Arxiu del dilluns, 26/10/2015

Tabac, mutacions i càncer

dilluns, 26/10/2015

Han diagnosticat càncer de pulmó a Johan Cruyff. Una mala notícia, per descomptat, però no es pot dir que sigui sorprenent si recordem el passat de gran fumador que havia sigut. Un ensurt amb el cor i una intervenció quirúrgica important van fer que deixés el tabac, ara ja fa molts anys. Per casos particulars no hi ha manera d’establir una correlació directa entre el haver fumat fa anys i el patir un càncer en un moment donat, però les estadístiques indiquen clarament que la correlació existeix.

El tabac no és com un verí que quan el deixes et recuperes. En alguns aspectes sí que funciona així. Per exemple, deixes de fumar i la teva capacitat pulmonar es va recuperant lentament. Però pel que fa al risc de càncer la cosa funciona diferent. El tabac conté grapats de productes que causen mutacions al llarg de la cadena de DNA. Uns danys que, segons on caiguin, causaran efectes més o menys greus. És una loteria. Pots fumar molt i que les mutacions causades mai caiguin en un gen important, i pots fumar poc i que danyis un gen clau per al desenvolupament del càncer de bones a primeres.

Però en les loteries, com més temps juguis i més números compris, més probable és que et toqui. L’important en el cas del tabac és que aquestes mutacions no desapareixen quan deixes de fumar. S’ha causat un dany al DNA que ja quedarà per sempre. Les cèl·lules del pulmó es duplicaran i al fer-ho copiaran la mutació una vegada i una altra.

El que passa és que no és tan senzill desenvolupar un càncer. El nostre cos disposa de mecanismes de control, de sistemes redundants i senyals d’alerta. En realitat, les mutacions més perilloses, les que causen càncer amb més probabilitat són, precisament, les que afecten als mecanismes de control. Un dels gens més coneguts implicats en el càncer és p53, un gen anomenat “supressor de tumors”. Si funciona correctament, s’encarrega de mantenir el càncer a ratlla. Si la mutació fa que deixi de funcionar, el càncer ho tindrà molt més senzill per aparèixer.

Ara sabem que, perquè el càncer sorgeixi, cal que tinguin lloc un determinat nombre de mutacions. Al llarg dels anys, tots n’anem incorporant, inevitablement. Les nostres cèl·lules són extremadament eficients, però no són perfectes, de manera que cometen errors i apareixen les mutacions. El que fa el tabac és accelerar molt aquest procés. De nou amb l’exemple de la loteria, tots anem comprant algun bitllet de tant en tant, però el tabac ens regala un grapat de números de cop. Uns números que ja mantindrem sempre.

Si per transformar una cèl·lula en una de cancerosa calen, posem per cas, sis mutacions, i amb el tabac n’hem acumulat quatre, ja només ens en faltaran dues per desencadenar la malaltia. Potser no apareixeran mai, però certament tenim molts més números que els que no han fumat i han d’acumular les sis mutacions per atzar. No és impossible i, de fet, passa, però la freqüència és molt menor. Per això el fet de fumar de jove és una hipoteca per la salut quan ja som grans.

No podem viure aïllats i protegits al cent per cent de tot el que ens pot causar un càncer a la llarga, però sí que podem fer el risc tant petit com sigui possible. I no fumar, mai, és la primera de les mesures que cal prendre.