc de Tarragona em vaig esgarrifar. Després mires el que vol dir i ho poses al seu punt just. Acostumat a augments del 20% en càncer en fumadors i coses similars (que es pinten amb els mateixos colors) n’hi ha prou de veure determinades tonalitats per disparar les alarmes.
    Caballeros. Por supuesto… (corregit).

  • Carquinyol

    22/10/2015 8:35

    La veritat és que els colors fan molt en com s’interpreta un mapa, si pel màxim grau en comptes de vermell tries un altre la cosa canvia de forma radical.

    Per cert company, és ‘caballeros’ amb ‘b’ ;). I en aquella zona tenien (no sé si encara hi és) una metal·lúrgica i molta més indústria que als voltants, paisatges bàsicament de dehesa.