El virus i els humans

La vida és plena de sorpreses. Això que és cert a nivell individual, també resulta cert a nivell de l’evolució d’una espècie. Coses ben casuals poden esdevenir determinants en el futur d’una espècie. A nosaltres sembla que ens va passar fa uns quants milions d’anys, quan un avantpassat nostre va patir una infecció. Un retrovirus va assaltar el seu cos i es va inserir en el seu genoma. És el que fan els retrovirus. Són virus de RNA que fan copies del seu material genètic en forma de DNA i s’insereixen en llocs més o menys a l’atzar del DNA de les cèl·lules infectades.

Però en aquella infecció de fa milions d’anys l’atzar va voler que una copia de les que infectaven alguns espermatozoides es fiqués just al davant d’un dels nostres gens. La prolina deshidrogenasa es un gen que serveix per fabricar neurotransmissors com el GABA. La molècula que fan servir les neurones per enviar-se senyals. I resulta que el fet de tenir aquell retrovirus ficat al davant va fer que es comencés a fabricar molt més neurotransmissor del que era normal.

La importància de tenir més facilitat per fer GABA rau en el fet que els senyals que s’enviïn les neurones seran més intensos, les sinapsis esdevindran més fortes i la plasticitat del cervell queda afectada. Podria ser per millorar o per empitjorar. Aquest mecanisme s’ha relacionat amb la intel·ligència, però també amb l’esquizofrènia. Sembla que la capacitat mental dels humans es mou en uns nivells molt prims que separen la creativitat de la malaltia mental.

En tot cas, hi ha dades per pensar que un dels factors que van empènyer el cervell humà a ser com és va ser una infecció vírica patida per algun simi. La conseqüència d’aquella infecció va ser incorporar al DNA un virus que va modificar la manera com es regula el funcionament de les neurones. Un virus que ja no sembla ser infecciós però que tots portem al nostre genoma. De fet, de restes de retrovirus inserits en tenim milers. Molts deuen ser l’equivalent a fòssils moleculars. Restes del material genètic de virus que es va quedar al nostre genoma i que no hi fa res. Però alguns van alterar els nostre material genètic. Més o menys com si anéssim inserint línies de codi a l’atzar enmig d’un programa d’ordinador. La nostra sort és que tenim dos gens de cada (el del pare i el de la mare), de manera que les destrosses no són necessàriament letals.

En tot cas, aquells virus que normalment els veiem (amb raó) com una llauna i una causa de malalties, també han contribuït a fer-nos com som. Si més no, en algun aspecte important de la nostra evolució van jugar-hi un paper més que destacat.

2 comentaris

  • Pons

    11/12/2015 9:47

    I encara que no siguin línies al atzar de codi, i siguin línies ben pensades i meditades també es molt possible que produeixin catàstrofes, t’ho diu un que ha fet moltes catàstrofes.

  • Carquinyol

    11/12/2015 8:57

    Doncs sort de la doble còpia, perquè inserir línies a l’atzar a un programa d’ordinador generalment produeix catàstrofes més que una altra cosa…

    (O errors de compilació, que bé a ser el mateix…)