Tabac, mutacions i càncer

Han diagnosticat càncer de pulmó a Johan Cruyff. Una mala notícia, per descomptat, però no es pot dir que sigui sorprenent si recordem el passat de gran fumador que havia sigut. Un ensurt amb el cor i una intervenció quirúrgica important van fer que deixés el tabac, ara ja fa molts anys. Per casos particulars no hi ha manera d’establir una correlació directa entre el haver fumat fa anys i el patir un càncer en un moment donat, però les estadístiques indiquen clarament que la correlació existeix.

El tabac no és com un verí que quan el deixes et recuperes. En alguns aspectes sí que funciona així. Per exemple, deixes de fumar i la teva capacitat pulmonar es va recuperant lentament. Però pel que fa al risc de càncer la cosa funciona diferent. El tabac conté grapats de productes que causen mutacions al llarg de la cadena de DNA. Uns danys que, segons on caiguin, causaran efectes més o menys greus. És una loteria. Pots fumar molt i que les mutacions causades mai caiguin en un gen important, i pots fumar poc i que danyis un gen clau per al desenvolupament del càncer de bones a primeres.

Però en les loteries, com més temps juguis i més números compris, més probable és que et toqui. L’important en el cas del tabac és que aquestes mutacions no desapareixen quan deixes de fumar. S’ha causat un dany al DNA que ja quedarà per sempre. Les cèl·lules del pulmó es duplicaran i al fer-ho copiaran la mutació una vegada i una altra.

El que passa és que no és tan senzill desenvolupar un càncer. El nostre cos disposa de mecanismes de control, de sistemes redundants i senyals d’alerta. En realitat, les mutacions més perilloses, les que causen càncer amb més probabilitat són, precisament, les que afecten als mecanismes de control. Un dels gens més coneguts implicats en el càncer és p53, un gen anomenat “supressor de tumors”. Si funciona correctament, s’encarrega de mantenir el càncer a ratlla. Si la mutació fa que deixi de funcionar, el càncer ho tindrà molt més senzill per aparèixer.

Ara sabem que, perquè el càncer sorgeixi, cal que tinguin lloc un determinat nombre de mutacions. Al llarg dels anys, tots n’anem incorporant, inevitablement. Les nostres cèl·lules són extremadament eficients, però no són perfectes, de manera que cometen errors i apareixen les mutacions. El que fa el tabac és accelerar molt aquest procés. De nou amb l’exemple de la loteria, tots anem comprant algun bitllet de tant en tant, però el tabac ens regala un grapat de números de cop. Uns números que ja mantindrem sempre.

Si per transformar una cèl·lula en una de cancerosa calen, posem per cas, sis mutacions, i amb el tabac n’hem acumulat quatre, ja només ens en faltaran dues per desencadenar la malaltia. Potser no apareixeran mai, però certament tenim molts més números que els que no han fumat i han d’acumular les sis mutacions per atzar. No és impossible i, de fet, passa, però la freqüència és molt menor. Per això el fet de fumar de jove és una hipoteca per la salut quan ja som grans.

No podem viure aïllats i protegits al cent per cent de tot el que ens pot causar un càncer a la llarga, però sí que podem fer el risc tant petit com sigui possible. I no fumar, mai, és la primera de les mesures que cal prendre.

8 comentaris

  • Antoni Pasqual García

    31/05/2016 13:30

    Gràcies per la vostra tasca de divulgació i conscienciació, tan necessària. La informació no basta. Gràcies!

  • Pons

    26/10/2015 21:11

    Una coseta… Cobreixen els imposts del tabac la despesa sanitària que ocasionen?

  • lluisbcn

    26/10/2015 20:21

    Crec que ja està dit gairebé tot: hipocresia, recaptació d’impostos, costos sanitaris, models d’imitació, el fracàs de les prohibicions…
    Per què seguim fumant doncs? Cal considerar el tabac com la droga tremendament addictiva que és i actuar amb mesures de salut pública (això vol dir recursos) sobre les dues o tres generacions que fumen. Cal ser radicals. I malgrat el fracàs de les prohibicions, paraula tant lletja com necessària, és important recordar que ha quedat demostrat que l’increment del preu del tabac esgarrapa uns quants punts al percentatge de població fumadora. Dit això, no oblido que, per raons tremendament complexes de tipus sociològic, la població fumadora es desplaça clarament cap a les capes econòmicament i culturalment més baixes.
    Tenim diagnosticat el problema però no hi ha solucions màgiques. Mai. Tampoc en això del tabac.

  • Jordi C

    26/10/2015 13:05

    Jo sempre acabo les classes de 3r d’ESO (en referència al tabac) amb la reflexió: “… i ara que queden clares les conseqüències del tabac, que cascú escolleixi si fuma o no…”

    La prohibició no funciona (i menys en adolescents) , però passar la responsabilitat de prendre la decissió un cop recollida la informació és el que sembla més eficaç.
    Pel que he anat veient: ajuda a reforçar l’actitud dels que no fumen, dóna argumentsi motivació per no fumar als que estan provant-ho i, de tant en tant, aconsegueix que algun dels fumadors (si, a 3r d’ESO ja hi ha fumadors!) ho deixi.

  • JordiMB

    26/10/2015 11:28

    uale: potser perquè la prohibició no funciona, si observem el que passa amb altres drogues que estan il·legalitzades. I perquè els diners que s’ingressen a través dels impostos que graven el tabac són sucosos. Sí, és clar que hi ha hipocresia: la societat n’és plena d’hipocresies, i la millor educació que pots donar és saber distingir-les i afrontar-les amb sentit crític.

  • tramuntaire

    26/10/2015 10:41

    La conscienciació sobre els efectes nocius del tabac és el mètode més eficaç per acabar amb l’epidèmia. Això sí, és força lent, però només cal mirar uns anys enrera per veure si s’ha avançat o no.

    D’aquí unes dècades ens preguntarem com pot ser que, coneixent-ne els efectes perjudicials, la gent fumés, els cotxes circulessin per les ciutats, es conduís a 120 o la gent passés tantes hores davant les pantalles.

    El problema massa sovint és buscar el benefici immediat tot i saber que perjudica a llarg termini.

  • Daniel Closa

    26/10/2015 9:34

    De fet, el tema del tabac també pot ser útil per explicar com els diners passen al davant de totes les altres consideracions. Tot i saber perfectament que mata, mentre es recapti una pasta amb els impostos del tabac, no es prohibirà.

  • uale

    26/10/2015 9:08

    Amb això del tabac hi ha una gran hipocresia. Jo puc explicar als meus alumnes de 3r d’ESO tot això que dius i ho poden arribar a entendre. Llavors surten al carrer i veuen alguns professors fumant a l’entrada de l’institut. Caminen uns metres més i poden adquirir fàcilment tabac en un estanc o a la màquina expenedora del bar. Arriben a casa i el pare, la mare (o els dos) fumen.
    I clar, el sentit comú els porta a fer-se la pregunta que ens fem tots: “Si el tabac mata i costa tants diners a la sanitat pública, per què no el prohibeixen?”