Remullada espacial

Saturn és un planeta fascinant per molts motius, però resulta que té el sistema d’anells més espectacular que coneixem i això fa que tota la resta passi desapercebuda. Per exemple, la Terra té un satèl·lit, la Lluna. Mart en té dos, Fobos i Deimos. Però Saturn té més de dos-cents satèl·lits. Dues centes llunes de les que cinquanta vuit son ben conegudes i la resta, més petites i la majoria encara sense nom, s’han descobert fa poc amb les sondes que hi hem anat enviant.

La més coneguda de totes és Tità, però també hi ha Rea, Jàpet, Mimas, Dione… i Encèlad, que aviat guanyarà molt protagonisme ja que està a punt de rebre la visita de la sonda espacial Cassini. No serà la primera vegada que aparells enviats pels humans s’acosten a Encèlad, però aquesta vegada tindrà una particularitat. La nau passarà, literalment, a fregar del satèl·lit.

Encèlad és una lluna que presenta moltes similituds amb Europa, la gran lluna de Júpiter. Té una superfície gelada, amb cràters deformats a mida que el gel s’anava movent, amb línies que suggereixen esquerdes i activitat geològica, i amb un suposat oceà d’aigua líquida sota la superfície de gel. Com que hi ha aigua, els astrobiòlegs s’ho miren amb més interès que altres indrets, però estarem d’acord en que és complicat estudiar l’oceà d’un satèl·lit de Saturn que s’amaga sota uns quants quilòmetres de gel.

Però resulta que hi ha una manera. Fa uns anys la mateixa sonda Cassini va enviar unes fotografies on es veia clarament que al pol sud d’Encèlad hi havia una mena de sortidors que, com gegantescos guèisers, emetien partícules gelades d’aigua a gran altura. Tanta que bona part aconsegueix escapar de la gravetat del satèl·lit i acaba formant part del més extern dels anells de Saturn.

Estudiar aquestes partícules emeses des de l’oceà interior d’Encèlad ens permetria aprendre moltes coses sobre les característiques d’aquest mar. Doncs això és el que intentarà fer la Cassini, sobrevolant a baixa altura el satèl·lit de manera que passi a través de la part més feble d’aquests sortidors per recollir partícules i analitzar-les.

Els sobrevols de satèl·lits (flyby en anglès) són relativament freqüents en aquestes missions, però sempre a una distància important de la superfície. Ara, però, la Cassini passarà a nomes 49 quilòmetres d’altura. Per comparar, la estació espacial internacional orbita la Terra a una distància de 400 quilòmetres. Quan la Cassini passi, recollirà una petita quantitat de partícules i farà algunes anàlisis. No ens fem il·lusions, no porta aparells per detectar vida de cap tipus. Simplement analitzarà coses com el tipus de molècules que trobi o les composicions isotòpiques de l’hidrogen.

Sembla poc, però serà una anàlisi química de primera mà amb mostres de l’oceà profund d’Encèlad. Segur que amb el darrer sobrevol de la Cassini, començarem a mirar aquest satèl·lit amb ulls diferents.

7 comentaris

  • Jordi Domènech

    28/10/2015 13:53

    Rotació caòtica vol dir que no gira a velocitat constant i amb un eix fix respecte les estrelles, prescindint de variacions seculars.
    Una mica com unes baldufes que quan perden velocitat es posen a trontollar i acaben girant cap per avall respecte la posició inicial.
    A molt curt termini no és possible predir en quina orientació estarà Hiperió, degut a un fenomen caòtic: un petit canvi en les dades inicials, molt aviat genera solucions totalment diferents.
    Com a mínim dos dels satèl·lits de Plutó, també roten d’aquesta manera i comparteixen amb Hiperió el fet de tenir un període orbital en ressonància —la raó entre els períodes és una fracció senzilla— amb un satèl·lit molt més gran i en òrbita propera.
    En el cas d’Hiperiò, per cada quatre voltes que fa a Saturn, Tità —amb una massa 24.000 vegades superior— en fa 3.

  • David BC

    28/10/2015 13:03

    Què vol dir que Hiperió tè rotació caòtica?

  • Jordi Domènech

    28/10/2015 12:11

    Quan jo era petit, Saturn tenia 10 satèl·lits, i em vaig aprendre els noms de memòria. Al cap d’uns anys, vaig llegir que un dels que em sabia, Temis, no existia, era una errada; però poc desprès es va descobrir Janus, o sigui que van continuar essent 10 durant uns quants anys.
    Amb això vaig aprendre, que el nombre de satèl·lits, no el podia tenir com una quantitat exacta, sinó que sempre seria més o menys provisional.
    Fa uns 10 anys, per internet, em vaig comunicar amb una persona gran, d’aquells que anomeno paracientífics de bona fe, i que es creia rebutjat o odiat pels «oficials». Resulta que consultant les taules dels satèl·lits de Saturn d’un llibre o revista, havia fet un «gran descobriment» que ningú reconeixia. Amb molta paciència vaig aconseguir que m’expliques el descobriment, de manera força críptica, però vaig aconseguir esbrinar de què anava fent operacions amb les dades que disposava, havia «redescobert» la tercera llei de Kepler, encara que no la sabia formular de manera mínimament senzilla.
    Em va saber greu: no li vaig poder fer entendre que el que havia vist era real, però que es coneixia des d’abans de descobrir els satèl·lits en qüestió. També deuria ser un defensor de la «ciència oficial» que no vol aprendre res de nou.
    I, de passada, tampoc comprenia que el nombre de satèl·lits —quan vam parlar ja se n’havien descobert més— no fos constant.
    Però l’hem de perdonar, entre 1877 i 1892, es coneixia 1 satèl·lit de la Terra, 2 de Mart, 4 de Júpiter, 8 de Saturn, i algú va especular en alguna publicació seriosa —ara no recordo qui ni on, ho vaig llegir en un escrit de Martin Gardner— que Urà en tindria 16, Neptú 32…
    I dels satèl·lits de Saturn, per a mi, la major sorpresa va ser que Hiperió tingués rotació caòtica, era una cosa que hauria considerat impossible per a un objecte tan gran.

  • JordiMB

    28/10/2015 11:04

    Apassionant! Perfecte per a fer desconnectar el cervell de la trista realitat política i reconnectar-lo al coneixement pur i l’aventura.

  • Daniel Closa

    28/10/2015 10:45

    Carquinyol. Dades pescades al vol, certament

    XeXu. Ep! Que Encèlad és dels satèl·lits de Saturn de tota la vida. El que passa és que en general (excepte Tità) la resta són poc mediàtics. Jo coneixia Japet per la novel·la de 2001 una odissea a l’espai. I a la pel·lícula van modificar-ho i tampoc sortia.
    Però 200 satèl·lits, encara que siguin molt petits, és un fotimer. En realitat encara ignorem si els hem identificat tots o encara n’hi ha més.

  • XeXu

    28/10/2015 10:08

    Quan jo estudiava, Saturn tenia només vint-i-escaig satèl·lits… No coneixia pas aquest Encèlad, però em sembla molt interessant. Poden haver-hi més coses estranyes en els planetes o llunes que anem descobrint? O en les estrelles? Sembla que totes les possibilitats estan contemplades. Sortidors al pol? Why not.

  • Carquinyol

    28/10/2015 9:18

    Això sí que és fer un anàlisi ‘volant’ !!!!!