Hem de patir per la carn?

Les carns processades poden causar càncer i la carn vermella és “probablement” cancerígena. La conclusió emesa per la OMS ha revolucionat tothom i ha creat una certa inquietud per la salut i un grapat de bromes a les xarxes socials. Hem de deixar de menjar carn vermella? I carns processades? No se vosaltres, però jo penso seguir com sempre. Bàsicament perquè ja anava amb compte de no consumir-ne en excés. Tornem amb allò de la dieta equilibrada… menjar poca quantitat de moltes coses diferents…, dieta mediterrània…

De totes maneres cal tenir present un parell de detalls Primer que res, el que ha dit, exactament, la OMS. Tot i que a molts titulars apareixen junts, les conclusions no són iguals per les carns vermelles i per les processades. Les vermelles les han catalogat com “probablement carcinogèniques pels humans” (categoria 2A) mentre que les processades s’han catalogat com “carcinogèniques pels humans” (categoria 1).

En el segon cas, el de les carns processades, no hi ha volta de fulla. Són una causa de càncer. Les dades epidemiològiques es consideren concloents i en coneixem els mecanismes implicats. Podríem dir que passa el mateix que amb l’alcohol, el tabac, prendre el Sol o la radioactivitat, (tots estan a la categoria 1) però no seria exacte ja que per desencadenar un càncer cal molt poca radioactivitat, cal prendre bastant el Sol o cal menjar moltíssima carn processada. Tot això causa càncer, però la llista no ens diu res de les quantitats necessàries per fer-ho. Menjant un tros de fuet, un tall de pernil o una hamburguesa, no et passarà res (tret de la gana). Ara bé, si fas una dieta basada majoritàriament en carns processades, especialment si al cuinar les cremes molt i es generen coses com els hidrocarburs aromàtics policíclics (tenia ganes de fer servir aquesta parauleta), potser sí que tindràs problemes.

El cas de les carns vermelles és menys clar. No hi ha dades concloents, però la categoria 2A seria aquella en la que els científics venen a dir “encara no puc assegurar que causi càncer, però apostaria a que sí”. És aquella mania dels científics de no afirmar una cosa fins que no en tens proves concloents. Aquí, de nou, cal recordar que això no ens diu gran cosa de les dosis necessàries. De fet, moltes coses de la llista 2A resulten sorprenents i no totes són productes químics amb noms estranys. Per exemple, els argentins beuen molta herba mate, que està en aquesta categoria, igual que treballar en una perruqueria, els horaris laborals per torns que alterin els ritmes circadiaris o la fabricació d’envasos i artesania de vidre. Tot això probablement està relacionat amb algun tipus de càncer. També hi ha el glifosat, aquell herbicida que associen als transgènics. El moviment antitransgènic posa el crit al cel per la classificació 2A del glifosat, però el pernil ara està en la classificació 1 i no espero que mostrin massa indignació. No es tracta de comparar una cosa amb l’altra, però sí posar de manifest que en molts temes es fan servir arguments molt tendenciosos pensats bàsicament per aconseguir titulars cridaners.

En tot cas, no hem de deixar el seny de banda. Un consum excessiu de qualsevol cosa, quasi segur que serà perjudicial per un motiu o altre. En el cas de les carns processades hem identificat el risc i això és una bona cosa, però amb aquesta informació hem de fer el mateix que amb la resta de coses que causen càncer. Prendre el Sol causa melanomes, de manera que prendrem el Sol amb precaució i sense exagerar. Doncs la mateixa actitud s’ha de tenir amb les carns processades. Amb un consum ocasional no hi ha motius per patir, però està clar que han de ser elements esporàdics en la dieta. Una vegada més anem a petar a les virtuts de la dieta mediterrània. Però la de veritat. Que no consisteix únicament en posar un rajolinet d’oli d’oliva!

Un parell de detalls finals. Que tot, consumit en excés és dolent ho indica la mateixa llista de la IARC. Al grup 1 (que causa càncer) hi ha 107 productes. Al grup 2 (probablement el causa) hi ha 58 productes. Però al grup 4 (sabem que no causa càncer) només n’hi ha 1; la caprolactama, que es fa servir per fabricar coses com el nylon i que no causa càncer però és irritant i també presenta certa toxicitat.

L’altre detall és que ara criticarem la OMS per esverar al personal, per fer-ho en unes dates inadequades o per mil motius. Però si es demostra que una cosa causa càncer, realment algú defensa que la OMS hauria d’ocultar aquesta informació?

7 comentaris

  • Pons

    27/10/2015 22:21

    Vaja! A prendre pel sac la meva immortalitat per culpa dels entrecots

  • Sinera

    27/10/2015 21:27

    Donat que no he fumat mai i no m’agrada gaire prendre el sol… potser això em permeti de menjar una mica més de fuet, pernil… Una cosa va per l’altre…

  • Joan Codina

    27/10/2015 13:11

    “La vida és la principal causa de la mort”

    D’una cosa o altra hem de petar i millor havent menjat un bon pernil durant el camí.

  • tramuntaire

    27/10/2015 12:52

    Com sovint passa en aquests casos el problema rau en com els mitjans presenten l’informe i de com aquesta informació arriba la majoria de gent, sense el mínim de cultura científica que ajudaria prendre les decisions correctes.

    Com heu dit, respirar és cancerigen, però és que fer-se gran també ho és!

  • Jordi

    27/10/2015 10:54

    Hi ha informació que fa anys que ja se sabia. El que em temo és que hi ha un altre motiu: amb l’augment de poder adquisitiu de gran part de població del planeta s’està incrementant la demanda de carn vermella. Una demanda que en algun moment esdevindrà impossible de proveir pels costos elevats tant mediambientals com alimentaris (utilitzar biomassa per crear un altra de manera ineficient)

  • Daniel Closa

    27/10/2015 9:49

    Respirar és molt dolent! Recorda que l’oxigen és tòxic. Un potent agent oxidant.

  • Carquinyol

    27/10/2015 9:38

    El que no et causa càncer et contamina per mercuri i el que no ves a saber el que fa… de fet, fins i tot respirar pot ser nociu segons com !!