Star Trek? o Star Wars?

Dilemes eterns que mai es resoldran: Mar o muntanya? Carn o peix? Dretes o esquerres? Rosses o morenes? Barça o Madrid? I per sobre de tot, aixecant moltes més passions… Star Trek o Star Wars?

Si t’agrada la ciència, si t‘agrada la ficció, si ets una mica friki, inevitablement arriba el moment en que has d’opinar. El que passa és que en fer-ho guanyaràs amics per sempre, però també enemics irreconciliables. O potser no tant, que els seguidors d’una i altra s’ho acostumen a prendre amb molt més humor del que semblaria.

Aquesta setmana estrenen una nova pel·lícula de la saga de Star Wars i les espases s’han tornat a alçar. Amb arguments sòlids per les dues bandes. Els sabres de llum de Star Wars són molt més xulos que els fàsers de Star Trek. No hi ha dubte que un cavaller Jedi amb un sabre làser a la mà té molta més presència i elegància que un membre de la flota estel·lar amb un fàser que, amb sort estarà en mode atordir. Qualsevol marrec pot empunyar un fàser, però un sabre làser requereix unes aptituds molt especials.

En el tema dels robots la cosa ja està més disputada. En Data pot ser desesperantment irritant, però és de fiar i al final és un personatge més de la saga. Bé, no és ”un més”, sinó que és dels més representatius. Un digne successor del senyor Spock. En canvi, els robots de Star Wars són joguines entranyables i prou. Un R2D2 que fa tota la feina i un C3PO que, a part de traduir el que diu el seu company i deixar anar alguna broma, no fa gaire res de profit. Veurem que passa amb el nou BB8, però té molta pinta de ser l’equivalent robòtic d’un osset de peluix.

Amb les naus espacials es fa difícil comparar. D’entrada semblen més interessants i variades les de Star Wars. Per no parlar de l’estrella de la mort. Però al final van i la destrueixen amb un parell de petits caces X, de manera que com a disseny va resultar molt mediocre. Molta aparença però poca capacitat operativa. Les de Star Trek tampoc seran tan fortes perquè una de cada dues pel·lícules acaba amb la Enterprise feta pols. He de dir, però, que com a enemic, el Borg de Star Trek supera de llarg tots els dolents de Star Wars. Allò és un enemic poderós i la resta són romanços.

I pel que fa a la ciència? Aquí no hi ha cap dubte. Star Trek té un rerefons científic real. Potser l’han estirat fins més enllà del límit, però els fàsers, els motors de torsió o la teletransportació contenen alguna cosa relacionada amb coneixements científics reals. En canvi, la suposada ciència de Star Wars és inexistent. Pura fantasia. Robotets i maquinetes rovellades, moviments impossibles a l’espai, naus sense dipòsits de combustible visibles… Per molt que Star Wars passi en “una galàxia molt llunyana”, les lleis de la física també s’haurien de complir allà. Per això ha de recórrer a coses màgiques com “la força”, que queda molt xulo, però que de científic no en té res. I quan van fer un patètic intent per raonar-ho encara va ser pitjor.

Definitivament. Pel que fa a la ciència, Star Trek guanya per golejada.

Ara bé. Pel que fa a passar-ho bé… a mi m’hi trobareu als dos camps. Igual que el mar o la muntanya, la carn o el peix, les rosses o les morenes,… tinc dies que prefereixo una opció i altres dies em ve més de gust l’altra. I la majoria dels dies no tinc preferències.

El que no hi ha manera d’evitar és la bestiesa del soroll dels motors i les explosions a l’espai. A les dues sagues tenim abundants exemples d’aquesta impossibilitat física. Senyors guionistes: En el buit de l’espai no es transmet el so!!!!

9 comentaris

  • Josep M. Llort

    16/12/2015 0:43

    A mi m’agraden les dues.
    Star Wars és més lleugera.
    Star Trek té de tot: episodis d’acció, episodis comèdia i, sobretot, episodis sobre la condició humana que et deixen sense alè: “The inner light”, “I, Borg”, “The measure of a man”…

  • Jordi Domènech

    14/12/2015 19:02

    Escrivint ciència ficció i veient les reaccions d’alguns lectors, m’he trobat amb problemes de difícil solució. Intentar ser coherent amb la ciència, obliga a prendre decisions de guió que no són compreses per molts d’ells, els compliquen la vida si és que hi ha explicacions i, el que és pitjor, fan perdre l’interès.
    En concret, un tema que que veig difícil és el progrés de la informàtica. Aquí la qüestió no és si podem fer un androide més o menys humà, sinó com funcionarà una societat —o una nau espacial— amb uns ordinadors molt més potents que els actuals. A Star Wars clarament tiren pel dret.
    És difícil no fer trampes o acabar adoptant solucions ad hoc, que de totes maneres sempre em semblen millors que no pas ignorar el problema o idear uns ordinadors que amb tota probabilitat serien anacrònics en el temps de la història.
    Hi ha un aspecte compartit per Star Trek i Star Wars, que encara que sigui un clàssic del cinema o de la literatura tampoc no m’acaba d’agradar, i es tracta de la «taverna galàctica»: diverses espècies intel·ligents compartint atmosfera i fins i tot begudes, amb una certa superioritat dels humans —pot venir això de John Campbell?—. Potser fa bonic en una pel·lícula però ho trobo d’allò més inversemblant. Clar que posar diverses espècies amb els seus ambients específics pot ser difícil per al director.
    O sigui que, en definitiva, classifico les dues sagues com a fantasia, que com a diversió ja m’estan bé, sovint un escenari de fantasia que podria ser medieval o del oest americà amb la mateixa trama humana o gairebé; ara recordo «Outland», amb el mateix argument bàsic que «High Noon».

  • jordi franquesa

    14/12/2015 13:40

    per cer la foto és boníssima!

  • jordi franquesa

    14/12/2015 13:40

    Se que en un bloc de ciència això no quedarà bé però jo voto perquè les explosion se sentin! (i quan passa la nau per sobre sentis el brugit).

  • Jordi

    14/12/2015 11:37

    També és un plaer en algunes ocasions, deixar de banda la ciència per gaudir d’un món “diferent”. Sigui ciència ficció o un conte clàssic li donen un “altra dimensió” a la vida.

    Molta gent sempre posa la lletra “o”, quan pot ser millor la lletra “i”. M’agrada StarTrek “i” Star Wars i m’ho passo bé amb les dues.

  • Jordi C

    14/12/2015 11:25

    Star wars és comparable al Senyor dels Anells, Star Trek, com bé dius, es mou a un altre nivell pel que fa a ciència i, per mi també molt important, a filosofia.

  • Carquinyol

    14/12/2015 11:13

    Babylon 5 :P

  • JordiMB

    14/12/2015 10:47

    Se m’ha acudit una pregunta. Què és més adient de dir? Qua a l’espai el so no es transmet o que a l’espai el so no es genera? Tenint en compte que, per a nosaltres, el so és la “traducció” que el nostre sistema nerviós fa de la contracció-expansió cíclica de l’aire a partir d’un origen, potser és més ajustat a la realitat dir que, a l’espai, el so ni tan sols es genera. I, per tant i evidentment, no es transmet.

  • Pons

    14/12/2015 10:06

    L’altre dia vaig llegir un article semblant al Confidencial

    Star Wars es més fantasia que no pas ciència ficció, per això de ciència no en té res, el univers de Star Wars es mou amb màgia, no a nivell de DiscWorld, es clar, però poc li falta.

    PD: Una peli amb explosions sense soroll d’explosions? La gent no està preparada per això.