Cervell masculí, cervell femení…

És fantàstic com ens esforcem a ser políticament correctes. I confesso que cada vegada em diverteix més deixar de ser-ho. Suposo que deuen ser coses de l’edat. Ahir la xarxa va fer-se ressò d’un estudi que analitzava diferències en el cervell entre homes i dones i els titulars eren d’allò més satisfactoris: “el cervell no té sexe” o “els escàners proven que no hi ha cervells ‘masculins’ o ‘femenins’”. Molt satisfactori ja que hi ha implícit el missatge que no hi ha diferències entre homes i dones al cervell, de manera que en el fons som iguals i la discriminació de les dones no s’aguanta per enlloc.

Satisfactori però erroni. Ens agradi o no, els cervells dels homes i els de les dones són diferents. Altra cosa és justificar a partir d’això cap mena de discriminació. Homes i dones hem de tenir dret a les mateixes oportunitats, a cobrar el mateix per fer la mateixa feina, a ser feliços per igual, a viure la vida en llibertat de la mateixa manera, a fer el que ens vingui de gust amb el nostre cos i a tot el que ens pugui passar pel cap. Però els nostres cossos són diferents, i el cervell també.

El que buscaven en aquest estudi eren diferències anatòmiques dins els cervells. Zones amb més o menys substància blanca o substància gris… nivells de connexions entre zones cerebrals… gruix de l’escorça cerebral… el que sigui que es pugui detectar amb un escàner. I el que han trobat és que no hi ha estructures anatòmiques consistents que diferenciïn entre homes i dones. No tant perquè tots siguin iguals sinó perquè, quan es mira amb tant detall, tots són diferents. Les diferències que puguis trobar entre persones són molt més marcades que les diferencies entre homes i dones.

Però això és en relació a l’aspecte, la forma, l’estructura… Limitar-se a això seria com dir que dos llibres són iguals perquè tenen el mateix número de pàgines i estan enquadernats de la mateixa manera. L’important en els cervells és la manera com funcionen a nivell fi. Com responen les diferents neurones a diferents estímuls. I resulta que fins on sabem (i això sempre es pot reavaluar), sí que hi ha diferències en la manera com processen la informació els homes i les dones. I per tant, la manera com treballen el cervell masculí i femení. Segurament les diferències són molt menys marcades del que suggereixen els tòpics i els estereotips, però hi són.

Si agafes una rata femella i la sotmets a estrès, els nivells de noradrenalina a l’escorça prefrontal augmentaran notablement. Si fas el mateix a un mascle, els nivells de noradrenalina de l’escorça prefrontal disminuiran notablement. Mateixa estructura, mateix neurotransmissor, diferent resposta. No és sorprenent ja que el bany hormonal en el que s’han desenvolupat no és el mateix, de manera que hi haurà subtils diferències en metabolisme, generació de neurotransmisors o nivells de receptors neuronals que faran que les coses és no es processin exactament de la mateixa manera.

Tot plegat és una mica recargolat. Però el rerefons és senzill. Sembla com si per defensar que homes i dones han de ser iguals en drets i deures (que sí hauríem), també hem de ser iguals biològicament (que no ho som).

11 comentaris

  • Lluís Mª Bassas

    03/12/2015 12:20

    Doncs jo crec que el fonament de la ciència ÉS buscar les diferències!
    Entre homes i dones, entre alts i baixos i entre micos mascles i homes mascles.
    Si ens quedem en les creences no arribarem gaire lluny o fins retrocedirem!
    i això també vol dir que cal buscar diferències entre cervells de mascles ‘mascles’ (si és que es poden definir o no), i mascles ‘afeminats’ i segurament veurem que el sexe marca però aquest é més un continuum que un tot o res.
    Gràcies pels articles Daniel!

  • mar

    02/12/2015 17:02

    Totalment d’acord amb en Francesc!

  • Xavier Gil

    02/12/2015 14:02

    Totalemnt d’acord amb en Pons (em guardo el link) i amb en Francesc (jo també sóc no-estereotípic).
    Bon article, Daniel!

  • Clidice

    02/12/2015 13:21

    Els títols, em sap greu, són molt importants, si atenem que la majoria de la nostra societat sol viure tòpics i pensar en titulars. Realment, avui, el comunicador té una responsabilitat immensa a l’hora de titular. Sobretot si té en compte que la seva feina, el que hi ha escrit a sota, la llegiran ben pocs :(

  • Daniel Closa

    02/12/2015 11:57

    Tot depèn del motiu amb que ho estudiïs. Si ens limitem a recrear-nos en fer acudits de les diferències, és una pèrdua de temps. però ens cal entendre les diferències funcionals per poder ajustar fàrmacs que actuïn sobre el cervell. Per exemple, sabem que els anestèsics no funcione igual en homes i dones, potser els antipsicòtics, els somnífers o qualsevol tractament per alteracions mentals també requereixin dosis o pautes de tractament diferents. Fins ara l’habitual és estudiar-ho en homes (és més senzill) i s’administra a les dones com si responguessin igual. Amb tota seguretat, això és un error, de manera que ens cal entendre les diferències.

  • Francesc

    02/12/2015 11:41

    No entenc la obsessió per estudiar/detectar diferències entre homes i dones, especialment en aspectes psicològics o conductuals. Només té sentit si es creu que la variable sexe divideix els humans en dos grups clarament homogenis. Però estic segur que es trobarien diferències més significatives entre, per exemple, introvertits i extravertits, intel·lectuals i militars, … per tant, és evident que homes i dones presenten diferències, l’error és assumir que això implica que els homes són iguals entre si i que les dones son iguals entre si. Com a home no estereotípic em molesta profundament aquest sexisme generalitzat.

  • Daniel Closa

    02/12/2015 10:23

    Cristina. L’estudi sí que és interessant, i molt. Però el teu és dels pocs articles que vaig trobar que anava una mica més enllà i comentava les diferencies de funcionalitat. La gran majoria de la resta és queden en la manca de diferències trobades a nivell estructural per la Daphna.
    És veritat que no tot són els títols, però ai! sovint el títol té molt més pes que la resta de l’article. :-)

  • Cristina

    02/12/2015 9:52

    Aquest estudi és força interessant. Al segle XIX els científics asseguraven que podien saber, només mirant un cervell, si era d’una dona o d’un home. I durant molt de temps aquesta idea, depurada, s’ha mantingut. Hi ha algunes diferències anatòmiques, com ara que el de les dones és una mica més petit. Però ja està. Que és el que intentava demostrar l’estudi de la Daphna Joel. Anatòmicament, estructuralment, són molt similars, els cervells de dones i homes. Ara bé, ella no ha mirat funció, que és segurament un dels punts febles de l’estudi, com es destaca en alguns dels articles en premsa que ressenyes. Altres investigadors sí han mirat per què davant un mateix estímul les mateixes àrees cerebrals reaccionen diferent. Com ara les rates davant l’estrés, que tu expliques i també la Roser Nadal, de l’institut de Neurociències (i es recullen com a contrapunt crític a l’estudi). No tot són els títols :)

  • Daniel Closa

    02/12/2015 9:39

    Carquinyol. Home! No es pot generalitzar, però per una part del personal si que es fa aquest raonament tan simplista de que només podem tenir iguals drets i deures si som idèntics en tot.

    Pons. Esperem que no calgui gaire sovint.

  • Pons

    02/12/2015 9:27

    Aquest es un d’aquells articles que em guardo especialment per passar l’enllaç quan calgui :D

  • Carquinyol

    02/12/2015 9:03

    A mi em preocupa que haguem d’arribar a fer aquesta mena d’afirmacions per haver de combatre la discriminació. De veritat aquest és el nivell que hi ha a la nostra societat ?