Sant Patrick, Irlanda i les serps

Sant Patrick, l’associem a la festa dels irlandesos, a prendre cervesa Guinness, a vestir-se de verd i a veure trebols de quatre fulles. Els símbols irlandesos per excel·lència ja que Sant Patrick és el patró d’Irlanda. Aquest sant és relativament senzill d’identificar ja que acostumen a representar-lo com un bisbe vestit de verd i que està esclafant una serp amb el peu. El detall de la serp podria resultar sorprenent en un sant irlandès ja que a Irlanda no hi ha cap espècie de serp. Però la llegenda afirma que precisament va ser Sant Patrick qui les va fer fora de la illa.

Per descomptat, el sant hi va tenir poca cosa a veure amb l’absència de serps. En realitat, a més d’Irlanda, hi ha altes indrets sense serps com Groenlàndia, Nova Zelanda o Islàndia. I no costa gaire adonar-se que comparteixen dues característiques; són illes i de climes freds.

De manera que l’autèntic responsable de l’absència de serps originaries d’Irlanda podria ser aquesta combinació. D’una banda un indret on els costa molt arribar, ja que el mar representa un obstacle imponent per les serps, i d’altra banda un clima gens apropiat per animals de sang freda com les serps.

Però, un moment! A Islàndia o Groenlàndia s’entén perfectament, però a Irlanda, tot i que fa fred, tampoc n’hi ha per tant. Als que som de la mediterrània ens sembla un clima inhòspit, però no és tant diferent com el d’Anglaterra. I els anglesos sí que hi tenen serps a la seva illa. Poques, però n’hi ha.

En realitat va ser la seqüència de passos que va dur a Irlanda i Gran Bretanya a ser illes el que va marcar la diferència. El clima ha anat variant al llarg dels eons, i durant la darrera glaciació, a part que òbviament feia més fred que ara, el nivell del mar va baixar, de manera que Irlanda i Gran Bretanya estaven unides al continent. Un antic llac ocupava el que ara és el mar d’Irlanda, que la separa de la Gran Bretanya. Però aviat va ser colgat per aigua de mar a mida que la glaciació disminuïa, el clima millorava i el nivell del mar pujava. Quan les condicions ja eren adequades per les serps, ja hi havia un mar tallant el pas. En canvi, la formació del canal de la mànega amb la conseqüent separació de la Gran Bretanya va trigar una mica més, de manera que algunes espècies de serps sí que van tenir temps d’instal·lar-s’hi abans de quedar isolades.

De manera que tot fa pensar que Sant Patrick ho tenia fàcil per fer fora unes serps que en realitat no hi eren. Més mèrit hauria representat fer-ho a Gran Bretanya. Però hi ha sants molt eixerits i saben triar els seus prodigis. A Anglaterra no hi ha dracs i, qui ho sap!, potser sigui per la feina de Sant Jordi, que també n’és el patró i que sabem que li té una certa mania als dracs.

4 comentaris

  • Daniel Closa

    03/11/2015 0:02

    Sí. Sant Patrick també hauria triomfat allà. Allà l’aïllament és molt més exagerat que a Irlanda i la seva importància en la flora i fauna més marcada..

  • Ferran Casarramona

    02/11/2015 11:08

    El cas de Nova Zelanda es diferent, ja que el clima no es pas fred a tot el país. L’illa del nord está a una latitud sud similar a la nostra.

    En aquest cas l’aïllament es clau. De fet els únics mamifers autócons de Nova Zelanda son els rat penats i els mamifers marins.

  • Daniel Closa

    02/11/2015 10:35

    Hi ha moltes raons per anar a Irlanda. Tot i que, com a bon mediterrani, durant l’hivern m’ho pensaria…. :-)

  • Pons

    02/11/2015 9:39

    No sabia que no tenien serps a Irlanda! Un raó més per anar-hi.