Dos graus

La Cimera de l’ONU sobre el Canvi Climàtic de París serà el punt central en la discussió sobre el futur del planeta. Els científics poden fer càlculs, previsions, estimacions i avisos, però tot plegat no serveix de res si la societat no agafa aquesta informació i actua en conseqüència. I això ja és feina dels polítics. No exclusivament, és clar, ja que tots podem aportar el nostre gra de sorra, però les grans polítiques nacionals amb influencia a gran escala la fan els estats.

Aquests dies es discutirà com fer-ho per evitar que la temperatura mitjana del planeta superi en dos graus la mitjana de temperatures de l’era per-industrial. Aquest límit dels dos graus és el que hi ha sobre la taula i ha esdevingut el gran objectiu a complir. Però a la comunitat científica hi ha un petit debat que no tinc clar si és una mica recargolat o totalment necessari. El motiu és que no està clar qui ha definit això dels dos graus.

Segons els polítics, aquesta és la xifra que han indicat els científics… Segons els científics, aquesta és una xifra que han triat els polítics.

L’origen sembla se, com quasi totes les obres humanes, una barreja de raonaments i casualitats. L’any 1977, en William Nordhaus, un economista de Yale va argumentar que un augment de dos o tres graus no tenia precedents en els mil·lennis anteriors. La dada dels dos graus era una manera de generalitzar, però no anava gaire desencaminada. Per això, l’any 1994, el doctor Hans Joachim Schellnhuber, representant del “Consell Alemany per Assessorar sobre el Canvi Climàtic” es va reunit amb la Ministra Federal del Medi Ambient.

Això va ser important perquè la ministra era Àngela Merkel. I resulta que l’Àngela Merkel és llicenciada en física i té un doctorat en química quàntica, és a dir que la discussió es va poder dur en termes d’un nivell científic diguem que altet. Si més no, bastant per sobre de l’habitual recurs als cunyats. Allà li van mostrar que el marge tolerable d’augment de temperatura global es limitava als dos graus. Estrictament havien arribat a la conclusió que per sobre d’un augment de dos graus, el sistema es descontrola i no tenim massa idea del que pot passar, però segurament res de bo.

Però hi ha qui critica aquest límit. Potser dos graus siguin acceptables en alguns indrets, però per molts països costaners o illencs, de ben segur que és massa elevat. El canvi que representarà un augment de dos graus sobre el nivell del mar farà que moltes zones costaneres es perdin. Per desgràcia, hi ha molta població vivint en aquesta franja de terreny. Potser fora millor establir un objectiu d’un grau i mig.

En tot cas, la ciència és una cosa i els humans en som una altra. Aconseguir establir un objectiu clar i nítid ja és molt. Segur que ara mateix hi ha milers de tècnics de tots els països buscant la manera de fer trampes amb els números per poder seguir abocant CO2 però que sembli que acompleixen amb els objectius. Els interessos econòmics actuals de qualsevol govern passen molt per davant de qualsevol interès en les condicions de vida dels nostres nets. Però sense una xifra com objectiu, les coses serien molt pitjors, de manera que discutir el nivell de fiabilitat científica de la xifra dels dos graus és poc rellevant. L’important és disposar duna xifra límit.

Les teories científiques, els objectius conservacionistes i els avisos dels especialistes s’han de tenir en compte, però també s’han d’adaptar a la realitat de les societats. Milions i milions de consumidors amb poca cultura o amb informació esbiaixada no es convertiran al conservacionisme d’un dia per altre. I els polítics necessiten objectius clars i entenedors. Una xifra límit i prou. Els matisos, les incerteses i els marges d’error no tenen cabuda en un món que cada vegada més viu limitat a cent quaranta caràcters. De manera que creuem el dits perquè, al menys, es fixi l’objectiu dels dos graus. Serà molt millor que no tenir-ne cap i limitar-nos com en altres cimeres del clima a promeses vagues i bones paraules.

6 comentaris

  • Manel Ros

    02/12/2015 23:31

    Me n’alegro que el Francesc Molins s’atreveixi a qüestionar públicament els dogmes del “canvi climàtic”. Ara i aquí representa una posició absolutament minoritària (no tant en països anglosaxons) i s’ha de tenir un cert valor per denunciar-ho.

    Com reconeix el Daniel, el límit dels dos graus ja sembla una mica arbitrari i, com diu el Francesc, la representativitat de les dades també és qüestionable. D’altra banda, si s’analitzen les prediccions d’increments de temperatura en funció de les emissions de CO2 es pot comprovar que hi ha alguna cosa que no quadra.

    És evident que el clima és un fenomen complexíssim que depèn de molts més factors que de l’augment de concentració de CO2 (per cert, a les plantes fotosintètiques no les perjudica sinó que les beneficia!) i m’estranya molt que pocs científics europeus relativitzin les dades i reconeguin la complexitat del problema.

    No es tracta de negar el canvi del clima (sempre ha canviat) ni de no acceptar que l’ús de combustibles fòssils provoca un augment de la concentració de CO2 i de la temperatura (també ha provocat, per cert, una millora extraordinària del benestar de la humanitat) però sí que hi pot haver dubtes raonables que les conseqüències coincideixin amb les previsions catastrofistes que tant agraden al model hegemònic actual.

    Evidentment, tots ens sentim preocupats per les condicions en que deixarem el planeta als nostres néts però el problema és saber si la solució (costosíssima) que pretenem aplicar tindrà alguna incidència significativa en el seu futur benestar.

  • Daniel Closa

    02/12/2015 15:24

    Be. És difícil tenir una temperatura puntual controlada. però el concepte de valor mitjà té la seva utilitat. I per descomptat hi ha barres d’error (seria sospitós si no n’hi haguessin) però si les mitjanes van pujant, potser és que passa alguna cosa.
    L’efecte hivernacle es deu no només al CO2. també al metà, l’aigua i altres. però quan cremem combustibles fòssils, el que aboquem és CO2. Per això és el que cal controlar. Si aboquéssim molt vapor d’aigua o molt metà, doncs miraríem de controlar aquests.
    Els canvis seran perjudicials per la vida terrestre? Doncs si. Moltes espècies s’extingiran, però no passa res. Extincions n’hi ha sempre i és el destí final de totes les espècies. Les que sobrevisquin ja s’adaptaran amb el temps. El problema el tindrem els humans. per això val la pena controlar-ho. Els ossets polars m’amoïnen, però el medi ambient on viuran els meus nets m’amoïna molt més. Puc buscar excuses o mirar de fer-hi alguna cosa. Em sembla més intel·ligent la segona opció.

  • Francesc Molins

    02/12/2015 12:46

    Es trist que tanta, tanta poca gent, sobretot dins la comunitat cientifica, s’aturi a pensar. Qui s’atura a pensar què vol dir “la temperatura mitjana” de la Terra, les barres d’error que una quantitat aixi tindria. Els que hem probat de fer experiments amb temperatura controlada sabem com es de dificil controlar una temperatura amb menys d’un grau de precisio. I en canvi ens diuen que ells mesuren la temperatura mitjana de la Terra! A l’antartida hi ha 8 (!) estacions meteorologiques mesurant la temperatura. Si haguesis de mesurar la temperatura d’europa en 8 llocs, a on posaries els termometres?? D’atra banda, quina es la temperatura adequada per la terra? La que tenim ara?? D’atra banda, la quantitat de CO2 si que augmenta, sobretot pel desenvolupament a la Xina i India (i en els ultims vints anys hem passat dels 320 ppm a 400 ppm, pero no hi ha hagut cap canvi important en la temperatura (si donem algun significat als seus numeros). Es a dir, com tothom sap el CO2 no es un dial que controlla la temperatura de la terra. (per cert, el 90% de l’effecte hivernacle de la Terra es deu al vapor d’aigua i la resta al CO2 i metà). I altre cop, quina es la quantitat de CO2 bona per a l’atmosfera? Per què resulta que tots, absolutament tots els canvis seran perjudicials per a la vida terrestre? Es veu que al segle 19 teniem la millor situacio climatica i geologica possible que la Terra pot produir. El que primer s deia global warming i despres van batejar com climate change es basicament una simbiosi entre els departaments de climatologia, que volen diners, els ecologistes que volen modificar el el focus d’atencio de la societat, els politics que volen distreure de les coses importants, com la pobresa, la injusticia i la guerra, i una part de la industria que vol suport per al seu desenvolupament tecnologic.
    Tal com algu ha dit, l’interessant del canvi climatic, no te res a veure amb el clima, sino amb la questió de com una actitud supersticiosa pot haver assolit un tamany tan monstruós, i a sobre haver nascut dins el món científic.

  • Daniel Closa

    01/12/2015 23:41

    Carquinyol. En el fons és com calcular el gruix del vidre d’un hivernacle per augmentar un grau o dos la temperatura de l’interior. Una mica més complicat, però la idea és similar.

    Pons. Vigila, que amb la platja t’arribaran tots els refugiats de les ciutats costaneres que hauran de marxar a altres llocs. Ara encara no en parlem, però en els propers anys el concepte de “refugiats climàtics” em temo que anirà guanyant volada.

  • Pons

    01/12/2015 9:30

    Jo com que visc amb una ciutat sense costa estic una mica més tranquil, a veure quan em falta per tenir platja :P

    PD: L’objectiu de la cimera no era barallar-se amb els manifestants?

  • Carquinyol

    01/12/2015 9:00

    Jo el que no tinc clar és com s’ho fan per convertir/equivaler 2 graus planetaris en milions de tones de CO2