Arxiu del dijous, 12/11/2015

Sexisme al cervell,… o no.

dijous, 12/11/2015

El masclisme està determinat genèticament? Gravat en les estructures del nostre cervell? Això pot semblar a partir del títol d’un estudi fet al Japó que es titula “L’amígdala i el gir cingulat s’associen amb els estereotips sobre el rol-sexual”. Bàsicament venen a dir que determinades característiques morfològiques d’aquestes dues estructures del cervell estan associades a actituds més o menys sexistes.

És a dir, que si tens poca densitat de matèria gris al còrtex cingulat posterior però molta matèria gris a l’amígdala dreta, consideraràs que no hi ha d’haver diferències socials entre homes i dones. Però si el repartiment de matèria gris és al revés, seràs un masclista (o una masclista) recalcitrant.

Sense ser un gran expert en el tema, aquesta mena d’estudis sempre em resulten empipadors. Aparentment no s’insisteix prou en la diferència entre correlació i associació. Ni en els valors de les estadístiques i el que volen dir exactament. No dubto que les mesures estaran ben obtingudes i que les diferències estructurals que han detectat són reals. I potser sí que han trobat una correlació de determinades característiques morfològiques amb persones que en les enquestes demostren mantenir actituds més o menys igualitàries respecte dels rols sexuals. Però això no vol dir que una cosa sigui causa de l’altra.

Ja he dit alguna vegada que hi ha una excel·lent correlació entre el preu del petroli i la superfície de la meva calba. Durant molts anys van anar augmentant en paral·lel i ara sembla que tots dos paràmetres estan estabilitzats. Això permet concloure que la meva calba afecta al preu del petroli? Evidentment que no. S’hauria de gravar en pedra que “correlació no vol dir causalitat

A més, la mida, o la densitat de determinat tipus de neurones en una zona concreta del cervell és una cosa que podem determinar amb més o menys precisió, però definir coses abstractes com una actitud enfront les igualtats de gènere és molt més abstracte i no és una característica aïllada. El concepte que fan servir a l’estudi és el de SRE o “Igualitarisme en el rol-sexual”, una mesura que com més alta sigui indica que mostres una actitud més favorable a la igualtat entre gèneres. Però això no va per lliure i els canvis en aquelles estructures del cervell també s’associen amb idees depressives, tendència al suïcidi, ansietat, estrès o agressivitat.

Podria ser que els canvis detectats només generessin tendència a l’agressivitat i la simplicitat. És el que esperem d’unes estructures que formen part del sistema límbic, la part més primitiva del cervell. A partir d’aquí, que algú simplista i amb tendències agressives acabi pensant que està per sobre de les dones no sembla complicat. També en el cas d’una dona, que si tendeix a solucionar els problemes de manera agressiva conclourà que és inferior a homes amb més massa muscular.

No es pot passar per alt les bases biològiques del nostre comportament. El cervell condiciona en certa manera com som i com pensem i no tot és culpa o causat per l’educació i la societat en que vivim. Però apuntar que determinada característica anatòmica està associada a una cosa tan extremadament complexa i subtil com l’actitud en els rols de gènere, basant-se només en una correlació estadística és simplificar molt les coses. El cervell marca la tendència bàsica, primigènia, i a partir d’aquí, l’ambient, en forma d’educació, família, cultura i societat treballa per modelar-ho. Reduir això a una simple associació és fer un triple salt mortal sense xarxa. Això sí; permet uns titulars ben cridaners.