Relativitat i Evolució

Aquesta és una setmana molt especial pels amants de la història de la ciència. Avui fa 100 anys que Albert Einstein va presentar a l’Acadèmia Prussiana de les Ciències, a Berlín, la seva Teoria de la Relativitat General. Aquell 25 de novembre del 1915 va marcar tota una fita en la física. Però és que ahir també va ser un altre aniversari remarcable. Va ser el 24 de novembre de 1859 quan Charles Darwin va publicar “L’Origen de les Espècies”. El llibre que resumia la Teoria de l’evolució de les espècies i que va marcar tota una fita en la biologia.

Com en qualsevol camp de les activitats humanes, el progrés científic no és constant, ni lineal, ni previsible. Anem millorant a partir del que sabem i interpretem el que ens envolta d’acord amb els coneixements disponibles en cada moment. Inevitablement arriba un punt en que comencem a fer curt. Trobem coses que no podem explicar, obtenim resultats que no acaben de coincidir amb l’esperat, observem fets que no encaixen amb el que sabem…

Aleshores tenim dues opcions fàcils, però errònies. Podem simplement ignorar allò que no ens fa el pes i seguir en la zona confortable del coneixement confirmat. Un error perquè les dades inexplicables seguiran apareixent una vegada i altra fins que ja no les podrem ignorar. L’altre opció és forçar les interpretacions, tergiversar les dades, fer encaixar per la força en la teoria allò que en realitat no hi encaixa. Un altre error perquè cada vegada costarà més i més fer quadrar les coses.

La solució està en bastir un nou marc conceptual. Una nova teoria que inclogui tot el que sabem i permeti afegir-hi els nous coneixements. Fàcil de dir, però a l’abast nomes de grans ments. No tenim gaires Einsteins ni Darwins, Newtons o Galileus.

Però de vegades passa i aleshores una branca de la ciència rep una embranzida formidable. Tot es mira amb nous ulls i ens preguntem com era que no ho vèiem abans. Per descomptat sempre hi ha qui es queda enrere i segueix en el confortable marc intel·lectual antic. Canviar és difícil i no tothom hi està preparat. Per això encara hi ha qui dubta de l’evolució o qui creu que la relativitat és un disbarat. Ells s’ho perden! La seva incapacitat no ens privarà a la resta de gaudir dels nous camps de coneixement que s’obren cada vegada que es genera una nova teoria.

Tot i que, en certa manera tenen una mica de raó. Les teories actuals seran superades per altres que vindran en un futur. Si tot va bé, d’aquí un parell de segles disposaran de noves teories que hauran deixat enrere les actuals i ens miraran amb la mateixa condescendència amb la que nosaltres ens mirem als naturalistes del segle XVII. Ells, però, feien el mateix que nosaltres. Interpretar el món, l’univers, amb les eines intel·lectuals de que disposaven.

Sigui com sigui, aquesta setmana podem alçar les copes i brindar pels aniversaris consecutius d’aquestes grans obres de l’intel·lecte humà. Einstein i Darwin van presentar noves teories que van representar un abans i un després en la ciència. Però sobretot, ens van oferir la possibilitat de mirar més enllà i amb una mirada nova. Un regal que poques vegades valorem com cal.

3 comentaris

  • Daniel Closa

    26/11/2015 8:29

    Pons: Doncs mira! Encara mes coses per celebrar!

    Llorenç: Una bona analogia. Mirar com evoluciona el coneixement científic també resulta molt il·lustratiu de om acostumen a anar els coses. I permet recordar amb un somriure boniques teories ja extingides…

  • Llorenç Solé

    25/11/2015 16:31

    Parlant d’evolució i progrés científic, es podria fer una certa analogia entre aquest i la teoria de l’equilibri puntuat. Les velles teories menys adaptades s’extingeixen deixant bonics fòssils, com els epicicles del geocentrisme. I sovint és un procés ràpid, després d’un llarg regnat de les antigues idees.

  • Pons

    25/11/2015 9:50

    Parlant d’aniversaris avui es el del meu pare, si el veus felicita’l ;-P