Arxiu del dimarts , 3/11/2015

La química és una ciència o una dona

dimarts , 3/11/2015

Els titulars i les frases absurdes que trobem a la premsa són una font inesgotable de diversió o, segons com tinguis el dia, indignació. Dono fe que hi ha grapats d’excel·lents periodistes científics, però sembla que no els acostumen a consultar a l’hora de generar notícies i titulars i aleshores passa el que passa. Aquesta setmana m’ha fet gràcia una que, en diferents versions es molt reiterativa, però que aquesta vegada han sofisticat fins extrems gairebé barrocs.

En referència a la notícia de l’efecte de les carns vermelles i les processades sobre el risc de càncer, a un diari deixaven anar que “Lo que mata es la química orgánica inorgánica con que se rocían las proteínas”.

Fantàstic! Química orgànica inorgànica. No sé a que es deu referir ja que la química orgànica no és una “cosa” sinó una ciència, o millor dit, una especialitat d’una ciència, la química. El mateix passa amb la química inorgànica. I si afegim l’adjectiu és per indicar que és una o altra. Difícilment pot ser les dues coses alhora. A més, al tractar-se d’una ciència (si ho voleu, de dues ciències), no es pot ruixar enlloc. Només en sentit metafòric sobre les ments dels estudiants.

Això de parlar de química, per fer referencia a les coses suposadament dolentes que hi ha al menjar o a l’ambient, està esdevenint una petita epidèmia. Per descomptat, el llenguatge evoluciona i les paraules adquireixen nous significats, però no està de més recordar el que vol dir cada paraula. Només per refrescar conceptes.

Química, no és una cosa que es posa al menjar per intoxicar-nos. Química, pot ser una ciència o també una dona que es dedica a la química.

Químic és un home que es dedica a la química (la ciència!).

Un químic o una química poden ser dolents o bons segons el seu nivell o les seves habilitats professionals. No ens confonguem; si fossin, per exemple, assassins en sèrie no serien químics dolents sinó persones dolentes.

Un producte químic és… bé, gairebé tot, excepte l’energia. És veritat que en determinats indrets de l’univers podem trobar nuclis atòmics en formes estranyes, partícules exòtiques i altres temes que tenen a veure amb la física. Però al nostre voltant, en el dia a dia, si una cosa és material, és un producte químic.

Parlar d’un aliment sense química és una obvietat ja que com ja hem dit, la química és o bé una ciència o bé una dona que es dedica a la química. I si parlem d’un aliment sense productes químics, és un absurd ja que tots els aliments estan fets de productes químics… a no ser que siguis una planta i parlis de la llum.

Per cert, els éssers vius estem vius gràcies a les reaccions químiques que passen dins el nostre organisme. Sense química no hi ha vida.

Els humans hem aprés com funcionen les reaccions que tenen els elements entre ells. Aquest és el tema que estudia la química. Ara podem controlar com reaccionen i fer que ho facin segons els nostres interessos. Podem sintetitzar productes que ja existeixen o inventar-ne de nous. Quan els fabriquem, parlem de productes de síntesi. Aquests poden ser bons o dolents, útils o inútils, segons l’ús que en fem.

Del món natural podem treure grapats de productes químics. Aquests poden ser bons o dolents, útils o inútils, segons l’ús que en fem.

Un dels punts importants a recordar és que el fet que un producte sigui natural o de síntesi no ens diu res sobre si és bo o dolent. La vitamina C extreta d’una llimona o fabricada en un laboratori són idèntiques. En tot. Si creus que hi ha diferències i que la de la llimona és millor, és el moment de tornar a l’escola i demanar que et tornin els diners.

I finalment, quan us parlin de “aquelles porqueries químiques que li posen al menjar…” intenteu recordar “aquelles porqueries químiques que apareixerien al menjar quan es podrís, quan els seus compostos es degradessin i quan els bacteris i fongs que el colonitzessin deixessin a sobre els seus productes químics de rebuig i els cadàvers d’altres microorganismes també en diferents estats de descomposició”.

I és que un bon ús de la química ens permet viure molt millor. Però és clar, hi ha qui li encanta viure espantat i espantant. Normalment gent del món ric i amb la nevera plena.